El CE Europa ha pres l’accelerador i treballa per aconseguir completar la pròxima temporada al Nou Sardenya. El club és conscient que la normativa l’obliga a instal·lar gespa natural a l’estadi per jugar a Primera RFEF i també sap de les limitacions tècniques del seu camp. La moratòria de la RFEF és de només sis mesos -la primera volta de la temporada- però la junta directiva ha mogut fitxa per intentar canviar la regulació o, si no pot ser, ampliar el període d’excepció. La normativa, molt criticada pels clubs més modestos del futbol espanyol, intenta apropar la categoria de bronze als nivells d’exigència del futbol professional, però topa amb la realitat del futbol popular: clubs modestos amb pocs ingressos i instal·lacions antigues.
No poder canviar la gespa pot convertir-se en un mal de cap, tal com demostra el cas de la UE Cornellà. El club metropolità va aconseguir ascendir a la tercera categoria nacional, però va topar amb la inflexibilitat de la norma i va disputar els seus partits com a local en quatre estadis diferents. Un conglomerat de desgràcies que ha engreixat els problemes d’un club que va tocar la glòria fa tres anys, però que ara acumula dos descensos consecutius. El periodista Rubén Martínez, especialitzat en futbol català i corresponsal de Mundo Deportivo a Cornellà durant l’etapa a Primera RFEF, creu que aquest cas exemplifica les conseqüències de no poder complir amb una normativa exigent. “Primera RFEF t’exigeix molt futbolísticament, però també en l’àmbit empresarial i econòmic. Et donen ajuts, però tens jugadors semiprofessionals o professionals, que demanen molts diners. I això cal sumar viatges molt llargs. Per moltes ajudes que tinguis, el club ha de costejar molts costos igualment”, detalla l’expert en una conversa amb el Tot Barcelona.
El Cornellà va acabar el seu periple per la Primera RFEF -després de dues temporades- 18è amb 35 punts, a 8 de la salvació. Un fracàs que es va anar consumant mentre pidolava estadis arreu de Catalunya. El seu camp no complia amb els requisits d’aforament i tampoc la gespa natural era un avantatge pel gran nombre d’equips que té el futbol base. Així que el Cornellà va jugar a l’RCD Stadium, a la ciutat esportiva de l’Espanyol (Sant Adrià), al camp municipal de Gavà i a Palamós. Quatre estadis en només un any. “L’Ajuntament de Cornellà va mediar amb l’Espanyol perquè jugués allà una temporada, però després va haver-hi problemes extraesportius entre el club i la institució -que encara no han quedat molt clars- i l’Espanyol va decidir acabar amb l’acord. El Cornellà passa a jugar a Sant Adrià, però quan coincidia amb algun partit del futbol base de l’Espanyol, òbviament, la prioritat eren els equips blanc-i-blaus”, explica Martínez.
La segona temporada a la categoria va ser semblant. “Gavà era una opció que es contemplava a l’inici, però l’Ajuntament no estava disposat a ajudar el Cornellà perquè allà també jugava l’equip de Gavà. I això sumar-li que les instal·lacions tampoc eren les més adients per jugar a Primera RFEF. L’únic camp que complia tots els requisits amb escreix era a Palamós, però també va haver-hi alguns problemes: van robar el coure de les instal·lacions i no hi va haver llum un temps. Els contratemps a Palamós van fer que el Cornellà jugués un parell de partits a Gavà”, acaba d’explicar el periodista esportiu. Ras i curt: en un any, quatre estadis diferents i una afició marejada.
“L’Europa no és el Cornellà”
“Però l’Europa no és el Cornellà”, remarca Martínez. El periodista creu que el conjunt de Gràcia “no ho tindrà gens fàcil” i que, si no aconsegueixen ampliar la moratòria a tot l’any, “els pot passar factura mentalment”. “Perquè jugues mitja temporada amb la incògnita de saber què passarà després i això el jugador ho nota”. En tot cas, els dos clubs són diferents i l’Europa pot agafar-se a la seva massa social. Martínez recorda que el club escapulat té una de les aficions amb més identitat del futbol català i que aquest aspecte “pot ajudar a superar millor les adversitats”.
De fet, l’equip de Gràcia no ha parat de sumar socis els darrers anys. Tres temporades enrere, amb l’ascens a la Segona RFEF, va rebre el primer impuls i va superar el miler de carnets. Els dos anys a segona han certificat l’ascens social i el club s’ha instal·lat en els 2.237. La imatge en els derbis contra el Sant Andreu, amb el cartell d’entrades exhaurides en els dos camps, i el creixement mediàtic són altres exemples de com ha crescut l’interès pel club, que també s’ha apropat a la Vila de Gràcia. Des del club es mantenen optimistes, com a mínim amb l’ampliació de la moratòria, i confien a guanyar temps per convèncer la resta de clubs i la RFEF del canvi de normativa.
