La Unió Esportiva (UE) Sant Andreu és a un pas de pujar de categoria. L’equip de Natxo González és líder del grup 3 de segona RFEF, té nou punts d’aventatge sobre l’Atlètic Balears i només queden 12 punts en joc. És a dir, si els quadribarrats s’imposen aquest cap de setmana al València Mestalla o els mallorquins perden, seran un equip de primera RFEF. En el moment que això passi, començarà oficialment una altra lluita entre el club i l’Ajuntament per saber on jugarà la UE Sant Andreu la temporada vinent. La normativa estableix que la gespa sigui natural i actualment la del Narcís Sala és artificial. A més, es dona la circumstància que el camp és propietat de l’Ajuntament de Barcelona. La temporada passada, el Club Esportiu Europa va ascendir a primera RFEF i aquest curs futbolístic s’ha obligat a deixar el Nou Sardenya i traslladar-se a Can Dragó. A Sant Andreu, ningú vol sentir a parlar d’abandonar el Narcís Sala. La pressió per al govern de Jaume Collboni serà màxima per garantir que el club es pugui quedar al barri de Sant Andreu de Palomar.
Les circumstàncies que rodegen els casos de l’Europa i el Sant Andreu són molt diferents. Al Nou Sardenya, també propietat del consistori, s’havia de fer una obra molt costosa i complexa per instal·lar gespa natural i evitar filtracions d’aigua, ja que a sota de l’estadi hi ha un aparcament i un gimnàs. En canvi, el Narcís Sala ja ha tingut gespa natural -entre els anys setanta i el 2005, quan l’equip va pujar a Segona B- i no hi hauria problemes tècnics per posar-la de nou. La qüestió de fons és saber què decidirà fer l’Ajuntament. En resposta al TOT, fonts del servei de premsa municipal es limiten a dir que es treballarà amb la UE Sant Andreu per trobar “la millor solució per complir amb la normativa vigent de la categoria”, un cop es concreti l’ascens”, tal com es va fer l’any passat amb l’Europa.
La inversió l’ha de pagar l’Ajuntament, diu el club
El director general de la UE Sant Andreu, José Manuel Pérez, defensa que l’equip, si finalment puja a primera RFEF, es pugui quedar al Narcís Sala. “Començarem a parlar amb l’Ajuntament un cop es materialitzi l’ascens”, diu en conversa amb el TOT. A més que la gespa sigui natural, un altre requisit per jugar a primera RFEF és que la quantitat de llum sigui de 600 luxs. Pérez desvela que instal·lar la gespa costarà al voltant de mig milió d’euros i sosté que la inversió, si s’acaba fent, l’ha de pagar l’Ajuntament, ja que és un camp municipal. Pel que fa a la llum addicional, l’Ajuntament va assegurar el novembre passat que estava “desenvolupant el projecte tècnic per a la millora integral de la instal·lació elèctrica i del sistema d’il·luminació”. La intervenció, “complexa” està prevista per a la pròxima temporada, explicava l’Ajuntament en un comunicat. En aquell moment, el consistori va haver de fer un reforç provisional de llum amb quatre torres provisionals per al partit de Copa del Rei contra el Celta.
El Sant Andreu necessita un camp amb 6.500 seients
Un trasllat hipotètic de la UE Sant Andreu a Can Dragó planteja també un problema important de capacitat de l’estadi. Actualment, el club té uns 5.300 socis. “Si pugem a primera RFEF, podem arribar als 6.000. Diumenge passat -al partit contra el Poblense-, al Narcís Sala hi havia 6.100 persones. Necessitem un camp amb 6.500 seients”, valora Pérez. A Can Dragó, només hi caben 3.000 aficionats. D’altra banda, són unes instal·lacions que, a més de l’Europa, les utilitzen clubs d’atletisme, i el trasllat de l’Europa ha estat per a ells un inconvenient.
La història del Sant Andreu és centenària. El club es remunta al 1909. Un grup d’andreuencs va crear el Club Z i pocs mesos després ja se’l coneixia a les cròniques com l’Andreuenc Club de Futbol. “Amb alguna escissió, fusió i canvi de nom”, diu el web del Sant Andreu, ha arribat fins a l’actualitat. El nom Unió Esportiva Sant Andreu és d’agost del 1925. La figura més destacada de la UESA és el president Narcís Sala. El dirigent ho va ser en dues etapes, entre 1945 i 1959 i entre 1967 i 1971. Amb ell al capdavant, el club va pujar dos cops a segona divisió, la primera de les quals va ser la temporada 1949-1950. Sala també va impulsar la construcció de l’estadi que porta el seu nom, inaugurat el 19 de març del 1970 en un partit contra el Barça. La història completa de la UESA es pot consultar al web del club.
Junts, ERC, BComú i PP, a favor que jugui al Narcís Sala
La pressió perquè la UE Sant Andreu es quedi al Narcís Sala serà màxima. El director general sosté que hi podria haver una “revolta social” al barri en cas que no fos així, i a un any de les eleccions difícilment el govern de Collboni se la jugarà amb un canvi d’ubicació. També en l’àmbit polític, partits com Junts per Barcelona, ERC, Barcelona en Comú i PP es mostren totalment contraris al fet que els quadribarrats hagin de deixar el Narcís Sala.
Des de Junts per Barcelona, el regidor Josep Rius defensa que, un cop es concreti l’ascens, “es recuperi la gespa natural” del camp. “El Narcís Sala és el Sant Andreu. No és viable el trasllat a cap altre camp de la ciutat. La gespa natural al Narcís Sala és tècnicament viable. És només una qüestió d’inversió. I aquí creiem que hi ha marge d’acord”. Rius destaca també que la UESA, el nom amb el qual és conegut el club, “és un exemple paradigmàtic” dels clubs de futbol arrelats a la ciutat que són molt més que esport. “Són salut, identitat, valors i vida de barri. Barcelona no pot donar l’esquena a aquesta realitat i li ha de donar tot el suport”.
L’edil d’ERC Jordi Castellana pensa que “Can Dragó no pot ser una solució estable, perquè no satisfà ningú: ni el CE Europa, ni l’atletisme de Nou Barris. Tampoc els usuaris habituals de l’equipament… S’ha d’instal·lar gespa natural [al Narcís Sala]. L’Ajuntament pot argumentar que no vol generar diferències entre clubs, però la realitat és que les situacions de partida són diferents per motius tècnics” i, per tant, “no té cap sentit” plantejar un canvi de lloc. Castellana recorda que en el contracte signat entre el club i l’Ajuntament després de la compra de la UE Sant Andreu per part de la multinacional Taica Corporation, que lidera l’empresari Taito Suzuki, estableix que el club no pot abandonar el districte, “precisament per protegir el que representa: els seus valors i el seu arrelament al territori”. Can Dragó, tot i estar a tocar del Narcís Sala, és districte de Nou Barris.
“El PSC prioritza els grans esdeveniments esportius”
A parer de Castellana, la situació de la UESA no és un cas aïllat a Barcelona. “Hi ha nombrosos clubs i entitats esportives que no poden accedir -o ni tan sols s’ho plantegen- a divisions d’elit o professionals dins de les seves respectives disciplines, tant en equips masculins com femenins, per la manca d’equipaments esportius adequats”. I subratlla que aquesta “realitat” és “conseqüència” que el govern del PSC “prioritza grans esdeveniments esportius, com ara la Copa Amèrica de vela, en lloc de posar el focus en allò que realment sustenta el teixit esportiu de la ciutat: els clubs i les entitats de base”.
“Tard i malament”
La regidora de Barcelona en Comú i número dos de la candidatura per a les municipals del 2027, Carol Recio, posa l’èmfasi que el més que possible ascens de la UE Sant Andreu és una gran notícia pel futbol de barri de la ciutat. I “el govern ha de garantir, costi el que costi, que pugui jugar al Narcís Sala la temporada vinent”. Recio creu que l’executiu de Collboni va “tard i malament” per abordar la situació, ja que l’any passat la UESA va estar molt a prop de pujar i ara “els dubtes” d’on jugarà l’equip “haurien d’estar resolts”. Des de Barcelona en Comú, s’exigeix també la màxima “celeritat” perquè l’Europa pugui tornar al Nou Sardenya, però aquest és un cas força més complicat. “Fa temps que constatem que l’alcalde no està a la mateixa categoria que els clubs de futbol de la ciutat”.
“Un club històric, arrelat al barri i a la ciutat”
El president del PP a l’Ajuntament, Daniel Sirera, subratlla que el Narcís Sala forma part de la història i la identitat del Sant Andreu. “Davant la possibilitat d’un probable ascens a la primera RFEF, demanem a l’Ajuntament de Barcelona que actuï amb responsabilitat i compromís amb l’esport de la ciutat. És imprescindible que s’hi instal·li gespa natural i que es millori el sistema d’il·luminació per adequar l’estadi als requisits de la categoria. Parlem d’un club històric, arrelat al barri i a la ciutat, amb més de 5.000 socis, que mereix totes les facilitats per continuar competint a casa seva. Barcelona no pot donar l’esquena als seus clubs”.
