L’epidemiòleg Oriol Mitjà ha fet una crida a “no emetre judicis apressurats” en el cas de l’investigador de la UB mort mentre feia recerca sobre la malaltia de Creutzfeldt-Jakob. En un fil a la xarxa social X, l’antic Twitter, Mitjà ha assegurat que el contagi d’aquesta malaltia es produeix “per punxades, no per via aèria”. En aquest sentit, apunta a la seva publicació a xarxes, la regulació “permet certes mostres a laboratoris” com el de l’afectat, si bé “en prohibeix d’altres”.
Segons apunta Mitjà al fil, la normativa respecte de la conservació de mostres com les que s’emmagatzemaven al laboratori de l’investigador mort havia canviat recentment. “Les mostres es poden manipular en laboratoris de nivell 2, o bé requereixen laboratoris de nivell 3”, explica l’expert, tot apuntant que, abans de fer cap judici, s’ha de “saber quina era la normativa vigent quan es van registrar” les mostres sobre les que es feia la recerca.
Diverses formes de contagi
Tal com ha exposat Mitjà al seu compte d’X, la infecció de Creutzfeldt-Jakob es pot donar per ingesta de prions –dels agents infecciosos en qüestió– o mitjançant una punxada accidental durant la manipulació de les mostres. Per aquest motiu, afegeix, “les infeccions ocupacionals són molt estranyes”. L’epidemiòleg, de fet, recorda dos únics casos –un el 2019 i un el 2016, a Frància i Itàlia respectivament– en què un investigador va morir després d’una punxada accidental amb un agent infecciós d’aquesta mena.
Els diferents nivells de risc, doncs, són el que determinarien la mena de protecció i la normativa específica que s’aplicaria en el cas de l’investigador de la UB. Segons mitjà, les mostres de risc baix són els teixits de pacients que pateixen la malaltia; mentre que mostres procedents de ratolins experimentals en què es provoca artificialment el creixement d’aquests prions serien d’un risc molt més alt.
