L’olor de marihuana continua present a l’escala principal del número 110 del carrer de Tamarit. És la mateixa que des de fa mesos detectaven els veïns d’aquesta finca del barri de Sant Antoni. El misteri sobre el seu origen es va resoldre dimarts de la setmana passada, quan els Mossos d’Esquadra van esbotzar la porta dels baixos d’aquest edifici, descobrint d’aquesta manera una gran plantació amb més d’un miler d’exemplars en fase de creixement. L’escenari que es van trobar els efectius de la policia catalana no era nou. Feia just uns dies s’havia desmantellat una altra plantació també en un local de l’Eixample durant un desnonament. Tanmateix, no deixa de sorprendre la presència d’aquests negocis il·lícits en ple centre de la ciutat i les situacions de precarietat que amaguen activitats com aquesta. En el cas del carrer de Tamarit, dos dels tres detinguts malvivien en condicions d’infrahabitatge a l’interior d’aquest antic supermercat.
La investigació policial que va culminar en el dispositiu de fa poc més d’una setmana va arrencar precisament arran de les queixes i les denúncies dels inquilins d’aquesta finca per la forta olor de marihuana. Els agents de la Unitat d’Investigació Regional Salut Pública de Barcelona van assumir les indagacions, confirmant no només aquesta pudor, sinó també un soroll de ventiladors fort i constant. Les gestions amb Endesa van acabar de posar la cirereta a la recerca policial, confirmant les baixades de tensió que havien provocat gairebé una desena de talls de llum a l’edifici en els darrers mesos. En el moment de l’entrada dels Mossos al local per la porta que dona a l’escala principal de l’immoble, els baixos consumien 410 amperes, una xifra que multiplica per 45 la potència contractada, que era de 9 amperes.
Aïllats del món exterior per treure 120.000 euros
La primera estança que es van trobar els policies era un espai buit, que es devia utilitzar com a magatzem i per a la ventilació de l’activitat duta a terme a l’interior. Rere un envà fals fet a base de cartó i fustes, diversos tubs platejats connectaven amb la plantació pròpiament dita. En una cantonada, just abans d’accedir a una petita habitació, s’hi van trobar -entre altres pertinences- diverses xancletes i sabates, així com peces de roba que pertanyerien a les dues persones que feien les funcions de vigilants i jardiners. Aquests s’encarregaven del manteniment de les plantes i de tota la infraestructura. Dormien i feien vida en aquest local completament aïllats del món exterior i en unes condicions molt precàries i , tot i que aparentment tenien accés a aigua corrent. Cap dels dos tenen antecedents.
El seu objectiu era mantenir el màxim de discreció possible per evitar aixecar sospites. No se’ls veia pràcticament mai entrar o sortir dels baixos. Per poder tenir contacte amb l’exterior, utilitzaven el tercer dels detinguts durant l’operatiu policial. Aquest individu -que sí que té antecedents per altres delictes- actuava com a líder de la trama. No vivia al local i s’encarregava de subministrar als dos jardiners tant el menjar com els objectes i material necessaris per al manteniment de la plantació. Segons els càlculs dels Mossos, la quantitat de marihuana intervinguda encara en fase de creixement podria haver tingut un valor en el mercat il·lícit de fins a 120.000 euros.
Per poder cultivar en condicions les més d’un miler de plantes en procés de creixement que es van trobar dins de l’establiment, els responsables d’aquest negoci il·lícit comptaven amb una infraestructura considerablement potent. No parlem només d’un gran entramat de tubs de ventilació que donaven a les sortides exteriors del local, que gairebé sempre tenien les persianes abaixades, sinó també de focus de llum que just després de la intervenció policial s’amuntegaven a terra sobre restes de cànem. A les prestatgeries col·locades contra una de les parets, eines i material de tota mena per fer el manteniment de la instal·lació. La infraestructura muntada no aconseguia, però, evitar que l’olor arribés a les zones comunes de l’edifici, alimentant les conjectures dels veïns, que durant mesos van estar provant d’esbrinar qui dels inquilins n’era responsable.
Només un 10% del total de marihuana intervinguda
Malgrat l’espectacularitat de la infraestructura, des dels Mossos d’Esquadra remarquen que la presència d’aquest tipus de plantacions a Barcelona és pràcticament residual. Es tracta d’un tipus d’activitat que té molta més presència en altres regions policials, on ben bé s’ha convertit en un maldecap per a les autoritats. Per posar una mica en context aquestes afirmacions només s’han de consultar les darreres dades sobre confiscacions a la ciutat. L’any 2024 es van intervenir 722,2 quilograms de marihuana, incloent els comissaments individuals, i 10.738 plantes a la capital catalana. Respecte a la resta del país, durant l’any passat es van confiscar 6.976,2 quilograms de marihuana i 542.100 plantes. Això implica que a Barcelona es va retirar el 10,35% del total de quilograms comissats a Catalunya i el 0,8% de totes les plantes.
