Al barri de Gràcia, a Barcelona, una entitat històrica en l’àmbit esportiu i pel que fa al teixit associatiu com són els Lluïsos de Gràcia han denunciat que fa anys que pateixen abandonament per part de l’Ajuntament de Barcelona per a poder reformar la pista poliesportiva on es juguen els partits de bàsquet. En un comunicat publicat aquesta tarda, l’entitat esportiva de Gràcia explica que “fa anys que treballem per obtenir el finançament necessari per impulsar, de manera compartida, el projecte de la nova pista poliesportiva dels Lluïsos. Durant tot aquest temps, hem mantingut nombroses reunions amb els diferents representants polítics, rebent sempre reconeixement pel nostre paper al barri”, un reconeixement que segons denuncien ha acabat en paper mullat.
Els Lluïsos assenyalen que “els nostres representants polítics ens han expressat reiteradament que el nostre projecte ofereix un servei públic innegable i que som una entitat de referència al barri“. “Se’ns reconeix la importància i la necessitat del projecte però, paradoxalment, se’ns tanquen les portes per fer-lo realitat. Com és que s’han canviat els criteris?”, lamenten des de la institució esportiva.
🔴 Comunicat oficial pic.twitter.com/gRsykMrRal
— Lluïsos de Gràcia (@lluisosdegracia) February 21, 2025
Una institució històrica a Gràcia i a Barcelona i la segona pista coberta de Barcelona
Els Lluïsos de Gràcia és una associació sociocultural i esportiva catalana sense finalitat de lucre que va ser fundada l’any 1855, és a dir, una entitat amb més de 150 anys d’història a la ciutat de Barcelona. El seu vessant esportiu ha fet que els Lluïsos s’hagin convertit en un club de referència dins del món del basquetbol català i la pista on es disputen els seus partits és la segona pista coberta de Barcelona, inaugurada l’any 1962 i que, segons argumenten en el comunicat, “necessita una reforma urgent”.
Aquest és el motiu principal pel qual denuncien aquest abandonament per part de l’Ajuntament i assenyalen que “diverses administracions han admès que aquesta mancança és un “deute històric” i, així i tot, malgrat adaptar el projecte repetidament a les exigències urbanístiques canviants i explorar múltiples vies de finançament privat, encara no hem trobat cap solució viable“.
