Les dues activistes que van tacar amb pintura vermella una de les façanes de la Sagrada Família podrien acabar a tribunals. La Fundació Espanyola d’Advocats Cristians ha denunciat les autores d’aquesta acció reivindicativa per un possible delicte de contra el patrimoni històric, tipificat en l’article 323 del Codi Penal. L’organització considera que les manifestants ecologistes podrien haver incorregut en aquest delicte, al·legant que l’òpera magna de l’arquitecte Antoni Gaudí va ser declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO, el reconeixement més elevat pel que fa a la protecció de llocs, monuments i paisatges naturals.
Els fets van tenir lloc a les vuit del matí del passat diumenge en el marc d’una protesta contra la gestió dels incendis forestals a l’Estat. La mobilització impulsada per la plataforma Futuro Vegetal va acabar amb el llançament de pols tintada contra la façana del Portal de la Fe mentre esgrimien crits de ‘Justícia Climàtica’. Tot plegat, per denunciar la “complicitat” dels governs autonòmics espanyols i el govern central espanyol davant els incendis forestals que han assotat la península Ibèrica aquest estiu de 2025.
La intervenció de la seguretat privada de la Sagrada Família les va interceptar ràpidament, evitant que poguessin així continuar amb l’acció. Fins al lloc dels fets van acudir efectius de la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB), que van efectuar dues denúncies per a les dues integrants del col·lectiu ecologista acusades de “deslluïment de monument”. Al seu torn, el cos dels Mossos d’Esquadra també va obrir diligències relacionades amb aquest incident.
🔥 ACTUAMOS 🚒
— FuturoVegetal🍒 (@FuturoVegetal) August 31, 2025
Lanzamos polvo tintado a la fachada de la Sagrada Familia para protestar contra la complicidad de los distintos gobiernos en los incendios que han arrasado la Península este verano 🎨 pic.twitter.com/cWwznojZJO
Detenció “violenta” i multa
Per la seva banda, el col·lectiu ecologista va denunciar l’actuació de la policia i la seguretat privada, assegurant que les activistes van ser retingudes “de forma violenta” i després posades en llibertat amb una proposta de sanció que s’enfila fins als 600 euros per cada una d’elles. Les activistes culpen d’aquesta multa a “la llei mordassa”.
