El passat 17 de novembre se celebrava la gran festa del futbol popular a la ciutat de Barcelona. Europa i Sant Andreu s’enfrontaven sobre la gespa del Nou Sardenya en un duel entre dos equips en posicions de Play-off d’ascens a Primera RFEF (la darrera categoria semiprofessional del futbol espanyol). El partit va ser vibrant i va tenir de tot: Molts gols, tifos, llançament d’objectes de l’afició visitant, incidents posteriors al partit i 4.032 espectadors a les graderies del vell estadi gracienc. El partit, però, es va aturar (per segona vegada després del llançament d’objectes) als voltants del minut 50 després que Marc Jurado fes pujar el 3-5 al marcador per eixamplar l’avantatge dels visitants. L’eufòria de la grada andreuenca es va desfermar i una tanca -malmesa i abandonada per l’Ajuntament malgrat els precs del club gracienc per arreglar-la- va cedir. El partit es va suspendre, els àrbitres del partit junt amb els Mossos d’Esquadra van argumentar que no es podia garantir la seguretat dels espectadors.
Sant Andreu-Europa: el derbi que pot decidir el campionat de Segona RFEF
Viu en directe el gran derbi barceloní amb el TOT Barcelona
Xat en directe per als aficionats del Sant Andreu i l’Europa
Tant Europa com Sant Andreu van batallar als despatxos federatius per poder reprendre el partit amb espectadors a les graderies, un prec que des de l’Estat espanyol es va obviar i han negat que la festa del futbol popular barceloní es pogués reprendre amb els aficionats a les graderies i s’hagi hagut de disputar el partit amb el gris imperant sobre unes graderies en les quals fa gairebé un mes es van tenyir del blanc-i-blau escapulat i les flames i ginesta andreuenques.
Un partit en el qual se sentia l’àrbitre
Més enllà del futbol (dos gols en 40 minuts), aquest Europa-Sant Andreu ha atiat vells fantasmes recordant l’època Covid-19, quan els estadis eren buits per la pandèmia i els aficionats havien de gaudir fora del seu estadi. El soroll del xiulet, la pilota sortint de la bota dels jugadors o les protestes airades dels contendents i la banqueta s’han apropiat d’un so ambient que havia d’estar destinat a dues aficions que s’han aplegat, una al carrer de Camèlies amb Pau Alsina (la de l’Europa) i l’altra a la confluència entre Sardenya i Camèlies. Malgrat que la distància els aficionats han seguit animant els seus representants sobre la gespa, sigui amb càntics, bengales o pirotècnia, que ha estat l’element més present durant el partit (en aquest cas pirotècnia escapulada) mentre que per l’altra banda els petards han arribat quan l’àrbitre ha decretat el final del partit i l’eufòria s’ha desfermat al cantó quadribarrat.
El gris, l’emperador del Nou Sardenya
Malgrat que els colors de l’Europa són blanc-i-blaus, el color gris dels seients sense els seus habituals propietaris ha estat qui ha predominat, tant en la retransmissió televisiva com quan les persones presents al camp -periodistes, cossos tècnics i membres de seguretat- aixecaven la vista més enllà del que passava sobre la gespa. Només els petits bassals, formats al llarg de la tarda, aportaven una mica més de color als grisos de la pedra nua i convertien l’anècdota d’un dia fred i mullat a Barcelona en testimoni mut d’un partit de futbol que ha canviat el soroll pel silenci i la flama i ginesta i el blau escapulari pel color esmorteït d’un partit que des de Castella han dit que no podia comptar amb les aficions, que han omplert de color els camps de futbol català setmana rere setmana.
Només els jugadors del Sant Andreu, enfilats al mur del carrer Sardenya, i els jugadors de l’Europa, sortint a saludar per la porta de Pau Alsina han pogut recordar que el derbi del Pla de Barcelona correspon a les aficions.
