El 25,3 % de la població metropolitana va ser víctima d’almenys un fet delictiu, i un 7,4% més ho han estat de delictes digitals. Així ho revela l’Enquesta de victimització de l’àrea metropolitana de Barcelona (EVAMB), elaborada per l’Institut Metròpoli per encàrrec de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que ha preguntat a 7.845 persones de municipis metropolitans sobre fets ocorreguts el 2024.
Robatoris sense violència, els més comuns
Segons recull l’enquesta, els fets delictius més habituals (concretament, un 18,3 %) són els relatius a la seguretat personal, com robatoris de bossa o cartera, tots sense violència. El segon àmbit amb més freqüència de victimització és el vehicle (7,4 %), que inclou robatoris del vehicle sencer, d’accessoris o d’objectes de l’interior. L’habitatge, sigui en el domicili o en les segones residències, representa un altre àmbit de prevalença de la victimització metropolitana (3,3 % i 0,8 %, respectivament). En el cas del domicili, els intents (2,4 %) han estat més freqüents que no pas els robatoris consumats (1,1 %).
El 28,6 % de la població resident a Barcelona ciutat ha estat víctima d’un fet delictiu, fet que situa aquesta ciutat com el territori metropolità amb un índex més elevat de victimització.
Com funcionen els ciberdelictes
En l’àmbit digital, la forma més freqüent és l’engany o estafa en compres en línia, que afecta el 5,6 % de la població, seguida molt de prop pel robatori de diners o pagaments mitjançant dades bancàries en línia, amb un 5,5 %. En tercer lloc, un 2,6 % ha patit la pèrdua de control dels seus comptes personals, com ara el correu electrònic o les xarxes socials, mentre que els virus o arxius maliciosos afecten un 2,0 % de les persones entrevistades. La suplantació d’identitat per contractar serveis, crèdits o assegurances se situa en l’1,0 %, i un 0,7 % afirma haver rebut amenaces, assetjament o la difusió no consentida de dades personals a les xarxes socials.
L’EVAMB també aporta informació sobre el canal o la plataforma a través de la qual tenen lloc les infraccions, les amenaces o l’assetjament. En aquest sentit, destaca que les xarxes socials o aplicacions concentren gairebé tres de cada deu casos (29,2 %), fet que les situa com el principal espai de victimització virtual. En segon lloc, la missatgeria instantània, com WhatsApp o Telegram, representa el 16,0 % dels casos. Les targetes bancàries i la banca en línia (11,2 %) i la compra en línia (10,3 %) són el tercer i quart canal més habitual.
