El nombre de delictes a Barcelona continua creixent i ja s’apropa als índexs de 2019, un any de rècord pel que fa a la criminalitat. Aquest estiu, el Ministeri de l’Interior ha publicat el balanç de les infraccions penals del primer trimestre de 2023 (de gener a març) i durant aquests mesos s’han produït a la ciutat 44.933 delictes, només 4.430 per sota dels 49.363 de fa quatre anys. Els delictes de gener a març de 2023 sí que superen els comesos el primer trimestre de 2018 -43.979-. I entre 2022 i 2023 creixen un 21,3%, els citats 44.933 enfront dels 37.040 (2022). Les dades no conviden a l’optimisme.
L’agent de la Guàrdia Urbana i secretari d’Organització del sindicat CSIF, Eugenio Zambrano, recorda que els delictes ja van pujar, per exemple, el 2022, però no ho van fer tant com el 2019 per la pandèmia. “Ara, amb la normalitat, han tornat els pics alts de fa quatre anys. Les xifres dels anys de la pandèmia ja eren preocupants, però les dades de 2023 ens diuen que la situació torna a estar descontrolada. I, lamentablement, crec que el nombre de delictes continuarà augmentant”, diu en conversa amb el TOT Barcelona.
El mateix posicionament té el portaveu del sindicat FEPOL i agent dels Mossos d’Esquadra, Toni Castejón. “La situació és molt complicada. Tenim el que tenim. Mossos i Guàrdia Urbana fan molta feina, però van posant taps”. Castejón afegeix que hi ha zones de la capital catalana on cada cop és més complicat transitar i patrullar, com el barri del Raval i el districte de Sant Martí. “La Barcelona d’avui no és la Barcelona de fa 10 o 15 anys. Els delinqüents ara són més violents. Alguns, els multireincidents, entren i surten de la presó de forma contínua i n’hi ha que poden acumular 100 antecedents. Ens cal canviar les lleis i actuar amb més contundència tant a Catalunya, com a l’Estat i a Europa”.
De tots els delictes, les agressions sexuals (oficialment, delictes contra la llibertat sexual) ja superen aquest 2023 les xifres de 2019. Durant el primer trimestre de 2023 es van cometre a Barcelona 240 delictes d’aquest tipus per 213 al 2019. La pujada és de quasi el 12,7%. Si les agressions sexuals comeses a la capital catalana es comparen entre 2022 i 2023, l’augment encara és més alt, d’un 22,4%. De 196 passen a 240. I en concret, les agressions sexuals amb penetració es disparen del 2022 al 2023 un 23,9%, de 67 a 83.
Més homicidis i més tràfic de drogues
També s’han comès més homicidis durant el primer trimestre de 2023 que el del 2019 -quatre enfront d’un-, igual que segrestos, que aquest primer trimestre de 2023 se n’ha produït un per cap durant 2022 ni el 2019. Un dels homicidis del primer trimestre va ser el d’una dona transsexual al districte de Sant Martí.
El tràfic de drogues és l’altre delicte que creix sense control a la ciutat. Mentre entre gener i març de 2019 hi va haver 140 delictes, aquest 2023 s’ha arribat a 456, tres vegades més que fa quatre anys. La pujada entre 2022 i 2023 és també força important, del 20,3%, amb 379 i 456 infraccions penals, respectivament.
Més recursos humans i materials per la Guàrdia Urbana
En opinió de Zambrano, hi ha un problema subjacent que afecta l’augment dels delictes a la ciutat. “Falten més recursos humans i materials per la policia. També cal més presència d’agents al carrer per garantir la seguretat de la ciutadania i dels mateixos policies”, detalla. I considera que els cossos de seguretat per poder fer bé la seva feina necessiten tot el suport institucional i “recuperar el principi d’autoritat que s’ha perdut durant aquests vuit anys a Barcelona de govern municipal d’Ada Colau i Jaume Collboni“. CSIF defensa també revisar el Codi Penal i la Llei de Protecció a la Seguretat Ciutadana per “reforçar” el paper de la policia, “ara desdibuixat”.
Castejón, de Mossos, destaca en què cal un enduriment de les lleis, però també veu necessari que “la classe política cregui d’una vegada que la seguretat és molt important, igual que la sanitat o l’educació. Ara, la seguretat no interessa”. I això, òbviament fa necessari dotar les polítiques de seguretat de més recursos. “Moltes vegades passen fets molt greus i no hi ha reacció, i si n’hi ha es diu que s’augmentarà el nombre d’agents on hagin passat els fets i poca cosa més. Els polítics estan per altres coses”.
Per al policia i sindicalista de CSIF, l’Ajuntament de Barcelona està posant el focus en l’incivisme, “una cortina de fum” per no abordar un problema força més greu, la inseguretat. “Evidentment, cal acabar amb l’incivisme i la brutícia que té la ciutat, però sobretot el que s’ha d’atacar és l’alta inseguretat que hi ha a Barcelona. No paren de pujar les agressions sexuals i les violacions. I tot passa sense que es posin en marxa plans policials i polítics que ajudin a revertir aquesta situació. A la policia no veiem que s’estigui fent res. Ja sabíem que si es repetia aquest govern a l’Ajuntament la situació no milloraria. No tenim cap esperança”, critica.
Més de 3.300 robatoris violents
Els robatoris amb violència i intimidació comesos el 2023 estan encara per sota del 2019, però només són 210 menys. Entre gener i març de 2019 se’n van cometre 3.549 i el mateix període de 2023 3.339. La tendència és creixent perquè entre l’any passat i l’actual, el percentatge d’aquest tipus de robatoris, un dels més preocupants per l’agressivitat i la indefensió que pateixen les víctimes, augmenta un 14,5%, de 2.917 a 3.339. Un dels robatoris amb violència més habituals a la ciutat és el dels rellotges de luxe, que en moltes ocasions els lladres s’emporten després d’arrencar-los del canell del seu propietari.
Precisament, “els rellotgers” -en referència als lladres de rellotges- és un dels delictes que Castejón destaca com un dels més freqüents a Barcelona, especialment a turistes a la sortida dels hotels. “Actuen en grups de tres, quatre o cinc, i si cal, fan servir molta violència”. També hi ha molts carteristes i el que els Mossos d’Esquadra en diuen mirapins, lladres que se les empesquen per veure el pin mentre un turista treu diners a un caixer, per exemple a l’aeroport, i després li roben la cartera de forma molt hàbil. Castejón, a més, alerta de la presència de “cadeners hiperactius al centre de Barcelona”, que es dediquen a robar d’una estrebada les cadenes o penjolls d’or que porta la gent. Sobre les agressions sexuals, el portaveu de Fepol afirma que no solament augmenten a Barcelona sinó també a la resta de Catalunya i a l’Estat.
Encara es cometen menys furts que el 2019
El delicte més habitual a Barcelona és el furt. Durant els primers tres mesos de 2019 se’n van cometre 26.836. Aquest 2023 han estat 21.812. La diferència és de 5.024 furts entre 2023 i 2019, però amb un clar augment entre 2022 i 2023. De fet, el creixement és de més 5.000 furts d’un any a l’altre -16.677 per 21.812-, un 30,8% més. La dada més optimista del balanç del ministeri entre 2019 i 2023 és la davallada dels delictes greus i menys greus de lesions i baralles tumultuàries, que passen de 848 a 179, cinc vegades menys. La baixada també es produeix del 2022 al 2023, un 8,7%, de 196 a 179.
Un altre delicte que baixa tant entre 2022 i 2023 com entre 2019 i 2023 és el robatori en domicilis. Durant el primer trimestre d’aquest any han estat 1.071, un 5,3% per sota del 2022 (1.131). Entre gener i març del 2019, el nombre de robatoris en domicilis va ser de 1.241, un 13,7% més que el primer trimestre de 2023.
El balanç de 2019 no especifica els ciberdelictes, però sí el del 2023. En tres mesos s’han comès 4.569 ciberdelictes, un 9,3% més que el 2022 (4.181). La infracció penal més habitual és l’estafa informàtica, amb 4.455 en un trimestre.
