El futbol català ha viscut una festa aquest passat cap de setmana. El Narcís Sala es va omplir fins a la bandera, amb més de 6.000 espectadors i exhaurint les entrades per el Sant Andreu-Europa molts dies abans del partit. A la gespa els jugadors van oferir un espectacle digne de les seves aficions, qui van acolorir i animar una cita futbolística molt esperada per a dos antics pobles del pla de Barcelona. El Poble de Sant Andreu de Palomar contra la Vila de Gràcia, una oda al futbol modest que es van acabar emportant els escapulats (2-3) amb un gol de Javi Eslava al temps afegit.
Però això és ara, una temporada 2023/2024 que és una fita històrica per ambdós clubs, que han augmentat significativament la seva massa social i gaudeixen d’una gran salut. El TOT Barcelona, però, us vol transportar -gràcies a les fotografies d’Àngel Garreta, cap de premsa de l’Europa,- a principis dels anys 2000, quan el panorama futbolístic dels dos equips no era tan bo.
L’espectacular imatge que va deixar el Narcís Sala el passat diumenge és un fet força insòlit a la quarta categoria del futbol estatal, i temps enrere s’hi podia veure massa ciment on ara es troben aficionats.
El futbol ha canviat, malgrat que segueixi tenint la mateixa essència. A l’Europa ja no el vesteix Umbro, ho fa Adidas, el Sant Andreu ja no té la ‘rojigualda’ al seu escut, té les quatre barres i l’escut del Poble, i els jugadors ja no fan servir llengüeta a les seves botes ni samarretes amb coll.
Si una cosa no ha canviat són les aficions, que fossin molts o pocs, s’han mostrat sempre fidels a uns colors i han acompanyat els seus equips allà on vagin.
