Alberto González Soriano (Barcelona, 1 de maig de 1986) és una institució a la Vila de Gràcia. Quan una persona pregunta per llegendes al Nou Sardenya surten molts noms. Manuel Cros, Pep Rovira, Carles Capella, Ventura Gómez o Àlex Cano (encara en actiu) són alguns d’aquests noms que sempre transcendeixen, però també el d’Alberto González, amb 353 partits a les seves cames després 13 temporades amb l’escapulada i sent el quart jugador amb més partits de la història del club. La ‘muralla’ és el sobrenom que va rebre un central que tenia clar l’ofici de defensa, però que jugava amb el 8; i precisament el seu joc contundent generava un gag recurrent per a l’afició de l’Europa com era el ‘groga a Alberto (Europa)’.
Després de la seva retirada, l’Alberto va canviar la gespa per la banqueta, on primer va ser el segon entrenador d’Ignasi Senabre en la brillant temporada en la qual l’Europa va disputar el play-off d’ascens a 1a RFEF i aquest any afronta el càrrec de ser el primer entrenador del club amb una dupla amb Aday Benítez que està engrescant el Nou Sardenya. Ja han fet caure equips com l’Albacete i han posat contra les cordes Las Palmas a la Copa del Rei i amb un Europa que ocupa la sisena plaça del grup III de Segona RFEF a un punt del play-off d’ascens i a sis del líder.
L’any passat l’afició arribant fins on es va arribar es va il·lusionar amb l’ascens. Aquest any és una fita repetible o s’ha de tocar de peus a terra?
Parlar d’objectius és molt difícil, però hem de competir cada jornada contra qualsevol rival de la categoria i en qualsevol camp. L’any passat va sortir tot rodó, al final l’exigència d’un primer equip de l’Europa ha de ser màxima a la categoria on estigui, hem de ser exigents i estar el més amunt possible. El nostre objectiu és poder competir amb qualsevol i poder guanyar en qualsevol camp, que això és el que hem de demanar.
Van ploure ofertes a gent del cos tècnic, més enllà d’Ignasi Senabre? Alberto González podria haver marxat aquest estiu?
No, jo crec que al final com a referents són els jugadors, són els que juguen i són els que estan al mirall, sí que és cert que al final també el míster Senabre té el seu escenari, també la seva part de la quota protagonista, però la resta al final som un staff que ajudem a fer-ho bé i estem tranquils.
Potser l’afició té més recent el tema del play-off de la temporada passada. Què diries a l’afició?
L’equip està treballant molt bé, el nou cos tècnic té moltes ganes i molta il·lusió de fer-ho molt bé. I amb això, amb l’ajuda de la nostra afició a casa, que sobretot l’any passat va ser importantíssima, jo crec que aquest any moltes de les nostres opcions (per fer play-off) també passen pel Nou Sardenya. Encoratjem l’afició escapulada que ens donin un altre cop aquest escalf perquè jo crec que els jugadors ho noten i això va quedar plasmat l’any passat, que a casa vam ser intractables, molt fiables. Jo crec que això és una clau per a aquesta temporada, que tant de bo es repeteixi, tot i que tot això serà molt difícil, mantenir aquest nivell a casa…, que la gent estava contenta. Hi ha una conjunció màgica entre l’equip i l’afició.
Van marxar molts jugadors, va haver-hi una renovació molt clara de plantilla, buscada o no buscada. Com es fa un equip pràcticament de zero?
Igual que es va fer l’altra vegada. Al final sí que és cert que hi ha tres pilars fonamentals en aquest equip que s’ha fet. Els jugadors que han volgut quedar-se, que al final això ens dona també aquesta estabilitat pel que fa a grup. Els jugadors que han vingut, que aporten aquesta il·lusió i ganes de fer-ho bé, que això ens ho van transmetre a la pretemporada, i des d’aquí també contents amb ell que han vingut i han apostat ferm per aquest projecte, i la gent del filial. Al final tenim un filial a tercera divisió segur que ens ajudarà, ens està ajudant ara, però segur que ens ajudarà durant la temporada. Al final, a les Baleares (primera jornada de lliga Atlético Baleares 3 – 1 Europa) vam tenir a la banqueta dels cinc jugadors de camp, quatre eren del filial. Al final, durant la temporada hi ha moltes baixes, tenir un filial de tercera nivell estructura esportiva vol dir que des del club s’estan fent les coses molt bé. És difícil tenir un filial a tercera i un primer equip a Segona RFEF.
Com es fa la introducció a l’Europa als jugadors nouvinguts?
La gent que porta més temps al club, al final l’Alex Cano, o la gent que porta més temps al club, fins i tot jo, intentar reduir els terminis de coneixement del club, de com pensen, com són les festes de gràcia, introduir el tema al vestuari; això és un pilar fonamental per fer un bon grup per poder competir cada jornada. I això, la gent que porta més temps és la que fem que aquesta introducció sigui més ràpida i amb l’ajuda al final de tothom que al final el club posa les coses molt fàcils també en l’àmbit institucional perquè la gent s’adapti ràpidament i estigui a gust al club.
Esportivament, l’any passat va haver-hi dos descensos de Primera RFEF, el Sabadell i el Cornellà, també hi ha molts filials. Com s’enfronta l’Europa a aquests equips que el superen clarament en pressupost el club?
Doncs amb il·lusió màxima. Ja t’he dit que al final l’exigència del primer equip masculí d’Europa ha d’estar sempre el més alt possible a la categoria on estigui. Al final és una realitat, és una exigència que el club ha de tenir, que l’Europa ha de tenir, que la primera plantilla masculina ha de tenir. I en aquest sentit volem el màxim, però sabent on som i els recursos que tenim i amb qui competim. Pel que fa a recursos fora del camp segurament no estem en posicions capdavanteres, sinó tot al contrari i això ens ha de servir com a motivació, que sigui més motivació que no cap pressió. L’any passat ens va servir, es va utilitzar la mateixa fórmula i hem de veure que aquesta gent que ha baixat, aquesta gent que a priori ha d’estar dalt, hem de competir amb ells amb altres recursos que no tenim, que són al dins del camp. Això al final s’iguala amb les forces i amb la il·lusió que hem de tenir, n’hem de tenir molt per sobre d’ells per poder igualar la qualitat o el talent que es pressuposa que ells tenen.
Que Gràcia sigui part de Barcelona -administrativament- ha jugat en contra de l’Europa en enfrontar-se a equips amb ajuntaments independents?
Ajuda una mica en el dia a dia, en el sentit que hi ha ajuntaments de fora de Barcelona que fan aquest suport més als primers equips masculins de futbol perquè tenen més recursos per destinar a esport, per exemple, o perquè tenen el nom d’aquella ciutat per portar-la durant la temporada esportiva per, en aquest cas, Segona RFEF, per diferents comunitats autònomes. En aquest cas a l’Europa no li ha tret força, però sí que li ha limitat el creixement, en disposar més mecanismes, recursos, espai físic de camps o recursos de l’Ajuntament; perquè al final hi ha molts equips, Barcelona és molt gran i hi ha una diversitat d’esports gegant. Potser un Ajuntament d’una comarca o d’una ciutat al voltant de Barcelona focalitza més en aquell esport o té menys diversitat per destinar més recursos de la partida d’esports. És un factor que no l’ha perjudicat directament, però potser n’ha limitat al creixement.
És més difícil la lliga d’aquest any?
Jo crec que és diferent. Al final ja et coneixen a tu de l’any passat, ja t’han referenciat que tu pots ser un equip que pots fer les coses molt bé i ja no tens aquest factor sorpresa que tenies l’any passat. Fa tres anys vam pujar i vam baixar el mateix any. Aquest any, el passat, vam pujar i vam fer-ho com a sorpresa i aquest any ja no jugues amb aquesta sorpresa, ja et donen com un dels principals equips per estar a dalt. Això no ha de jugar en contra per a nosaltres per no ficar-nos pressió, però ha de ser una il·lusió màxima que l’Europa estigui referenciat com un equip que pot guanyar a qualsevol i ha de servir-nos com a motivació. La lliga serà igual de difícil perquè entre les posicions capdavanteres de play-off i el descens hi ha vuit punts, això demostra la igualtat de la lliga i qui estigui una mica més encertat en segons quins moments de la temporada tindrà el premi d’estar salvat o a les posicions de dalt. La diferència és mínima i la igualtat és màxima tant l’any passat com aquest.
Fa 15 temporades que estàs al club (13 com a jugador més les d’staff tècnic). Has viscut moltes etapes de l’Europa amb ascensos a Segon RFEF, un posterior descens, un play-off… és un dels millors moments de l’Europa d’aquest segle??
Jo crec que sí, perquè hi ha una estabilitat molt bona. Al final, l’estructura del primer equip masculí com del filial, jo crec que és màgica. Poc futbol català té un primer equip a Segona RFEF i un filial a Tercera, és molt difícil. S’està treballant molt bé de la direcció esportiva, i això es nota, anem de mica en mica, però el club s’està consolidant. És un dels millors moments del club en l’àmbit institucional com en l’esportiu, que és al final el que més es veu. S’estan fent les coses molt bé, i que es continuïn fent així perquè donarà més alegries a l’afició i a la Vila de Gràcia!.
Fa quatre anys que la massa social de l’Europa va augmentant. Com valores aquest creixement després de ser una institució al Camp i ara com a membre del cos tècnic?
Doncs supercontent de com ha canviat, no. [Somriu] Com es veu l’estadi un diumenge al Nou Sardenya, respecte quan vaig arribar fa més de deu anys. El canvi és molt progressiu, però és superbonic veure com la gent s’identifica amb l’equip, tant amb el masculí com amb el femení. Aquest sentiment de pertinença a l’Europa s’ha retornat a gran escala i al final fa goig veure l’estadi un diumenge amb el primer equip, la gent animant, cantant i passant-s’ho bé; al final és el millor mirall on es poden mirar els jugadors tant del futbol base com del primer equip per poder gaudir d’aquest esport, a més en un club que som privilegiats, som una enveja per als rivals i per a la gent que estima el futbol català i que estima el futbol en general.
En els darrers anys el derbi ha superat àmpliament les xifres d’assistència als dos camps. És bo per al futbol català?
Ha de ser un mirall per a tothom. Al final aquesta rivalitat esportiva és molt bona i s’ha de mantenir perquè ens serveix als dos clubs per motivar-nos encara més, per treure forces i recursos d’on hi ha i això ha de ser un mirall per a tot el futbol català, el derbi és una referència fora de Catalunya en el sentit d’aquesta rivalitat sana, competitiva, i fa goig tant per ells com per nosaltres; cal que aquesta rivalitat es mantingui, que ens vagi molt bé als dos clubs, perquè al final això vol dir que les coses s’estan fent bé i que la rivalitat continuarà durant molt temps.
