El poble contra la vila o el derbi de Barcelona. Tant se val com s’anomeni, l’Europa – Sant Andreu s’ha convertit en un partit històric a la ciutat. És el triomf del futbol modest, que per un dia omplirà les graderies del Nou Sardenya; milers de socis del club escapolat i 800 desplaçats quadribarrats. Desenes de periodistes acreditats –també internacionals– i setmanes de nervis a la vila de Gràcia i al poble de Sant Andreu. Una rivalitat ‘millennial, molt nova, forjada a internet, amb disputes entre aficions als antics blogs.
El poble contra la vila, un derbi consolidat al futbol popular
La rivalitat ha crescut paral·lelament a l’imponent creixement social dels dos clubs. Tots dos sols són capaços d’aglutinar milers de persones als seus estadis, prop de 4.000 al Nou Sardenya, més de 6.000 quan el partit es jugui al Narcís Sala. Hi ha diversos factors que expliquen aquest canvi: el desarrelament del futbol-negoci, uns valors que ha atrapat els veïns i una estratègia comunicativa encertada en tots dos casos. Tot plegat, sumat a dos grups d’animació que hi donen colorit i apropen els joves a l’estadi. Els Ekapulats, en el cas de l’Europa, i els Desperdicis, en el del Sant Andreu, són, en part, els que més han alimentat aquesta rivalitat. En tot cas, la rivalitat és pràcticament nova, dels darrers anys. Abans Europa i Sant Andreu tenien altres rivals.
El Sants, el gran rival de l’Europa
Abans, Sant Andreu i Europa tenien altres rivals esportius. Els historiadors de Gràcia coincideixen a assenyalar el Sants, antigament el poble del costat, com el gran rival històric del club escapolat. L’historiador gracienc Xavier Vidal el situa els sanetencs com el gran rival dels anys cinquanta. “Tot comença amb el fitxatge de l’entrenador italià Mario Anchisi pel Sants. Aquell Sants jugava d’escàndol i l’Europa el va fitxar l’any següent. Se’n va endur cinc o sis jugadors del Sants cap a l’Europa, cosa que no va fer gràcia a Sants. El meu avi va estar en aquells partits i em diu que mai ha viscut res com allò. Fins i tot els jugadors de l’Europa no es van atrevir a canviar-se al camp del Sants”, explica Vidal en un reportatge del TOT Barcelona.
Fabra i Muntanyesa, els del Sant Andreu
El Nou Sardenya rebrà amb hostilitat el Sant Andreu, fa uns anys un territori, si no amigable ni neutral, sí que poc advers. Fins fa poc, el Sant Andreu sentia més com a rival la Muntanyesa, l’equip de Nou Barris. La seva proximitat era un caramel·let per impulsar una rivalitat esportiva, si bé mai ha acabat d’esclatar del tot. El fet que tots dos clubs hagin tingut camins esportius per separat, amb un Sant Andreu a l’alça que ha anat escalant categories i una Muntanyesa atrapat a tercera divisió –ara a Tercera Federació– ha aigualit la rivalitat. Un cas similar és el de la Gramanet, l’equip de Santa Coloma de Gramenet, amb qui fa temps que no coincideixen en lliga.
En tot cas, els historiadors andreuencs tampoc situen la Muntanyesa O la Grama com el rival històric del club. Aquesta etiqueta se l’endú el CD Fabra i Coats, que anys més tard va canviar de nom i finalment va acabar transformant-se en el filial del FC Barcelona. Aquest era l'”altre rival” de Sant Andreu, explica l’historiador Jordi Petit. “El primer any [després de convertir-se en Barça B] encara quedava una mica de ‘pique’, però després el Barça se l’endú al Miniestadi i s’acaba tot, ens quedem sense rival”, recorda l’andreuenc.
