El CE Europa afronta un estiu determinant per al seu futur immediat. L’equip de Gràcia ha certificat a la gespa l’ascens a Primera RFEF i ara treballa a contrarellotge als despatxos perquè la burocràcia no fulmini el somni. Equip fundador de la lliga, l’Europa no trepitjava la categoria de bronze -aleshores anomenada Segona B- des del 1995. Aleshores el futbol modest no era mediàtic i les exigències tampoc tan professionals. Trenta anys després, el conjunt escapulat es veu obligat a instal·lar gespa natural al Nou Sardenya si vol complir la normativa. El precedent del Cornellà, que no va poder fer-ho i va convertir-se en un equip nòmada -quatre estadis diferents en un any- és l’exemple a evitar, i l’afició es nega a marxar de Gràcia. Però el canvi de gespa és difícil, tècnicament, i molt costós, econòmicament, així que el club batalla als despatxos una moratòria d’un any que se celebraria com un segon ascens.
L’inici del problema apareix al soterrani del Nou Sardenya, on trobem un pàrquing de diferents plantes. El pàrquing en si no és un problema, però la capa de ciment que separa la gespa del buit de sota sí. Des del club expliquen que aquesta capa impediria que la gespa natural arrelés amb condicions i aleshores és necessari remuntar el camp amb dos pams de sorra. Amb el que això significa: apujar també les graderies annexes al nivell que les pertoca. Una obra “faraònica”, sentència al Tot Barcelona el president del club, Hector Ibar. El directiu també exposa un segon inconvenient, que afecta alhora la logística i les arques del club. “Si en el Nou Sardenya es planta gespa natural, i els equips de la base ja no poden trepitjar-la, perquè s’espatllaria, on els fem jugar?”, es pregunta. En aquests moments, l’Europa té 16 equips masculins i 6 de femenins.
Pot ser que l’Europa i l’Ajuntament -propietari de l’estadi- trobin en un futur una solució que, en tot cas, és del tot inviable a curt termini. Per tant, totes les mirades apunten a Madrid. Tal com ha explicat aquest diari, el club ha fet una sol·licitud formal a la RFEF perquè canviï la norma que obliga els equips de Primera RFEF a jugar en gespa natural. Els directius de la federació es reuniran a mitjan juny, dies abans de l’assemblea general del futbol espanyol, i tot fa pensar que per aquestes dates hi haurà una resposta ferma. Des del club confien que, si la RFEF denega la petició, com a mínim els ampliï la moratòria actual de sis mesos a 12 o 18 mesos, de manera que tindrien garantit jugar tota la temporada al seu estadi sense canviar la gespa.
“La nostra posició ara és que hem de jugar tant sí com no al Nou Sardenya. Un club centenari com l’Europa, fundador de la lliga, arrelat a Gràcia i al Nou Sardenya, si hem aconseguit els resultats esportius que hem assolit, és, entre altres, pel factor afició del Nou Sardenya”, insisteix el president. Ibar remarca que l’escenari d’haver de buscar una alternativa, que podria ser la ciutat esportiva de l’Espanyol, la del Barça o inclús l’Estudi Olímpic de Montjuïc -”per què no”-, només es contemplarà “si ens hi aboca la RFEF”. En tot cas, el president recorda que l’Europa és propietat dels seus socis i que qualsevol decisió d’aquesta envergadura “passaria abans per una consulta a l’afició”.
Guanyar marge per a la negociació
Els problemes de l’Europa amb el seu estadi són els mateixos o similars als que trobaria cap altre club de la ciutat en la seva situació. “L’Ajuntament és conscient de la manca d’infraestructures, i també que la falta d’espais a la ciutat és la causa número u d’aquesta falta d’instal·lacions. Ens consta que hi ha tècnics municipals de la regidoria d’esports que estan buscant espais per intentar solucionar aquest dèficit”, explica Ibar. Sense possibilitat d’aixecar noves instal·lacions o adaptar-ne de velles amb diligència, Barcelona ha pres la iniciativa i lidera els contactes perquè la RFEF rectifiqui la norma. Contactes formals a la sala de reunions i informals a les llotges més importants del país.
Si l’Europa aconsegueix ampliar la moratòria haurà guanyat sobretot temps. Temps per trobar els arguments i la fórmula per canviar la normativa. “A mitjà termini, la solució arribarà si fonamentem en molts aspectes la nostra necessitat i aconseguim convèncer i modificar la normativa”, insisteix el president escapulat. I també temps perquè l’Ajuntament pugui plantejar una solució tècnica. De fet, el consistori està buscant alternatives per tenir, en algun moment determinat, un camp amb les condicions professionals o semiprofessionals que s’estan exigint actualment. “Però és una qüestió que només podem plantejar a mitjà o llarg termini perquè parlem d’una inversió important”, deixa clar Ibar.
L’Europa fa pinya amb l’Arenas Club basc
L’Europa no està sol en la batalla, però gairebé. Només hi ha un segon club a tot l’Estat en una situació similar, l’Arenas Club de Getxo. Anys enrere jugaven en gespa natural, però l’Ajuntament va impulsar un nou complex esportiu amb una gespa artificial d’última generació. Els matisos juguen, en tot cas, a favor seu. En conversa amb aquest diari, el president del club basc, Gorka Zurinaga, explica que “si tècnicament es pot, l’Ajuntament no posarà problemes” al canvi. Els tècnics municipals ja han revisat les instal·lacions i tot apunta, malgrat que el club encara no en té cap constatació oficial, que tècnicament es podrà. En tot cas, el president avisa: “Malgrat que es pogués fer el canvi de gespa, entre que inicies els tràmits de la licitació i s’executen les obres passa molt de temps, ja sabem com funciona la burocràcia”. La moratòria actual és de només 6 mesos, un termini massa breu quan la propietat del camp a reformar és pública.
Des del País Basc remarquen que, en aquesta lluita, “anem de bracet” de l’Europa, i lamenten no ser-hi més. “Si hagués pujat el Sant Andreu, o l’Utebo, que jugava a la nostra lliga i també tenia opcions d’ascens, seria potser més fàcil, perquè quatre o més clubs fan més força que només dos, encara que som dos dels fundadors”, comenta Zurinaga. El mandatari basc fa servir els mateixos arguments que sonen a Gràcia: el futbol base, l’alta despesa econòmica en una de les categories més exigents –pocs ingressos, però jugadors amb salaris alts i desplaçaments llargs– i la incoherència de la norma “amb altres reglaments com el de la Champions o de l’Europa League”. La reglamentació de la UEFA accepta la gespa artificial si té el reconeixement FIFA Quality, en el cas de categories nacionals, o el FIFA Quality PRO, pensat per a competicions internacionals.
Tot plegat s’uneix a la deriva d’una categoria que va a la baixa. La RFEF havia unit l’antiga Segona B i Tercera per crear tres competicions noves i fer la categoria de bronze més competitiva. Però les audiències televisives no han acompanyat, els ingressos tampoc i, segons denuncien des de diferents territoris de l’estat, les subvencions als clubs encara menys. S’han fet campanyes per rebaixar l’exigència i per deixar la gespa natural només per al futbol professional, però la federació continua inflexible. Tampoc s’hi posa de cara la resta clubs que ja juguen a Primera RFEF, molts d’ells havent aplicat els canvis anteriorment. La situació és la que és i al País Basc no són gaire optimistes amb el canvi de normativa, malgrat que creuen que se’n sortiran amb l’ampliació de la moratòria. Més ambiciosos són a Gràcia, que somien amb el premi gros. Si més no, l’Hèctor Ibar ha acabat la conversa amb aquest diari assegurant que “tornarem a parlar-ne perquè hi haurà bones notícies”.
