És el derbi entre el CE Europa i la UE Sant Andreu més llarg de tots els temps, segurament. El més promocionat, potser. I segur, el més estrambòtic. Va començar amb més de 4.000 persones a la grada i acaba amb els crits de l’afició fora del camp, al carrer. La tanca que ho ha capgirat tot ha lluit nova, renovada, ben instal·lada, i sola al Gol Nord. Estava rovellada i va cedir en celebració del cinquè gol del Sant Andreu el passat 17 de novembre i el partit s’ha resolt un mes més tard a porta tanca. La RFEF ha castigat les dues aficions d’un incident que poc té a veure amb elles. No se les ha vist, però se les ha sentit. Càntics llunyans, alineacions noves i només una similitud, el resultat, que de nou somriu el Sant Andreu (4-6).
Sense afició tot és més ensopit. I els 40′ minuts d’aquest dimecres poc han tingut a veure amb la bogeria de novembre, quan Europa i Sant Andreu van regalar vuit gols a l’afició. Amb 3-5 al marcador i gairebé mitja part per jugar, l’entrenador quadribarrat, Xavi Molist, ha ignorat el resultat i ha plantat onze piloters, amb el defensa Antonio Pelegrín en lloc del lesionat Guille Torres i dos canvis més. I el CE Europa ha canviat el dibuix, eliminant la línia de tres centrals. Necessitat de gols, l’empenta del club escapulat ha durat 9 minuts, els que ha trigat Lucas Vinya a guanyar la seva marca en un córner i sentenciar el partit. El gol d’Albert Martí al 70′ només ha servit per maquillar la golejada quadribarrada.

Reacció insuficient de l’Europa
El Sant Andreu era un huracà, amb tres córners pràcticament seguits. I quan l’Europa s’ha despertat, ha estat per fer lluir el jove porter andreuenc, Nil Torreguitart. Hi ha aparegut en tres ocasions, pràcticament seguides, aturant tres folles-seca europeistes des de la frontal de l’àrea. Només ha trencat el mur Albert Martí, amb un xut des de la frontal, una paràbola perfecte cap a l’escaire. La notícia ha trigat a arribar al carrer i al Nou Sardenya només se sentien els crits dels jugadors locals i el cap d’esports de Betevé, Jordi Montablo, cantant “un gol com els del FIFA”.
Poca història més ha tingut el derbi, que podria haver-se animat amb un córner escapulat que l’escàs públic del Nou Sardenya, periodistes, directius i treballadors, encara pregunta com no ha entrat. Cinc minuts d’afegit i un empatx de pirotècnia a la confluència del carrer de Camèlies amb Pau Alsina, on hi havia l’afició gracienca, ha posat punt final al partit. El seu timbal segueix sonant fora, i l’afició andreuenca celebra, a l’altra banda de Camèlies, que dorm colíder de 2a RFEF.
