La Fiscalia General de l’Estat té les alarmes enceses arran del narcotràfic al Port de Barcelona. Així ho acredita la Memòria 2023 del ministeri públic, el document anual que posa negre sobre blanc l’estadística de la seva feina i relaciona els problemes amb què es troba en la seva activitat diària en l’àmbit penal. El document alerta sense embuts el que qualifica de “creixement alarmant” de l’entrada de drogues a través de contenidors de mercaderies a una de les principals infraestructures de Catalunya. Un problema que compara amb el creixement del tràfic i la producció del cànnabis al país que, en paraules del ministeri fiscal, té un “increment incansable”.
En aquest sentit, la fiscalia posa els números sobre la taula. Així, emfatitza que només el mes de novembre de 2023 van confiscar més de 17 tones de drogues en contenidors davant les 8 del 2022 o els 5 de 2021. Unes xifres que han activat tots els ressorts de seguretat del Port i dels cossos i forces de seguretat de l’Estat que hi treballen. De fet, ja fa temps que està en marxa el Grup de Treball contra trànsits il·lícits que ha arribat a conclusions no gaire optimistes, com ara l’evidència que “s’està produint una supervisió insuficient de l’estiba, activitat externalitzada amb un règim de recursos humans opac, privilegiat i basat en relacions familiars fora de control i incompatible amb les mesures de seguretat requerides”.
Per a la fiscalia, en particular, la poderosa secció especialitzada antidroga i delinqüència organitzada de Barcelona (SEADO) el cas del Port és significatiu. Així destapen “l’associació als delictes contra la salut pública les activitats comeses per l’organització criminal en general”. Un factor que obliga a la fiscalia, no només a lloar la feina del fiscal delegat i dels quatre fiscals del seu equip, sinó d’increment de recursos i de modificacions legals que permetin aturar el descontrol de l’entrada de droga.
“Opacitat en la contractació”
El delegat especial antidroga de la fiscalia a Catalunya, i també el de Barcelona, posa com a exemple de les “greus deficiències de seguretat” en el trànsit de contenidors el cas registrat l’octubre de 2023. En concret, el cas d’un “contenidor dipositat per a inspecció va ser extret de la zona de seguretat de la Duana cap a una altra ubicació, on es va produir la seva obertura i buidatge per ser dipositat novament a la zona de seguretat”. És a dir, es van burlar els sistemes de control i seguretat per buidar la droga del contenidor abans que fos inspeccionat oficialment per la policia destinada al Port.
La fiscalia assenyala com un dels principals culpables “l’opacitat de la contractació i la gestió de l’estiba”. Una foscor que no és exclusiva a Catalunya sinó que la mateixa institució emmarca a escala europea. De fet, el ministeri públic alerta que a Europa l’activitat dels Dockers -magatzems marítims- “estan al punt de mira de les noves mesures de seguretat que cal adoptar als ports”. Una situació que també es viu a Barcelona on es remenen 3.280.000 contenidors l’any. Unes mesures de seguretat que sí que s’apliquen, per exemple, en el control i monitoratge dels creuers.
L’Audiència de Barcelona ja va avisar
En la mateixa memòria, i amb una inèdita duresa, la fiscalia avisa que “aquest descontrol i actuació real al marge de qualsevol protocol al port de Barcelona” ja ho ha recollit la justícia. Concretament, una sentència amb data de 30 de març de 2023, que va dictar la Secció 22a de l’Audiència de Barcelona, després del judici oral de l’operació AQ-DIT. Un judici sobre el dispositiu policial que va permetre confiscar una tona de cocaïna i que, finalment, va acabar amb l’absolució dels acusats, i també a l’encarregat de blanquejar els diners, el xofer de camió i empleat de la companyia.
Tot plegat, resum la fiscalia, “per la credibilitat donada al testimoni dels estibadors que van convèncer el Tribunal que les tasques d’estiba, càrrega i descàrrega dels vaixells pateix d’absoluta manca de control, funcionant en la realitat al marge de les teòriques pautes i adreces derivades de l’aplicació informàtica”. És a dir, que la mateixa estiba posava negre sobre blanc a la justícia els problemes que tenen de gestió i que permeten que el port sigui un colador per l’entrada de droga.
El cànnabis, l’altre problema
La mateixa memòria ressalta la “producció i el tràfic de marihuana i haixix” que lideren el balanç anual. Un fet que, per a la fiscalia, “constata que segueix incansable el seu increment que s’estén igualment a les demarcacions de Lleida, Tarragona i Girona”, és a dir, on actuen els quatres fiscals especialitzats en la lluita antidroga. Un material que, a sobre, mostra un “alarmant percentatge de THC –l’actiu estupefaent– que contenen les substàncies confiscades, de manera que ja són normals les concentracions del 20% de THC que arriben fins al 50% a la marihuana i fins al 92% a l’haixix”. Uns nivells altíssims, segons els experts, per al consum habitual.
En la mateixa línia, el ministeri públic també alerta de les associacions cannàbiques. Unes entitats que, a parer dels fiscals, “segueixen reiterant activitats que van més enllà del que es permet legalment i es constata el subministrament de drogues, fins i tot del mercat negre que els seus propis estatuts diuen combatre”. D’aquí que destaquin que “l’activitat il·legal d’aquestes associacions continua sent objecte de diligències d’investigació, especialment de la Fiscalia de Barcelona, 14 el 2023, que ja arriben des del 2013 a les 502. De fet, segons les xifres de la Generalitat de Catalunya, hi ha 200 centres actius reconeguts com a “cannàbics”, especialment, centrats a Barcelona, contra els qui l’ajuntament ha començat una ofensiva per a la seva clausura administrativa.
En aquest context, el delegat especial de la fiscalia contra la droga, considera que “l’empatia amb el fenomen cannàbic suposa que cada cop més es desplaça a Barcelona l’activitat d’aquests clubs i de moltes empreses de venda per paqueteria i enviaments postals i també dels mulers que arriben a l’aeroport del Prat”. Un fenomen incrementat pel “negoci clans familiars amb dedicació creixent al cultiu interior a barris com la Mina i Sant Roc”, zones on s’han registrat diverses i sonades operacions policials.
