Diumenge està marcat en vermell a l’agenda de l’afició de l’Europa i el Sant Andreu. No se sap com, el derbi de Barcelona, la vila contra el poble, ha esdevingut en una voràgine passional, identitària, que uneix dos barris per una estona llarga de futbol. Una voràgine de vegades incompresa en altres punts de la ciutat, però que ressalta en una Barcelona dominada amb mà de ferro pel Barça. El derbi mobilitzarà 4.000 persones, 800 desplaçades des de Sant Andreu; agruparà el bo i millor de les institucions a la llotja i reunirà una cinquantena de periodistes acreditats. Hi seran tots, de Betevé a Catalunya Ràdio, passant per mitjans espanyols i tres d’alemanys. Tot un èxit, remarquen des del club escapulat, l’amfitrió del partit, que està acostumat a validar una desena de periodistes, si hi arriba. L’absència de futbol d’elit aquesta setmana, aturat pels compromisos internacionals de seleccions, hi ha ajudat.
L’envergadura del derbi es nota sobretot als carrers de Gràcia i Sant Andreu, però hi ha píndoles anecdòtiques que escapen dels barris i del futbol. Els Amics de les Arts i els Tyets, dos grups de primer ordre a l’escena musical catalana, han publicat un videoclip conjunt gravat al Narcís Sala, l’estadi del Sant Andreu, amb samarretes andreuenques. I s’ha publicat divendres, per fer caliu. Tot plegat enmig d’una bomba mediàtica sense precedents a Sant Andreu, la compra del club per part de l’empresari japonès Taito Suzuki. A la seva manera, el grup d’història Ramon Verges, establerts a Gràcia, també ha despertat els graciencs amb la seva prèvia particular, un recull de dades o anècdotes històriques que van publicar dijous. En el cas escapulat, la prèvia, més solemne, ha estat marcada per la mort fa uns dies de Pep Rovira, històric del club.
Sigui com sigui, res comparat amb el que es vivia fa vint anys. De fet, res es pot comparar amb el que es va viure fa tan sols quatre o cinc. En Gabriel Pérez, periodista del digital l’Altaveu d’Andorra, retransmet els partits del Sant Andreu a Ràdio Trinijove des de 1998. Baixa cada cap de setmana i encara barrufa amb el que hi veu. “Sempre ha estat un partit que s’esperava amb ganes, era el partit de la temporada, però amb una diferència, abans com a molt hi havia 1.000 persones, diumenge en serem 4.000, i al Narcís Sala, a la tornada, més de 6.000″, explica el periodista al TOT Barcelona. És el mateix que passa amb la premsa. “Els equips de comunicació dels dos clubs s’han acostumat a preparar un dispositiu per a milers persones i desenes de periodistes”, remarca. Pérez considera que els dos clubs “han fet bé les coses, sobretot en l’àrea social” i, a més, s’han “sabut vendre comunicativament”.
Si fa no fa, és el mateix que expressa l’Àngel Garreta, cap de premsa de l’Europa durant 23 anys. “Fa nou anys, un equip japonès, on jugava la pilota d’or del moment, va escollir el nostre estadi per fer un stage de pretemporada. Es va muntar un totum revolutum; no va venir cap mitjà local, però sí 34 de japonesos. Allò, el 2015, era un rècord. Recordo dir ‘no sé si hi haurà mai més tanta gent’, i ara fixa-t’hi, se supera amb escreix la xifra d’acreditats per un partit de quarta categoria”, explica Garreta, convençut que si el Nou Sardenya o el Narcís Sala tinguessin capacitat per a 9.000 persones “també s’omplirien”.
Revisant imatges antigues, Garreta assegura que s’hi pot comptar “una vintena d’aficionats del Sant Andreu al Nou Sardenya“, res comparat amb el que es viurà diumenge, “que en seran 800 a la zona visitant”, insisteix per mostrar l’evolució. S’han sabut fer bé les coses, remarcava abans en Gabriel. L’Àngel ho aterra: “Jo he anat a buscar homòlegs meus del Sant Andreu per fer-nos fotos, projectes conjunts. Vam aparèixer junts a la revista Panenka, per exemple, mostrant braçalets amb la bandera LGTBI. S’ha buscat qualsevol excusa per tenir un marc esportiu i social que apropi la gent als clubs“.
La irrupció mediàtica
Historiadors dels dos barris explicaven l’any passat al TOT que la rivalitat entre el Sant Andreu i l’Europa és relativament nova. No és d’aquelles històriques per recórrer a l’hemeroteca, sinó que és, més aviat, una cosa artificial, un enfrontament que van iniciar els grups d’animació dels dos equips a internet, en un moment en què Europa i Sant Andreu es disputaven ser el tercer club de la ciutat, per darrere de Barça i Espanyol. El derbi de diumenge serà el vuitè que retransmetrà l’ara cap d’esports de Betevé, Jordi Montalbo. “El partit s’ha fet gros sobretot els últims tres anys. És un creixement lligat l’exclusió social que han viscut els dos clubs”, explica el periodista al TOT Barcelona.
Els últims derbis han arribat a aplegar 100.000 persones a la pantalla, una xifra que multiplica per vuit o nou l’audiència d’altres retransmissions esportives de la televisió pública de Barcelona, que enguany fa 30 anys en antena. “El derbi transcendeix les aficions dels dos clubs, és un partit que segueixen molts altres aficionats al futbol, gent que segueix la categoria. Interessa a un públic generalista, és el partidàs del futbol català. I més ara, que cada cop hi ha més gent desenganxada del futbol modern”, detalla Montablo.
Una victòria del futbol català
Sant Andreu i Europa són dos clubs que res tenen a veure amb les contradiccions que desperta un transatlàntic empresarial com el Barça –i malgrat ser més menut, també l’Espanyol– que té com a lema estrella el “més que un club”. “Es parla molt d’aquest lema, i Europa i Sant Andreu el representem realment bé”, apunta el periodista. “Són dues aficions amb molta rivalitat, però molt semblants en el fons; defensen una societat antiracista, antimasclista i en contra de la violència LGTBI”.
“Europa i Sant Andreu han aconseguit treure el cap en un mercat que s’ho emporta tot el Barça. Si li costa a l’Espanyol, que és a primera divisió i té la massa social que té, imagina’t a la resta. Que es parli del derbi, que el partit hagi guanyat tanta notorietat, és tot un èxit pels dos clubs”, comenta Montablo, que veu el derbi com “la gran victòria del futbol català, de l’autèntic, el de barri”.
Queda per veure si l’impacte mediàtic que ha assolit el derbi canvia o no algunes coses, per a bé o per a malament. Aquest any, per exemple, ja s’ha notat cert run-run a Gràcia en veure que algunes empreses de prevenda o de revenda anunciaven entrades del derbi abans que sortissin a la venda. Ja va passar l’any passat al Narcís Sala, un fet que va motivar una protesta dels Desperdicis, el grup d’animació andreuenc. És potser el gran repte; tapiar cap esquerda que pugui convertir la voràgine d’un derbi modest en un maldecap. I queda per veure, també, si canvia la situació dels clubs per a bé en un escenari marcat per la poca entesa amb les institucions. Coses d’una Barcelona indomable, amb centenars de milers d’entitats demanant cita per ser ateses a Sant Jaume.
