Cada setmana l’Audiència de Barcelona viu diversos judicis de narcotràfic, narcotransport i la munió de delictes de derivats com ara el blanqueig de capitals o agressions. Gairebé tots són tallats pel mateix patró. Petits camells que són enxampats venen drogues pel carrer, fins i tot, algun que és detingut perquè intenta vendre la substància a policies de paisà. Detall que diu molt del tipus de policia i del tipus de delinqüent. O bé, xarxes mitjanes de narcotràfic, falses associacions cannàbiques o “mules” -transportadors de droga”- que són descoberts a l’aeroport del Prat.
Però dimarts, la secció Segona de l’Audiència de Barcelona encetarà una vista oral per un delicte contra la salut pública, l’utilitzat pel narcotràfic, i d’organització criminal contra dinou persones de diverses nacionalitats que es dedicaven a l’ocupació de pisos per convertir-los en narcopisos. El cas seria un més dels múltiples casos de desarticulació d’aquests establiments que s’han registrat a Barcelona en els darrers anys, però hi ha una diferència clau. En concret, que la policia i la fiscalia han pogut detectar, amb una profusa investigació del Jutjat d’Instrucció 27 de Barcelona com funcionen els narcopisos ocupats.
És a dir, el seu finançament, les especials relacions laborals que s’hi estableixen, els diferents “departaments” i “responsabilitats” que s’estableixen, com es comercialitza la droga, de quina manera es controla el ‘calaix’ i com és el conducte reglamentari d’una estructura societària que despertaria l’interès de les grans escoles de negocis per la seva “flexibilitat” i adaptabilitat als impediments legals i policials que es van topant. En paraules de fonts del cas, una veritable “filigrana estructural”. De fet, recorda la famosa escena de Tot ballant amb els llops, on el tinent John J. Dunba, queda esfereït de la capacitat dels Sioux de mobilització, canvi i instint de supervivència a la duresa de l’Oest.
Ni un any d’activitat
Segons desgrana la fiscalia en el seu escrit de qualificació dels fets, tot recollint els atestats de la investigació dels Mossos d’Esquadra i de les actuacions de la Guàrdia Urbana de Barcelona, els acusats van centrar la seva activitat entre el febrer i l’octubre de 2018 i a Ciutat Vella. De fet, molts dels acusats tenien força hores de vol en el narcotràfic atès els seus antecedents penals i altres peces judicials encara obertes,i coneixien l’ofici. La base del suposat entramat era la distribució al detall i consum de cocaïna, crack, heroïna i MDMA, haixix o marihuana.
La descripció dels fets apunta que l’entramat van establir unes “normes de repartiment convingudes en funció del protagonisme de cadascú”. El primer pas, era “ocupar il·lícitament pisos i locals” de Ciutat Vella per convertir-los en “punts de venda”. Per a la fiscalia, llocs “on els consumidors podien adquirir les substàncies i consumir-les fora, o bé consumir-les en espais habilitats dins els pisos”. Com una cadena de menjar ràpid, els clients podien optar per consumir en el lloc o per emportar.
Organització de recursos humans
El negoci de l’ocupació i la transformació en narcopis de venda i consum, tenia una estructura de responsabilitats laborals definides. Així, el primer graó eren “treballadors” que prestaven serveis en diferents torns rotatius de 24 hores en els immobles ocupats. Eren els “encarregats de les vendes i del control del consum dins el narcopis. També feien de “mules”, és a dir, encarregats d’anar a buscar “petites quantitats de droga” dels seus magatzems. L’objectiu era evitar decomisos de grans quantitats de droga en cas d’entrada i escorcoll policial.
A “un nivell superior”, a criteri dels termes de la fiscalia, hi havia “els responsables de pisos”. És a dir, “encarregats de controlar la quantitat i necessitat de droga a cada moment, feien d’interlocutors amb els seus superiors, donaven ordres als treballadors i repartien els torns de treball i, a més, portaven la comptabilitat dels guanys, la recaptació dels diners i el seu lliurament als superiors”. “Per sobre dels encarregats de pisos es trobaven els caps de domicilis, encarregats del control de l’activitat, recaptar els diners, resoldre els conflictes entre els encarregats i els treballadors i de buscar nous pisos per ocupar i tenir la relació amb els subministradors”.
De fet, els “subministradors” eren els “partners” de l’estructura, és a dir, els proveïdors de la droga que treballaven al detall les peticions concretes de cada pis. Aquests “subministradors” havien de tenir sempre a disposició les drogues del catàleg dels diferents narcopisos de l’organització, les “preparaven” i les “cuinaven” a demanda concreta de cada narcopis. De fet, els subministradors eren castigats si “donaven dosis de mala qualitat”. Aquesta estructura “no era estanca sinó mòbil” si els caps de pis requerien altres funcions als subordinats.
Cautela i argot propi
Per acabar d’aclarir el funcionament d’aquesta organització, el contacte era freqüent entre els diferents estaments, sobretot telefònicament. Això sí, segons la fiscalia, eren “molt cautelosos” i “evitaven donar dades que poguessin comprometre’ls”. Per dur-ho a terme, l’organització tenia un diccionari propi per trametre les comandes, les necessitats o les ordres. Per exemple, la cocaïna era “perico, blanca, blando o cocacoles”; “dur, cronxi i tronxi” per definir el crack; “negre, marró, cervesa, cafè o torrada” per referir-se a l’heroïna. Els investigadors també destaquen les extraordinàries mesures de seguretat i contravigilància que utilitzaven. A més, el cobrament en petites quantitats, fins i tot en monedes, permetia el camuflatge dels diners de manera continuada i sigil·losa per les autoritats fiscals.
En total, l’estructura tenia, com a mínim, nou pisos en funcionament a Ciutat Vella, que l’octubre de 2018, per ordre judicial van ser escorcollats. Una actuació que va permetre arreplegar a la policia, múltiples dosis de droga, diners en efectiu, guardioles plenes de monedes, i telèfons mòbils que han permès esbrinar el rol de cadascun dels imputats que van reblar la tesi dels seguiments que es van dur a terme durant setmanes a diferents sospitosos i narcopisos. Ara la fiscalia, els reclama fins a vuit anys de presó i quaranta mil euros de multa. El cas judicial, però, encara no es podrà tancar del tot perquè hi ha dos imputats en rebel·lia i parador desconegut.
