En només tres setmanes sabrem si la festa és finalment a Gràcia o a Sant Andreu. La victòria patida del CE Europa la setmana passada al camp de l’Olot (0-1) manté el conjunt escapulat líder de Segona RFEF -quarta categoria estatal- amb una victòria de marge respecte a la UE Sant Andreu. Només un, el primer, assolirà l’ascens directe, el segon haurà de conformar-se de disputar un play-off. L’empat del tercer classificat, l’Atlètic Balears, sembla que redueix el nombre d’aspirants, però l’optimisme encara no acaba de regnar ni a Gràcia ni a Sant Andreu. L’últim precedent obliga a invocar la prudència.
El fantasma de l’Hèrcules sobrevola ara el Nou Sardenya i el Narcís Sala. L’equip alacantí era quart l’any passat quan falten deu jornades, amb una dinàmica força irregular, de només dues victòries en cinc partits. L’Europa, pràcticament tota la temporada entre la primera i la quarta posició, arribava al tram final de lliga segon, molt prop del Badalona Futur, líder indiscutible durant set jornades seguides. I el Sant Andreu, allunyat del lideratge pràcticament durant cada jornada, caminava cinquè, però una bona ratxa el va elevar a la segona posició quan faltaven només cinc partits.
La situació per a l’Europa i el Sant Andreu, i pels equips catalans en general, era idònia, però una ratxa de cinc victòries seguides van catapultar l’Hèrcules a dues jornades pel final. Un empat contra el Penya Deportiva (1-1) va frenar l’Europa i el Badalona Futur, a qui tots donaven per ascendit, va sumar tres derrotes seguides al final de temporada. El Sant Andreu va acusar la diferència física -entrenava un dia menys que altres rivals punters de la categoria- i també va perdre punts pel camí. Resumit i sense embuts: els d’Alacant van sorprendre, van capgirar la situació com un mitjó i en poques jornades van deixar el futbol català amb un pam de nas. Cap club català -el Lleida també tenia opcions– va aconseguir l’ascens.
Una temporada després, amb els dos clubs de Barcelona consolidats a la categoria i una nova propietat enfortint econòmicament el projecte andreuenc, Europa i Sant Andreu s’han anat intercanviant el lideratge durant bona part de la temporada. Quan falten dues jornades per acabar la lliga, tres equips barcelonins -cal sumar el filial de l’Espanyol- tenen opció d’ascens directe. En tot cas, i malgrat que Barcelona domina la classificació, no hi ha res decidit. Aquest any l’Atlètic Balears -possiblement el conjunt amb més pressupost- amenaça de ser un nou Hèrcules. Quan faltaven deu jornades, els conjunts de Gràcia i de Sant Andreu tenien els balears a sis i cinc punts, però una ratxa de tres victòries seguides i un empat els últims partits amenaça l’ascens dels barcelonins.
La calculadora de l’ascens
El segon entrenador de l’Europa, Alberto Fernández, reconeix que el calendari els és favorable. “A casa som forts”, apuntava després de la darrera victòria contra l’Olot (0-1). Els de Gràcia tenen dos partits fàcils al Nou Sardenya, contra dos equips ja descendits que no s’hi jugaran res, i una visita complicada al camp del filial de l’Eix. Els val dues victòries i un empat. “L’equip sap on està, hem d’anar a poc a poc, recuperar cames i no mirar més enllà dels pròxims partits. El que va passar l’any passat [amb la remuntada de l’Hèrcules] ens ha d’ajudar per encarar el tram final”, insistia el míster.
El Sant Andreu ho té més complicat. Ha de guanyar els tres partits i esperar una derrota de l’Europa. Tot plegat amb un calendari complicat: visita el camp del Badalona Futur -la temporada passada líder, ara a la cua- i se la juga amb el València Mestalla i l’Andarax, dos valencians que encara tenen opcions d’entrar als llocs de promoció d’ascens. “Busquem el màxim, que en el nostre cas és intentar lluitar pel campionat; que si l’Europa falla, nosaltres estiguem allà a sobre”, insistia l’entrenador Xavi Molist diumenge, després de la victòria contra el Terrassa FC (3-1).
Què implicaria un ascens a la Primera RFEF?
L’ascens de categoria suposaria un canvi significatiu per a Europa i Sant Andreu. Seria el primer cop que els dos clubs de Barcelona arriben al futbol semiprofessional des que la Federació va canviar-ne el model, ara fa tres anys. La Primera RFEF -la tercera categoria estatal actualment- va néixer del resultat d’agrupar la tercera i quarta divisió d’abans en tres categories noves: la Tercera RFEF, ara mateix la cinquena categoria; la Segona RFEF, on juguen Sant Andreu i Europa; i l’esmentada Primera RFEF, el pas previ a accedir al futbol professional. Aquests canvis buscaven reduir el nombre d’equips al futbol semiprofessional per fer-lo més “atractiu”. Per tant, en el fons, aconseguir ara l’ascens suposaria un pas força més gran que quan Sant Andreu i Europa van aconseguir pujar a la desapareguda Segona B, la ‘tercera divisió’ d’abans.
Els canvis salten a la vista. Tots dos clubs haurien d’adaptar les seves instal·lacions, incorporant nou enllumenat i gespa natural als estadis. Aquest fet obligaria a moure’s, també, a l’Ajuntament de Barcelona, de qui en depèn la titularitat dels camps de Sant Andreu i Europa. Segons ha pogut saber aquest diari, el regidor d’esports David Escudé intenta collar la RFEF perquè faci un canvi a la norma i permeti als clubs seguir jugant amb gespa artificial, una petició que també demanen en altres localitats. El FC Terrassa, que recentment s’ha enganxat a la lluita per disputar la promoció d’ascens, és el primer club català que ha demanat públicament el canvi de normativa. Preguntat pel ‘Tot Barcelona’, l’Ajuntament s’ha limitat a dir, sense entrar en concressions, que “efectivament” està treballant amb la federació “per analitzar com es podrien adaptar aquestes instal·lacions en el supòsit que alguns d’aquests equips aconsegueixi un ascens aquesta temporada”.
En tot cas, els canvis tècnics als estadis no són les úniques exigències que suposaria l’ascens. La Federació va comercialitzar els drets televisius de la Primera RFEF fins a la temporada 2025/26 a l’empresa ATM per cinc milions d’euros. Aquest fet obliga els seguidors a pagar una plataforma per poder veure tots els partits i als clubs a millorar la seva plantilla. Sant Andreu i Europa rebrien una aportació econòmica que s’ha demostrat molt desigual -entre els 30.000 i els 100.000 euros segons el club- però a canvi hauran d’apujar el valor de la seva plantilla.
Per tant, l’ascens comportaria una millora obligada dels jugadors que aniria més enllà de l’exigència esportiva. Si més no, sobre el paper, perquè, a la pràctica, la Primera RFEF no ha resultat ser una categoria tan rendible com s’esperava inicialment i la quantitat econòmica que reben alguns clubs pels drets televisius és menor de la que es pressuposava en un inici. L’exigència en la plantilla, doncs, també podria ser menor que la que dicta la teoria. Tot plegat són incògnites que a hores d’ara comencen a aparèixer als despatxos del Nou Sardenya, del Narcís Sala i també de l’Ajuntament. Tothom pendent de les últimes tres jornades de lliga i d’un hipotètic play-off que podria canviar la història recent del futbol modest de Barcelona.
