L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) implantarà un polèmic sistema de seguretat ciutadana a través d’una aplicació al telèfon mòbil que tindrà un botó del pànic per a situacions de risc. Quan l’usuari premi el botó, l’app avisarà la policia, que el geolocalitzarà i podrà activar totes les càmeres de seguretat i videovigilància que hi hagi a la zona en cas de necessitat. Segons ha avançat La Vanguardia i ha pogut confirmar l’Agència Catalana de Notícies (ACN), el sistema serà bidireccional i permetrà que l’AMB enviï avisos d’alerta en casos d’emergència com quan hi ha catàstrofe natural, però també per informació de servei més mundanal com retencions o talls de carrers. L’ens ja ha aprovat de manera interna el projecte i el licitarà aviat perquè entri en funcionament l’any que ve.
L’ús d’aquest sistema, més propi d’una pel·lícula o sèrie sobre espies que d’un ens supramunicipal, ja ha generat les primeres controvèrsies. Fonts de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (ACPD) asseguren que han emès un informe consultiu en el qual alerten de la complexitat d’utilitzar un programa que farà un ús constant de dades personals i de sistemes d’intel·ligència artificial, per la qual cosa hauran d’estar molt atents per garantir que “compleix adequadament la normativa”. Des de l’AMB intenten rebaixar la polèmica i assegura que les càmeres de videovigilància ja formen part del dia a dia de la ciutadania. “Hem perdut la por a les càmeres”, justifica el vicepresident executiu de l’AMB i alcalde de Cornellà, Antonio Balmón. “Ho veig a Cornellà: quan votem el pressupost, la partida que més triomfa sempre és la instal·lació de càmeres”.
Un Gran Germà de quilòmetre zero
El projecte metropolità es basa en l’aplicatiu M7 Citizen Security que ha desenvolupat una empresa de Cornellà de Llobregat, Einsmer. Els ajuntaments metropolitans de Castelldefels, Cornellà, Esplugues, Gavà, l’Hospitalet, El Prat, Sant Boi, Sant Feliu, Sant Just Desvern y Sant Vicenç dels Horts ja l’han contractat. Però la seva influència va més enllà de la regió metropolitana i també treballen a Manlleu, Olot, Vic o Palafrugell. La companyia assegura que tot el sistema és perfectament legal perquè la videovigilància només és una part “petita” del projecte i es basa en imatge de càmeres que han estat “legalitzades”. L’AMB vol connectar totes les càmeres públiques i privades per crear una sola xarxa. De fet, qualsevol botiga pot tenir videovigilància sempre que ho comuniqui i compleixi amb els requisits legals, sobretot en matèria de protecció de dades.
El conseller delegat d’Einsmer, José Antonio Gallego, assegura que l’objectiu del seu aplicatiu és “crear una nova manera de comunicació entre ciutadans i infraestructures” i reclama obrir el debat sobre l’ús de les càmeres de seguretat. “El que es planteja és si s’ha de continuar revisant les càmeres quan ja ha passat alguna cosa o si les podem utilitzar de manera preventiva”, diu. “Les càmeres han d’atendre regles d’intel·ligència. Han d’estar connectades, com a la Xina, però a l’europea, respectant els nostres principis de llibertat”. A Nova York, per exemple, les càmeres de seguretat s’activen si hi ha un tret, recorden des de l’AMB.
A Cornellà, M7 té més de 40.000 usuaris, molts dels quals fan servir l’aplicació per a usos molt diversos. Hi ha gent gran que la té i que pot ser geolocalitzada si es perden. També el fan servir víctimes de violència de gènere per sentir-se segures i saber que amb un sol clic les poden trobar. L’AMB encara ha d’acabar de perfilar com s’utilitzarà. “És un projecte complex i en construcció”, matisen.
