L’any 2009 Hollywood va estrenar ‘500 days of Summer’, una comèdia romàntica que se centrava en un romanç fallit. A la Vila de Gràcia es podria fer una nova pel·lícula, també romàntica però en aquest cas amb final feliç, i també de 500 dies. Concretament, els dels 500 dies que Àlex Cano ha defensat la samarreta del Club Esportiu Europa, una història d’amor i fidelitat que no se sol veure en les categories semiprofessionals del món del futbol. Parlar d’Àlex Cano a la Vila de Gràcia i al Club Esportiu Europa és parlar d’una llegenda.
El capità escapulat fa 16 temporades que defensa la samarreta del club blanc-i-blau, 16 campanyes des que un joveníssim Cano de 21 anys va arribar al club dels seus amors procedent del Marianao Poblet de Primera Catalana. 16 anys en els quals el llegendari ‘4’ del club ha viscut moments de tota mena com són descensos, ascensos, permanències i play-offs d’ascens. Cano és el jugador amb més partits de la història del Club Esportiu Europa i, sent central, ha marcat 65 gols, xifra que el situa com a segon màxim golejador de la història del club només superat per l’il·lustre i històrica Manuel Cros. A més, ha estat el pregoner de la Festa Major de Gràcia i de Sant Medir, dues celebracions de vital importància a la Vila de Gràcia. De fet, Cano ha viscut l’Europa amb diferents entrenadors i companys, i la seva longevitat sobre la gespa del Nou Sardenya ha causat una situació curiosa i que a més d’un europeista potser li fa vessar alguna llàgrima. Des de fa dues temporades a Cano l’entrena el seu inseparable company de fatigues a la línia defensiva de l’Europa, Alberto González (quart jugador amb més partits de l’Europa). La dupla del ‘4’ i el ‘8’, del ‘CapiCano’ i ‘La muralla’.
500 partits no són flor d’un dia, és treball, confiança i que al final, la pilota entri. Però Àlex Cano ho té clar: “Ha estat un privilegi defensar la samarreta de l’Europa durant 500 partits”. En una conversa amb el TOT Barcelona el ‘CapiCano’ assenyala que “arribar a aquestes xifres és molt difícil. 500 partits en un mateix club significa molt, també com a jugador significa que ho he fet bé, que s’ha donat continuïtat als projectes i ara visc els millors moments de la meva carrera esportivament parlant, els 500 estan arribant al final de la carrera i els assaboreixo molt més”. Un Àlex Cano que en ser preguntat per si hi ha corda per uns altres 500 partits respon entre rialles: “Sí, 2000” i afegeix que no es posa data de final. Cano, en una nova mostra de fidelitat assenyala que ell seguirà “fins que l’Europa vulgui” i el físic i la motivació segueixin. En aquest aspecte el capità dona tranquil·litat als aficionats escapulats: “Em cuido el màxim que sé i si esportivament em trobo molt bé no hi veig un final”.
Àngel Garreta, històric cap de premsa de l’Europa fins fa uns mesos ha conviscut molts anys amb Àlex Cano i relata que la figura del capità és una de molt especial, ja que “Àlex Cano és un jugador típic d’abans i atípic dels nostres temps. Un jugador amb sentiment de compromís allà on ha vist que se l’estimava i podia fer carrera. Amb un do natural de capitania, implicació amb els companys i amb el club”. Xavier Vidal, historiador del club i membre del Grup d’Història Ramon Vergés explica que Cano com a jugador “evidentment és un dels més importants” de la història d’un club de més de 100 anys i explica que futbolísticament “va començar sent un central, “com un altre”. Sí que es veia que tenia facilitat en rematar a gol i que tenia una bona anticipació. Amb el temps aquestes qualitats les ha treballat i potenciat encara més. Això li ha permès arribar a l’alt nivell en què es troba avui dia”. Ramon Ortiz és un dels membres fundadors d’Eskapulats i director del programa Toc Escapulat a Ràdio Gràcia, dos aspectes pels quals ha conviscut molt amb Àlex Cano, de qui destaca que “significa la fidelitat a un club, en un món del futbol on les joves han perdut els referents” i és “el reflex de la grada a la gespa, un dels nostres jugant”.
Àlex Cano, l’evolució del noi que s’ha fet home al Nou Sardenya
Àlex Cano va arribar molt jove a l’estadi gracienc. El Club Esportiu Europa va apostar per un jove central, espigat, amb una petita cresta, i que provenia del Marianao Poblet de Primera Catalana. El seu gran valedor va ser Pedro Dòlera -una altra llegenda europeista- qui va ser el seu entrenador al club de Sant Boi i que li va obrir les portes del Nou Sardenya. Des de llavors, Cano s’ha convertit en un estàndard al club i a la Vila, una figura mitològica d’altres temps en els quals l’amor a uns colors podia ser un factor fonamental. L’arrelament a Gràcia i al club va fer que Cano rebutgés ofertes superiors: “L’Europa és un club especial, no és un club més, des del primer moment vaig voler fer aquí una carrera, una trajectòria llarga, la meva il·lusió era poder pujar amb l’Europa”, explica el gran capità escapulat.
Xavier Vidal destaca la importància de la figura d’Àlex Cano més enllà del futbol, “Cano suposa l’evolució que ha experimentat el Club, però des de la gespa”. “En estar tants anys és un referent. I això enganxa al públic. Tenir un ídol/líder dins d’una entitat és un esquer per atreure gent”, afegeix l’historiador europeista. En aquest aspecte, Àngel Garreta assenyala que “potser un alt percentatge d’aquest auge social no s’explicaria sense ell. És un fil conductor i un nexe entre generacions. Els europeistes de sempre l’han vist, els que s’hi van fer cap allà el 2010 l’han vist i els que s’han fet socis fa quatre tardes, l’han vist. Per a tots és l’indiscutible ‘4’ sobre el terreny de joc, el reconeixible amo del braçal de capità, per a gent de 80 anys i de 10″. Ramon Ortiz afegeix que aquesta faceta ‘mediàtica’ d’Àlex Cano no és només fruit del futbol, ja que “la gent coneix al CapiCano a la Vila, encara que no sigui fidel seguidora del club, ha estat pregoner de les dues festes més importants del territori com són Sant Medir i Festa Major, això fa que la gent reconegui al capità i la importància del mateix per Gràcia”.
“Ha madurat, al llarg dels anys, ha anat aprenent el que significa ser capità de l’Europa, que no és només portar el braçalet, és ser conscient de tots els aficionats que hi ha darrere, i sobretot dels valors que suposen portar la capitania, també és un referent per tot el Futbol Base del club que s’emmiralla amb ell i és una pressió més que ha sabut portar i liderar”, sentència el director del Toc Escapulat
Un canvi a la vida familiar
Cano, però, no només ha evolucionat com a jugador i ha vist com el Nou Sardenya s’ha anat omplint cada vegada més, sinó que també ha vist com ha canviat la seva vida. Amb la seva dona Rosa tenen un fill, el Marco, tot un habitual del Nou Sardenya sigui jugant amb el seu pare, estant present en la sortida dels jugadors o celebrant amb Àlex Cano el final del partit amb l’afició. “El meu fill ha crescut aquí i de fet està jugant a l’escola, li agrada molt anar al Nou Sardenya, jugar i passar-s’ho bé amb l’Europa”, assenyala Àlex Cano. Ara, a més, Cano serà pare per segona vegada.
Àngel Garreta destaca aquesta evolució del gran capità i destaca que “ser pare et treu les poques o moltes ‘tonteries’ que et quedin al cap com a remanent de la teva adolescència. Si ets una persona centrada, la paternitat et proporciona un màster de maduresa. En aquest sentit, jo crec que Cano ha aprofitat això i ho ha traslladat al terreny de joc”.
Aquest canvi vital a la vida d’Àlex Cano no l’ha fet pas sol, sinó que hi ha fet acompanyat de la seva família. Jordi Cano i Carlos Cano, els seus germans, formen part d’aquesta nissaga futbolística del futbol català. Jordi Cano viu ara la seva quarta etapa al club sent una de les puntes de llança de l’atac escapulat i Carlos Cano va ser l’artífex del gol contra el Cerdanyola que va donar el tan esperat ascens per al seu germà Àlex. “Els meus dos germans han jugat a l’Europa, no és només un equip de futbol per a nosaltres, és el nostre equip, a la família som de l’Europa i fa que a l’hora de jugar els partits donis un plus perquè no és un equip més, és el teu equip. Cada diumenge al Nou Sardenya es munta una festa amb tota la família allà”, destaca Cano.
“Aquest espai està patrocinat per MGC Mútua, entitat asseguradora especialitzada en el ram d’assistència sanitària, que destina els beneficis obtinguts a l’ampliació i millora de les cobertures i serveis.”
