Poques llums i moltes ombres. Així es podrien definir les dues setmanes que s’ha allargat el judici per la trampa que va patir un estibador del Port de Barcelona l’any 2016. En Carlos L. va ser arrestat després que li trobessin al maleter del seu cotxe drogues i armes que no eren seves. Més de nou anys després dels fets, quatre persones s’han assegut al banc dels acusats, dos policies i dos civils: l’aleshores caporal de la comissaria dels Mossos d’Esquadra al districte de Sant Martí, un agent del cos destinat a la zona portuària, un exmilitar i lluitador d’arts marcials vinculat a Desokupa i el nebot de l’anterior. Tots ells han negat la seva implicació en el cas, provant de sembrar el dubte en el tribunal de la secció cinquena de l’Audiència de Barcelona. Només la consistència de la versió de la víctima, que sempre ha mantingut la seva innocència i un mateix relat, per molt inversemblant que pogués semblar en un inici, encamina el judici a una resolució que deixarà segur més preguntes que respostes.
La vista va arrencar dilluns 27 d’octubre i va allargar-se fins a mitjan novembre. El primer plat fort va ser la declaració de la víctima, que en el seu discurs va assenyalar –com ja havia fet en múltiples ocasions anteriors– com a presumpte autor intel·lectual de la trampa en David Caballero, l’antic estibador que va ser executat a plena llum del dia en una cafeteria de Montgat ara fa just un any. Malgrat que mai va ser processat pels fets, el nom del mort no només apareix clarament mencionat en l’escrit d’acusació, sinó que també va ser verbalitzat pel mateix Carlos L. davant del tribunal en la segona jornada del judici. “Va ser una vendetta […] Ell, l’intocable, va ser l’ideòleg de tot això. Era informador de la policia i tenia impunitat“, va assegurar l’estibador, tal com van recollir diversos mitjans i agències. I va afegir: “Han intentat per tots els mitjans possibles que jo avui no estigués aquí”.
Darrere d’aquesta disputa rocambolesca, hi ha dues peces sense les quals no es pot entendre el puzle que ens presenta la víctima amb la seva declaració. Per una banda, tensions internes a l’estiba que es remunten a fa més d’una dècada i que havien acabat amb un treballador detingut com a cap de turc en una operació policial contra el narcotràfic. Per l’altra, l’aparició d’un blog on es denunciava amb noms i cognoms les activitats delictives que es duien a terme al Port i es destapava una suposada organització criminal dedicada al tràfic de drogues, en la qual estarien implicats tant estibadors com agents de diferents cossos policials. La pàgina web apuntava directament contra Caballero, a qui s’acusava no només de dirigir aquesta màfia, sinó de jugar un doble rol com a confident policial. L’estibador víctima de la trampa va ser acusat sense proves de ser-ne l’administrador i la situació va derivar en denúncies creuades per amenaces i en una sonada baralla en un dels passadissos de la Ciutat de la Justícia.
Quatre acusats que neguen la major
Amb aquest context i després de la declaració de la víctima, que va manifestar no conèixer cap dels quatre acusats, el tribunal va presenciar una altra disputa força surrealista entre els investigadors de la divisió d’Afers Interns dels Mossos i els membres de la comissaria de la policia catalana al districte de Sant Martí. Ambdós es responsabilitzaven mútuament d’haver donat l’avís d’alerta sobre la possible participació dels agents en el cas i d’iniciar el seguiment dels policies per determinar la seva implicació en la trampa a l’estibador. Malgrat tenir una importància relativa, aquestes versions contradictòries van donar ales a les defenses dels processats, que veuen una fissura important en el relat policial i així ho van fer saber al jutge. En les seves respectives declaracions, els acusats van negar la major, cadascun esgrimint arguments diferents.
El primer dels mossos van desmentir haver buscat a la base de dades del cos informació sobre la víctima, el seu cotxe i Caballero, tot assenyalant que aquell dia feia torn de matí i no de tarda, quan es va fer la cerca al sistema. També va aportar proves -concretament, el seu passaport- per demostrar que ell estava de vacances al Brasil quan es va fer una fotografia, en el marc d’un operatiu policial antidroga, en la qual dos testimonis protegits van identificar els dos agents que col·laboraven amb l’organització criminal dedicava al tràfic. El segon policia -que sí que apareix a la imatge i amb més de tres dècades de servei- també va negar que participés “de cap manera” en la trampa. Això, tot i ser la persona que va respondre a la trucada d’un suposat confident d’un agent de la unitat d’estupefaents on s’alertava del carregament que duia el cotxe de la víctima. En aquest sentit, va dir que no era el primer cop que agafava una trucada on un confident utilitzava el sobrenom de l’agent, contradient un testimoni que assegurava que aquests no coneixien l’alter ego del policia i s’hi referien pel nom de pila.
Pel que fa als altres dos acusats, l’exmilitar vinculat a Desokupa va negar que li proposés al seu nebot col·locar la droga en el cotxe de l’estibador, tal com sí que va afirmar durant el judici un exsoci de la família. També va fer referència a les afirmacions d’un testimoni protegit que en el seu moment havia incriminat els quatre processats davant dels Mossos, apuntant que es tracta d’un vell amic amb qui anys enrere havien tingut una discussió en relació amb la seva exmuller. Al seu torn, el nebot va reafirmar la versió del seu tiet, apuntant que totes les acusacions que indiquen la seva participació en els fets són “mentida” i que són només fruit de venjances personals.
Testimonis que es desdiuen, però un relat “coherent”
El judici també va deixar dues intervencions contraposades que si més no conviden a la reflexió i que, sens dubte, el jurat tindrà en compte a l’hora de dictar el seu veredicte. La primera és la no compareixença del testimoni protegit que esmentàvem que havia identificat els quatre responsables dels fets. Malgrat haver manifestat davant la policia catalana que era coneixedor de la trampa i de les persones que hi havia implicades, tal com figura en la declaració aportada pels investigadors, quan el testimoni va ser citat durant la fase d’instrucció, es va desdir del declarat. “Jo no he estat en cap comissaria declarant, ni amb Mossos ni amb ningú. Ni en cap jutjat tampoc, és la primera vegada que vinc […] Aquesta no és la meva firma, miri el DNI”, va dir davant el jutge, tot subratllant que sí que havia conversat molts cops amb policies, però que havien estat ells els que li havien parlat de la trampa, de Caballero i dels implicats. En aquest canvi de versió i no compareixença, sembla entreveure’s la por a possibles represàlies, tal com es va manifestar durant la vista.
La segona declaració -aquest cop sí davant el tribunal- va ser la del psiquiatre que ha tractat la víctima de la trampa, que va comparèixer amb la doble condició de testimoni i perit. El facultatiu va reconèixer que inicialment va pensar que el que li explicava en Carlos L. no obeïa a la realitat, però que, després de repassar la documentació sobre el cas, es va adonar que el seu discurs “era coherent“. Des que va ser arrestat i fins que es va arxivar la seva imputació i es va obrir la causa actual, l’estibador ha estat sotmès a tractament psiquiàtric i neuropsicològic, en resposta a un diagnòstic de depressió recurrent i trastorn d’ansietat. L’especialista va confirmar aquest nivell d’ansietat i malestar extrem que pateix el treballador portuari, situant el seu inici en el moment de la trampa i allargant-se en el temps en forma d’assetjament, amb la percepció constant “que el volen enfonsar, ficar a la presó i destruir-li la carrera”. També va afegir que la víctima “tem per la seva vida en tot moment” i creu que l’espien electrònicament i el segueixen pel carrer. En definitiva, que se sent vigilat i assetjat de totes les formes possibles, motiu que l’ha portat a tallar la relació amb el seu entorn més pròxim.
La macrocausa per narcotràfic que ha d’arribar
Amb el cas vist per a sentència, caldrà veure ara quina repercussió tenen les acusacions manifestades un cop més per la víctima de la trampa vers Caballero, no només en la investigació del seu assassinat sinó en una possible macrocausa sobre narcotràfic al port de Barcelona. Sobre l’execució de l’estibador, segons informa La Vanguardia, cinc persones estan sota investigació per un delicte de conspiració per cometre assassinat en el marc d’unes indagacions dirigides per un jutjat de Badalona. Per ara no hi ha notícies sobre el setge judicial l’organització criminal que suposadament dirigia Caballero, tot i que la Fiscalia General de l’Estat ja fa temps que té les instal·lacions portuàries de la capital catalana en el punt de mira. La Memòria 2023 del ministeri públic ja alertava sense embuts del “creixement alarmant” de l’entrada de drogues a través de contenidors de mercaderies, assenyalant com un dels principals culpables “l’opacitat de la contractació i la gestió de l’estiba”.
En aquest document, i amb una duresa inèdita, la fiscalia avisa que “aquest descontrol i actuació real al marge de qualsevol protocol al port de Barcelona” ja va ser recollida per la justícia arran del judici oral de l’operació AQ-DIT. Aquest dispositiu policial va permetre confiscar una tona de cocaïna, però va acabar amb l’absolució dels acusats, així com l’encarregat de blanquejar els diners, el xofer del camió interceptat i un empleat de la companyia de transports. Durant el judici, els estibadors citats com a testimonis “van convèncer el tribunal que les tasques d’estiba, càrrega i descàrrega dels vaixells pateix d’absoluta manca de control, funcionant en la realitat al marge de les teòriques pautes i adreces derivades de l’aplicació informàtica”. És a dir, que la mateixa estiba ja va posar aleshores negre sobre blanc pel que fa als problemes que tenen de gestió i que permeten que el port sigui un colador per l’entrada de droga.
