Els 2.000 seguidors del Sant Andreu que es van desplaçar a Sabadell són només la punta de l’iceberg. El club quadribarrat va certificar a finals de febrer el desplaçament d’aficionats més gran dels darrers cinquanta anys. Un partit que, en la plana esportiva, no té més història que els tres punts que es van aconseguir amb una nova golejada. 0-4. El mateix resultat que una setmana abans contra el Cornellà i pràcticament el mateix que una setmana després contra l’Olot (3-0). La UE Sant Andreu és ara líder i acapara notícies i interaccions a les xarxes. Sobretot per la seva afició, que encadena diverses gestes que eclipsen els canvis que també estan passant als despatxos. L’empresari japonès Taito Suzuki, propietari de la multinacional Taica, ha comprat la majoria d’accions del club i lidera un canvi d’era a 14.000 quilòmetres del Narcís Sala. Vol modernitzar les instal·lacions, apuntalar l’estructura del club i, el més llaminer, conduir el club al futbol professional. De fet, l’entrada de diners estrangers ja es noten amb la primera finestra d’oportunitat que hi ha hagut des de la seva arribada, el mercat de fitxatges hivernal.
“Ha vingut un senyor davanter, Mendes, i tota una sorpresa, Aliaga”, explica al TOT Barcelona el president de la federació de penyes del Sant Andreu, Xavier Miralles. Mendes és un davanter experimentat que tenia pocs minuts a la Primera RFEF –una categoria per sobre que el Sant Andreu– però que va sortir-se’n prou bé l’any passat a segona. I Aliaga és el morbo. Tampoc tenia gaire minuts al Logronyès, el seu últim equip, però el més rellevant és la petjada que va deixar en el seu pas per l’Europa, el gran rival. “Tenia fixat a Twitter el gol que ens va marcar quan jugava allà”, recorda Miralles. Són els dos moviments més sonats d’un mercat que ha acabat amb cinc incorporacions i dues renovacions estratègiques: la d’un joveníssim i prometedor migcampista, Dani Torrices, i la d’un jove talent casolà, Sergi Serrano, que va enamorar els comentaristes de Movistar en el partit de Copa del Rei contra el Betis.
Els noms que han arribat apugen el nivell de la plantilla i fan el Sant Andreu encara més favorit per a l’ascens. Però des del club rebaixen l’eufòria, disparada al Narcís Sala. “El del Sant Andreu no és d’aquells projectes que vol pujar tant sí com no en dos o tres anys al futbol professional. Ho intentarem i quan abans arribi millor, però s’ha d’anar pas a pas i primer cal professionalitzar molts estaments del club”, comenta en José Manuel Pérez, conseller del club i qui va fer d’intermediari en la venda. Justament en aquesta línia van les noves incorporacions. “Venen de dinàmiques professionals i això ajudarà a fer créixer la resta de la plantilla”, desgrana l’entrenador, Xavi Molist, que també ha renovat.
Els canvis van més enllà de noms concrets: la pròxima temporada, el primer equip masculí entrenarà al matí. “Som dels pocs equips de la categoria que ho fem a la tarda. Ara hi ha jugadors que es lleven a les sis per anar a treballar vuit hores seguides, i això, nosaltres, a la tarda, hem de tenir-ho present, perquè alguns venen amb el dinar que encara els surt per les orelles. Si tu vens, entrenes i després marxes, el cos tècnic ja no ha de tenir en compte aspectes extraesportius, podem controlar millor les càrregues”, remarca Molist. Els fitxatges il·lusionen la grada, però aquesta “professionalització” és el que enamora de portes endins. “La línia ha de ser créixer de mica en mica, ser cada cop més professionals i així fins a on arribem. No sabem on serà, però amb els recursos del nou president serà una mica més fàcil”, celebra el míster.
Creix el pressupost
La nova direcció ha apujat un 25% el pressupost esportiu en només tres mesos. “Que la gent no s’imagini que ara tenim un pressupost de categories superiors”, matisa Pérez, que reconeix, en tot cas, que ara poden competir “de tu a tu” amb les economies més altes de la lliga. “Si abans érem dels que teníem menys recursos de la lliga, ara estarem pròxims als nivells dels Sabadell, Terrassa o Atlètic Balears”, comenta. El director esportiu del club, David Mordillo, l’home encarregat de negociar i fitxar els jugadors, també creu que l’àmbit esportiu és la “gran prioritat”. No l’única, perquè el club ha iniciat petites reformes a l’estadi i canvis tècnics, però sí la carpeta més important. “Teníem controlades categories superiors, però no podíem licitar per determinats jugadors que ara, al desembre, sí que hem aconseguit”, diu Mordillo.
Ara bé, el responsable esportiu nega que l’arribada de capital estranger canviï el modus operandi del club, si bé hi ha canvis evidents. A inicis de temporada, en un reportatge d’aquest mateix mitjà, Mordillo reconeixia que el mercat del Sant Andreu es limitava a jugadors catalans amb casa o família a l’àrea metropolitana de Barcelona. La crisi de l’habitatge també afecta -o afectava- clubs com el Sant Andreu i l’Europa, sense capacitat d’accedir a futbolistes estrangers. Això ara també ha canviat. “Continuarem rastrejant el mercat de jugadors locals, perquè volem que s’identifiquin amb els valors del club, que sàpiguen realment on venen. Però és veritat que, si no trobem el perfil que busquem en algú d’aquestes característiques, ara tindrem capacitat per portar algú de fora i ajudar-lo”, conclou Mordillo.
Els canvis també es notaran en el dia a dia dels entrenaments. Ara hi ha un gimnàs més equipat i també la possibilitat d’entrenar al Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat, amb camps de gespa natural. L’impuls econòmic permet ara llogar, durant unes hores les setmanes que l’equip visita estadis grans, el camp de gespa natural del CAR, un fet rellevant tenint en compte que el Narcís Sala encara té gespa artificial. “Petits detalls, però molt significatius”, defensa Pérez. El club també té previst millorar amb càmeres la seguretat del Narcís Sala, ha contractat una empresa de neteja i ha canviat els ordinadors de les oficines, que tenien tretze anys. I amb l’Ajuntament ja pensen a millorar les instal·lacions. “Abans tenies pocs recursos i, en ser un equip de futbol, invertir en una empresa de neteja, per exemple, potser et limitava la capacitat d’invertir en el primer equip. Aquestes coses també es noten”, comenta el directiu.
Les contradiccions de ser un club gran
L’afició encara amb optimisme la nova etapa, malgrat que no amaga en cap cas el “perill” que suposa créixer a passos accelerats. En Xavi Miralles recorda que l’aficionat quadribarrat “sempre ha lluitat contra el futbol modern” i que continuaran “defensant el futbol popular i els valors del club”. Ras i curt, avisa: “Preferim no créixer i tenir principis”. En tot cas, i malgrat l’avís, els primers passos del president han agradat. Va voler reunir-se, a iniciativa seva, amb les penyes del club, una iniciativa que Miralles celebra. “Ha mostrat respecte des del primer minut i ha promès no canviar res d’allò que ens representa”. Les penyes, diu l’aficionat, li han transmès que tenir una multinacional darrere “no és el nostre model de club preferit”, però el senyor Suzuki “ho ha entès”. El fet que els directius del club que gestionen el dia a dia continuïn sent els mateixos que hi havia abans també “tranquil·litza”.
“Hi ha un lligam amb el poble històric de Sant Andreu de Palomar i amb les quatre barres i el país. Això no es pot perdre de vista. Tampoc que som un barri obrer. Havia de saber que som una afició antifeixista, obrera i catalanista, i no deixarem que es creixi a costa de perdre les arrels”, conclou Miralles. Des del club admeten que, arribar al futbol professional, en cas que s’hi arribi, podria generar “contradiccions” amb determinats aspectes que ara són clau. N’hi ha que estan assegurats: el contracte de venda no permet traslladar el club fora de Sant Andreu o eliminar la senyera com a identitat. En tot cas, Pérez reconeix que “hi ha aspectes que no dependrien de nosaltres”. Desplaçaments com els de Sabadell serien difícils de repetir en categories més altes, “per les limitacions que hi ha”, els horaris podrien no ser tan accessibles i fins i tot els preus podrien ser més alts. A les entranyes del club saben que créixer comportaria renúncies, però insisteixen que es treballarà per “compaginar els èxits esportius amb la idiosincràsia del club”.
“Aquest espai està patrocinat per MGC Mútua, entitat asseguradora especialitzada en el ram d’assistència sanitària, que destina els beneficis obtinguts a l’ampliació i millora de les cobertures i serveis.”
