La natació i el bany com a forma d’entreteniment i diversió formen part de la història des de fa molt temps, ja que les primeres cases per a poder realitzar aquestes pràctiques van ser creades a principis del segle XIX. No obstant això, hi ha un nom que va marcar un abans i un després en l’impuls d’aquest món, Bernat Picornell, que a causa de la popularitat de la natació i la necessitat d’instal·lacions, i també per promocionar i donar un impuls l’esport, va fundar la primera piscina coberta i climatitzada a Barcelona.
A mitjans del segle XIX, les classes burgeses van iniciar la moda de dirigir-se cap a mars i balnearis. Una recomanació sanitària que remarcava les virtuts de l’aigua del mar. Encara que la tendència es va intensificar molt més per les visites quan durant diversos estius, la reina Isabel II de l’estat, als voltants de 1840, visitava les costes de la capital catalana per recomanació del metge.
A Barcelona, aquesta tendència va anar cada vegada més i hi havia alguns visitants que només accedien per banyar-se, però cada vegada eren més els que volien practicar la natació. Per això, tot i que a la platja de la Barceloneta hi havia banys com els de Sant Sebastià, Sant Miquel o l’Astillero creats a partir de 1860, no hi havia suficient espai per a tothom, i és que l’oci d’uns quants s’havia convertit en massificació.
El CN Barcelona i Picornell, pioners del waterpolo estatal
Per això agafa molta importància la figura de Bernat Picornell, històric nedador francès i que dona nom a una de les piscines de l’Anella Olímpica de Montjuïc creada pels Jocs de 1992. La seva iniciativa va passar per crear la primera piscina coberta per a la pràctica de la natació a Barcelona, l’anomenada Escullera. L’any 1907, juntament amb Manolo Solé, propietari de Gimnàs Solé, van fundar el CN Barcelona, el club de natació més antic de la capital catalana i de l’estat. Unes instal·lacions on Joan Gamper va gestar el Futbol Club Barcelona l’any 1899. La necessitat de la creació de la piscina coberta era evident, ja que durant gairebé quinze anys, el club es trobava als banys orientals d’una piscina circular de la Barceloneta, un espai cedit als vint socis fundadors del club a canvi d’una quota de dues pessetes i que era accessible per tothom; més tard el club es va traslladar als Banys de Sant Sebastià, on és la seu actual del club. A l’Escullera, la instal·lació que va canviar l’esport, durant més de vuitanta anys s’hi han pogut entrenar moltíssims nedadors i nedadores. Per la piscina, amb la que també es va fer un pas endavant en la higiene, han pogut passar esportistes participants en Mundials, Jocs Olímpics i Europeus de diferents disciplines aquàtiques i es va convertir en tot un emblema per al club i per la ciutat.
Picornell i el club es van convertir en tota una referència en l’àmbit estatal per la promoció de la natació, ja que va ser l’esportista que va crear les primeres competicions de waterpolo a l’estat. El juliol de l’any 1908 es va disputar el primer partit d’aquest esport i el mes de gener d’aquell any va aparèixer la primera competició: la Copa Nadal, que va passar a celebrar-se durant les èpoques que portaven el nom del torneig. Aquest va ser l’inici d’una trajectòria d’un esport que ha anat en augment i que té en el CN Barcelona i Catalunya els principals pioners. Amb més de cent anys d’història, en el palmarès del club en destaquen 59 lligues, a més d’una copa d’Europa i vuit copes nacionals.
L’augment de la popularitat a la capital catalana va contribuir a la creació de més clubs. De forma posterior van anar naixent més entitats, com el Club Natació Atlètic-Barceloneta que avui en dia que organitza una de les competicions de natació més importants en l’àmbit estatal – la Travessia al Port de Barcelona -, el CN Sant Andreu o el CN Catalunya, tots a la ciutat de Barcelona. A aquests, cal afegir-hi el CN Mediterrani, també de Barcelona, i el CN Sabadell, tots aquests equips són els principals protagonistes de les lligues de waterpolo estatals.
Recuperació de la piscina de l’Escullera
L’any 1920 l’entitat va aprovar la creació d’una piscina amb un pressupost de 250.000 pessetes. L’arquitecte Jaume Mestres, soci del club i president de la Federació Catalana de Natació, va ser qui va executar el projecte, una piscina que es va inaugurar l’any 1921 i que tres anys després ja tenia la seva coberta. A més es va instal·lar el sistema climatitzador que permetia utilitzar-la durant els mesos d’hivern. Mestres també va formar part de l’equip que va treballar en la candidatura pels Jocs de Barcelona de 2024, que anava lligat a la construcció d’un estadi i una piscina olímpica. L’any 2003 l’emblemàtica piscina va tancar les portes per la necessitat d’una nova, però el 2020 el CN Barcelona va encetar un projecte per donar una nova vida a la piscina i tornar a fer-ne ús d’ella. Una nova piscina que, la nova cara la convertirà en la primera de Barcelona que serà coberta per poder practicar salts de trampolí.
