A la ciutat de Barcelona l’esport sempre ha tingut un espai destacat, vital per al conjunt de la població i que ha patit una transformació total, tant dels barris, com de les persones que han practicat l’esport a la capital catalana. Futbol i bàsquet van engolir-ho tot, a poc a poc, i els diferents esports que van regnar a principis del segle XX van anar desapareixent.
Un d’aquests esports va ser la boxa, que va viure una etapa d’esplendor durant els primers anys del segle i especialment clau va ser la figura de Josep Gironès, un púgil de la Vila de Gràcia, que va entrenar al Puching Ball Club de Gràcia a les ordres d’Àngel Artero, un dels pioners de la boxa a Barcelona i Catalunya. Gironès, conegut com “El crack de Gràcia” no va ser l’únic campió barceloní, ja que durant els anys la capital catalana ha donat grans noms pugilístics com Xavi Moya o, recentment, Sandor Martin.
Un dèficit d’infraestructures
En declaracions al TOT Barcelona, Joan Fuertes, president de la Federació Catalana de Boxa, va explicar com ha variat la concepció de la boxa a la ciutat de Barcelona: “El món ha canviat, però per malament. Barcelona és el lloc on es fa més boxa d’Espanya i Europa”. De fet, Fuertes assegura que la diferència entre la capital catalana i els altres llocs és més que notòria, ja que “no hi ha color, som més curosos amb el que es fa, el reglament de la Federació Espanyola de Boxa no té raó de ser”. El president de la Federació Catalana de Boxa va acabar amb una sentència molt dura i concisa: “Es fa més boxa que mai, però també es fa pitjor que mai“.
Un dels grans problemes actuals de la boxa a la ciutat de Barcelona és la manca d’espais habilitats per a la pràctica del noble art, així ho apunta Joan Fuertes: “Qualsevol instal·lació està preparada per futbol o bàsquet, però no per la boxa, hem de muntar nosaltres el ring i adequar la instal·lació. El que necessitem són infraestructures diferents, més diners i més temps”.
