Aquesta temporada 2023/2024 de l’Europa ja forma part de la història d’un club de més de 100 anys de vida. L’equip comandat pel tàndem d’Ignasi Senabre i Ramon Gatell es troba davant d’una oportunitat històrica: Tornar el Club Esportiu Europa al lloc que fa gairebé 30 anys que no habita. La temporada 93/94 serà sempre recordada pels herois de Pinós i la narració de Víctor Altadill i Joan Batllori, el duet que va fer el partit a Ràdio Gràcia. Aquell any l’Europa va ascendir via play-off d’ascens, eliminant pel camí el CD Roldán, de Múrcia, el CD Montuïri balear i el Pinós CF. L’equip comandat per una llegenda de l’Europa com Pep Rovira (porter del club escapulat entre 1970 i 1980) va assolir l’ascens a la categoria de bronze del futbol espanyol, la ja desapareguda Segona B. Per Xavier Vidal, historiador del club i membre del Grup d’Història Ramon Vergés assenyala les similituds de l’antiga Segona B amb l’actual Segona RFEF: “La Segona B d’abans és on estem ara, la Primera RFEF que s’han inventat és una segona divisió descafeïnada”.
Quan falta una jornada per al final de lliga, la plantilla de la temporada 23/24 del Club Esportiu Europa es troba a les portes de repetir la fita dels ‘herois de Pinós’. L’Europa és el segon classificat del grup III de Segona Federació (antiga tercera divisió) a només dos punts del primer classificat, l’Hèrcules d’Alacant, equip al qual poden destronar i proclamar-se campions si els alacantins no guanyen contra el Lleida. Si l’Hèrcules empata contra el Lleida l’Europa hauria de guanyar el derbi contra l’Espanyol, mentre que si els alacantins perden contra els de la terra ferma als graciencs els valdria un empat contra els pericos.
Un partit per a la història
Moltes vegades els jugadors es troben tenallats davant la por de perdre allò que tant ha costat d’aconseguir, però Àlex Cano, capità del Club Esportiu Europa, jugador amb més partits amb la samarreta escapulada, amb 60 gols sumats -tot i ser central- i 15 temporades defensant l’escapulari, ho té clar: “Nosaltres confiem en aquest partit com el de la il·lusió”. Cano, però, fuig de fantasmes i explica que per aquest partit estan centrats: “Pressió cap, nervis els lògics, com qualsevol aficionat nostre”. Una afirmació que comparteix Ignasi Senabre, entrenador del primer equip i un dels causants de la bona salut de l’Europa i que assenyala que per un partit així “no canvien les coses” tot i que “és cert que hi ha un aspecte emocional que s’ha de controlar i potser preparem més clares les instruccions per facilitar la feina al jugador”. L’entrenador escapulat, igual que el seu capità, ho té clar: “Competint contra l’Hèrcules, la pressió la tenen ells, per nosaltres és una festa, ens han invitat”.
Xavier Vidal destaca que hi ha diverses generacions d’europeistes que no havien viscut mai això: “No havia vist l’Europa amb 10000 persones al camp, mai, i el més amunt que he vist l’Europa ha estat a l’antiga Segona B i això per als que tenim 40 o 50 anys seria el més”.
Les dades d’un any històric: L’Europa ha disputat 33 partits a Segona RFEF dels quals ha guanyat 16, n’ha empatat 12 i només n’ha perdut cinc, l’equip que menys partits ha perdut del grup III de Segona RFEF. Pel que fa a l’efectivitat a les àrees, l’Europa és la quarta millor defensa del seu grup i ha perforat la xarxa del rival en 57 ocasions, l’equip més golejador del grup III. Unes dades que al Nou Sardenya són d’escàndol. Dels 16 partits disputats al camp gracienc l’Europa n’ha guanyat 13 i n’ha empatat tres, sense cap derrota i sumant 42 punts. Fora de casa els números no han sigut tan bons, ja que només han guanyat tres partits, han empatat nou i perdut cinc.
Els peus a terra
Tant Cano com Senabre destaquen que a principi de temporada aquest escenari era impensable, però que ha anat variant amb el pas del temps. Una variació dels objectius que no ha fet que perdin el cap. El capità del club destaca que no es podria considerar de fracàs tot i que sí que seria una “pena, segur que sí, perquè ho tindríem molt a prop”. La possibilitat de no sortir campió o no ascendir no taca la temporada per a Cano, que destaca que “el que ha fet aquest equip és una cosa històrica, tots els europeistes se’n recordaran d’aquesta temporada, de la victòria a Lleida davant més de 10.000 persones, guanyar contra els cinc primers classificats…”. Senabre comparteix la visió de Cano i assenyala que de cap manera es podria titllar de fracàs i que al vestuari “són conscients de la situació” i assenyala que aquest partit és “una oportunitat de provocar el destí”.
Capità i entrenador coincideixen en una cosa: No és l’Europa qui ha de tenir pressió, és l’Hèrcules, i com assenyalen ambdues figures europeistes, això farà que l’Europa surti a fer els deures, jugar amb il·lusió i estar a l’altura. On també coincideixen els dos europeistes en què no s’ha de pensar en una celebració. Àlex Cano assenyala que “l’afició estarà bolcada, serà una festa, surti bé o no, la feina està feta”, un aspecte al qual també dona importància Ignasi Senabre, un entrenador de l’Europa que demana “allunyar-se de l’ego, ni fantasiejar ni ser pessimista”, el tècnic escapulat el que demana és que els seus jugadors “se centrin en cada jugada, i nosaltres (el cos tècnic) igual”. Senabre, això sí, es mostra clar: “Si toca celebrar, celebrarem”
El jugador número 12
En futbol, un dels grans tòpics és que l’afició és el jugador número 12 dels equips de futbol. En el cas de l’Europa es podria dir que així ha estat (només fa falta veure els partits jugats al Nou Sardenya). La presència d’aficionats a les graderies del camp gracienc, i també les allunyades de Gràcia, han donat aquest plus que a vegades necessiten els jugadors.
L’ascens de l’Europa a Segona RFEF de la temporada passada va servir de catalitzador per una afició que durant molts anys va agonitzar als camps de Tercera divisió, i fins i tot a Primera Catalana. Xavier Vidal, un dels cronistes del club, assenyala com van ser els diferents anys de l’Europa des del darrer ascens fins ara: “Després de Pinós al cap de quatre anys es van guanyar dues copes Catalunya i socialment no va haver-hi un boom. Fins als inicis dels 2000 l’Europa era un equip clàssic de promocions d’ascens”. Vidal, però, destaca que va haver-hi un moment delicat que és “després de la salvació amb el Badaloní es va baixar a Primera Catalana i es va passar 11 anys de desert a tercera, a mitja taula i socialment hi havia molt poca cosa”.
El punt d’inflexió, per Vidal, va ser l’etapa de Pedro Dólera al capdavant de l’Europa, etapa on no es va ascendir, però sí que es va guanyar una Copa Catalunya la temporada 14/15. “Pedro Dólera va posar la màquina en marxa i arribem on estem ara”. Cal destacar que l’etapa de Pedro Dólera va coincidir amb el naixement d’Eskapulats, l’afició, i grup d’animació, situada al gol del carrer de Pau Alsina, que es va fundar l’any 2013 i enguany ha celebrat el seu 20è aniversari.
