Com una parella que va patir una separació traumàtica, el CE Europa i la Vila de Gràcia es van allunyar l’un de l’altre. Tots dos es veien, tots dos es creuaven, però només se saludaven per cortesia. Aquest 2023 els dos amants s’han tornat a trobar, amb les ferides curades pel temps i amb la predisposició de qui vol recuperar aquell amor intens del passat per construir un present, i futur, junts.
La primera pedra es va posar l’any 2022, quan l’Àlex Cano va ser el pregoner de la festa de Sant Medir. Sant Medir és un element fonamental de la cultura popular gracienca, un dia sencer en el qual els romeus i romeves reparteixen felicitat i caramels a parts iguals. I aquest any 2023, quan els dos equips principals han pujat de categoria i s’ha assolit una xifra històrica de socis, un dels altres grans orgulls de la Vila, la Festa Major de Gràcia, ha triat l’Europa per donar el tret de sortida a la setmana més màgica de tota la Vila. Àlex Cano, capità del primer equip, i Andrea Porta, històrica capitana que s’ha retirat aquest any, seran els pregoners de la gran festa.
La Festa Major d’enguany serà escapulada
Les dues primeres plantilles de l’Europa fan sempre una tradicional passejada pels carrers guarnits de la Vila. La Festa Major té més de 200 anys d’història i ha vist l’evolució de la Vila i el naixement de l’Europa. Durant una setmana, del 15 al 21 d’agost, Gràcia té els seus carrers totalment guarnits, imbuïts de cultura popular, d’història i xerinola. Castells, correfocs, diables, gegants, concerts, i europeisme. Dos carrers com són la Perla i Progrés dediquen habitualment un petit espai d’homenatge al Club Esportiu Europa. Àngel Garreta, cap de premsa del club, destaca la importància que té el fet que Àlex Cano i Andrea Porta siguin els pregoners: “Coincideix amb el moment àlgid de la manifestació cultural i de valors de l’Europa, uns valors i una forma de fer que volen transcendir el fet que la pilota entri o no entri. Ser pregoner de la Festa Major no és poca cosa i és molt important que, per fi, l’equip que representa tots els graciencs tingui pes i presència”
Andrea Porta i Àlex Cano són dos noms històrics en la centenària història del Club Esportiu Europa, especialment si mirem aquest segle XXI, costaria entendre l’actual Europa sense la presència d’aquests dos emblemes escapulats. I seguiran fent història. Seran els encarregats de fer el pregó de les festes d’una Vila que la senten seva. De fet, Àlex Cano és fill de Gràcia, ja que hi va néixer l’any 1988 i des del 2009 juga a l’Europa “Gràcia és mitja vida, i 15 anys aquí esportivament ho és tot.” Andrea Porta, natural de Linyola, Lleida, ha trobat en l’Europa i Gràcia casa seva “Per mi és una segona casa, no hi visc, però em sento com si hi visqués”. I passar als llibres d’història tant del club com de Gràcia no és un fet que faci vertigen “Fa gràcia que d’aquí a 20 anys quan algú s’informi sobre quins han estat els pregoners anys anteriors apareixerem l’Andrea i jo” declara Cano amb un somriure.
Andrea Porta recorda el moment en el qual li van comunicar que seria la pregonera junt amb l’Àlex Cano: “Vaig al·lucinar molt, estava sopant amb les companyes d’equip per Gràcia i vaig haver de llegir-ho dues o tres vegades, no faig ni de pregonera del meu poble i ara ho faré a Gràcia, amb la importància que li donen al pregó aquí a Gràcia…”. Cano reconeix que la notícia el va sorprendre: “Sempre s’havia dit que era el moment de l’Europa, per mèrits esportius, però mai passava, i ara per fi arriba l’oportunitat“.
Els dos capitans pujaran a un balcó que no els és desconegut, Cano hi ha celebrat tres títols: Copa Catalunya i dos campionats de 3a RFEF, a més d’haver fet el pregó de Sant Medir. Per la seva part, l’Andrea Porta ha celebrat un campionat de lliga de primera nacional i un ascens a 1a RFEF.
Tornar al barri, tornar als orígens
Temps enrere, la Vila de Gràcia fou un poble independent, un lloc d’estiueig de la població burgesa que pujava de Barcelona. La història és cíclica i es repeteix. La població obrera de Gràcia havia de conviure amb els burgesos que hi estiuejaven, i ara, els graciencs veuen com el seu barri, la seva vila, pateix una invasió desmesurada d’estrangers que estan de passada promoguda per l’ajuntament de la ciutat que li va treure la seva independència. Gràcia ha estat històricament un barri obrer, amb un teixit associatiu que era alimentat pels sindicats obrers i les associacions de la Vila com Sant Medir i la Festa Major.
La Sedeta o la xemeneia de la fàbrica El Vapor Nou, a la plaça del Poble Romaní, són els darrers vestigis de la Gràcia obrera de finals del segle XIX i principis del XX. Precisament aquestes dues localitzacions són actuals punts de trobada per la gent de Gràcia, de totes les edats, de tots els llocs i on cap tothom. I l’Europa, en una de les noves accions per apropar-se al barri, va participar en el Torneig de futbol mixt de la Festa Major del Camp d’en Grassot. Hi van participar diversos aficionats europeistes, i l’àrbitre del torneig era Pau Moreno, l’excoordinador del futbol sala de l’Europa.
Gràcia és plena de records amb impacte en la cultura popular. Les plaques del “Gato” Pérez a la plaça a la qual dona nom, o la del carrer fraternitat pel naixement d’Antonio González Batista, més conegut com “El Pescaílla” són mostres de la memòria col·lectiva que existeix a la Vila de Gràcia. I al número 290 del carrer Sicília podem trobar la placa que commemora la fundació del Club Esportiu Europa.
En conversa amb el TOT, Àngel Garreta destaca que l’Europa ha canviat de xip, i és un dels motius pels quals ha tornat l’amor entre Gràcia i l’Europa: “El fet de tenir una gran història dins els modestos de l’esport ha fet que s’hagi mirat amb certa altivesa tant a la resta d’entitats com a la gent no associada al club. Ara, per sort, fa anys, ben bé potser una dècada, que aquests fums han desaparegut i l’Europa ha fet cura d’humilitat”.
Xavier Vidal, historiador del club, coincideix amb l’anàlisi feta per Garreta: “Durant dècades ha viscut d’esquena a la Vila basant-se en una idea de ‘superioritat’ mal entesa, a l’Europa li va faltar humilitat envers la Vila i que Cano i Andrea siguin els pregoners, representa la culminació d’una feina que des de fa anys, amb més o menys intensitat, s’ha anat fent des del Club, per acostar-se a la Vila.”
Els joves, els impulsors del canvi
Tothom coincideix en el fet que gran part del canvi de la relació entre l’Europa i Gràcia ha estat gràcies a l’afició jove que des de 2013 ha anat tenyint de color les graderies que en altre temps hi lluïa més el gris del ciment que no pas el colorit de l’afició. En aquest sentit, l’Àlex Cano destaca l’evolució del club en l’àmbit social: “Quan jo vaig arribar l’Europa ja tenia la solera, però quan van sortir els Eskapulats i vam guanyar la Copa Catalunya l’any 2015 va fer que molt gent jove s’enganxés a l’Europa”. Aquesta és una importància que també destaca Àngel Garreta: “Sense la sang nova que va entrar al club per allà el 2013 no s’explica el present social, el canvi generacional i la visió de futur que vol fer valdre la història però valorar el present i mirar més enllà. Sense aquest impuls, el Nou Sardenya seria un solar amb un ambient de missa de 12″.
La tasca socialitzadora entre els diversos ateneus i moviments populars ha anat augmentant amb els anys i l’acció dels joves de la Vila. L’Europa no hi podia faltar i les reivindicacions socials, especialment provinents del gol on s’ubiquen els eskapulats, s’han incrementat, fet que ha generat que es pugui veure la gent de La Barraqueta, els 3 lliris, La Torna, La Diabòlica, Sant Medir, de la Fundació de Festa Major, dels castellers de la Vila de Gràcia i un llarg etcètera poblant les graderies del Nou Sardenya. Xavier Vidal, historiador del club, també valora la importància dels joves: “Un dels factors que ha arrossegat el Club a acostar-se a la Vila és l’aparició de grups joves d’animació, principalment Eskapulats, però també d’altres que han sorgit. Aquest fet, juntament amb el final, per raons d’edat, de tota una generació d’europeistes, fa que actualment hi hagi una època de canvi social dins el club, on els joves tenen un paper important a jugar.”
Els Ben Plantats, la colla de Sant Medir de l’Europa
Sant Medir, és una tradició nascuda a mitjans del segle XIX, quan un forner de Gràcia, Josep Vidal i Granés, va fer la promesa que si resolia una afecció de salut aniria cada any en romiatge a l’ermita de Sant Medir. La primera federació de colles de Sant Medir data de 1926 amb un parèntesi fins a l’any 1951 quan les colles es van unir per recuperar una festivitat que quedar molt tocada arran de la guerra civil.
L’origen del nom de la colla correspon a l’atractiu i la bona planta que acostumen a tenir els esportistes i es va fer popular durant els anys 20. La crisi econòmica que va patir l’Europa durant els anys 30 va causar la desaparició de la colla de Sant Medir. L’any 2016, gairebé 100 anys després, l’Europa va recuperar la seva colla, i així el club escapulat va tornar a repartir alegria cada 3 de març. Una festa que l’any 2022 va tenir un pregoner especial per a l’Europa: Àlex Cano. És una festa que tant a Cano com a Porta els hi agrada molt: “És una festa molt propera, molt guai, i l’hem viscut cada any”. La cohesió entre Sant Medir i l’Europa ha anat in crescendo durant els anys amb el patrocini de les retransmissions de l’Europa en Joc a Ràdio Gràcia, amb partits entre romeus i penyes del club, la colla dels Ben Plantats i ara Sant Medir també promociona la campanya de socis de l’Europa.
