El CE Europa i la seva afició han deixat clar que no marxaran de Gràcia. Els problemes per adaptar el Nou Sardenya als requisits de la Primera RFEF i la negativa de la resta de clubs a acceptar canvis en la normativa compliquen l’operativa, però des del club confien a ampliar la moratòria que els permeti, com a mínim, gaudir tranquil·lament de la primera temporada a la competició. En la història recent del club, només hi ha hagut de marxar forçosament un parell de temporades. L’última, quan l’Ajuntament construïa el Nou Sardenya.
L’Europa jugava a la Tercera Divisió, l’equivalent aleshores a la quarta categoria estatal, durant les obres del nou estadi. Els partits com a local es jugaven al Guinardó, a l’estadi del FC Martinenc, però una temporada exquisida, amb 19 victòries en 39 partits, va situar l’Europa tercer del grup cinquè per acabar certificant l’ascens en un play-off contra el València. La instal·lació del Guinardó era apte per a la Tercera Divisió, però no per al salt de categoria. Així que l’Europa va exiliar-se a Horta.
El Feliu i Codina d’Horta era l’estadi que reunia més requisits de l’entorn, però tenia un hàndicap rellevant. El terreny de joc era de terra. “En començar la lliga encara no es tenia el permís de la RFEF, així que el club havia d’anar preguntant a tots els rivals si estaven disposats a jugar sobre terra”, explica anys més tard l’historiador de Gràcia i seguidor de l’Europa, Xavier Vidal. El primer visitant, el Llevant, de València -ascendit de poc a Primera Divisió, però fa 30 anys a la Segona B- semblava que no hi posaria pegues, però un canvi d’opinió a última hora va provocar que el partit jugués al camp del seu màxim rival actualment, el Narcís Sala de la UE Sant Andreu. Abans, val a dir, la rivalitat no era tan alta com la que s’ha vist els darrers anys entre les dues aficions.
El primer partit a Segona B, a Sant Andreu
“Quan faltaven dos dies pel patit, el club valencià canvia d’opinió i diu que no jugarà sobre terra. L’Europa tenia un problema, i qui es va oferir? El Sant Andreu. Així que el primer partit de l’Europa a Segona B va ser al Narcís Sala. Va ser perjudicial, el partit va canviar en poques hores d’ubicació, d’horari, va ser un perjudici clar per a l’afició”, comenta Vidal en una conversa amb el Tot Barcelona. El Narcís Sala aleshores tenia gespa natural i va servir d’escapatòria per al conjunt de Gràcia. El Llevant va acabant-se imposant per zero gols a dos. A final de temporada, l’Europa va baixar a tercera i el Llevant va acabar pujant al futbol professional.
La resta d’equips no van ser tan exigents com el Llevant i, malgrat que a Gràcia no van rebre el vistiplau de la RFEF per jugar sobre terra fins mesos després, els clubs no van posar-hi problemes. En tot cas, l’estabilitat de jugar a Horta com a local, sense have de buscar extremis camps alternatius, no va servir a l’Europa per mantenir la categoria.
L’Europa només va guanyar cinc partits com a local, dos d’ells amb la lliga gairebé acabada, quan ja no hi havia opcions clares de salvació. I com a visitant només va sumar dues alegries. Va sumar un total de 21 punts insuficients i es va quedar a 12 de la salvació. “Va ser una temporada desastrosa, no es va fer un equip com Déu mana i van tornar a baixar”, resumeix Vidal, que no recorda l’exili de Gràcia com el detonant dels mals de l’Europa aquella temporada.
El cas similar del Cornellà
Experiències similars, i força més recents, com les del Cornellà en el seu pas per la Primera RFEF, que va arribar a jugar en quatre estadis diferents perquè el seu camp no complia els requisits de la federació, sí que han demostrat que no jugar a casa pot comportar problemes esportius. El periodista esportiu i corresponsal a Cornellà de Mundo Deportivo, Rubén Martínez, explicava fa unes setmanes al TOT que no jugar a Gràcia “pot passar factura mentalment” als jugadors, perquè jugues mitja temporada “amb la incògnita de saber què passarà després i això el jugador ho nota”.
En tot cas, Martínez insisteix que la massa social de l’Europa, més activa que la del Cornellà, és un aspecte que suma a favor del conjunt de Nou Sardenya, que mantindrà amb tota probabilitat els socis d’aquest any i ha donat continuïtat als responsables esportius de l’ascens. A Gràcia sabran aquest juny si la RFEF flexibilitza la seva postura d’instal·lar tant sí com no gespa natural al Nou Sardenya, un pas clau per a continuar definint l’estratègia del club.
