Barcelona ha crescut a passos de gegant. Del mig milió de persones que hi vivien a inicis del segle XX s’ha passat al més de milió i mig de població actual. Aquest augment poblacional ha provocat, juntament amb el canvi d’hàbits de la ciutadania, nombrosos canvis en l’espai públic de la ciutat. L’exemple més gràfic, les cabines telefòniques, que amb prou feines es veuen ara al carrer. Però hi ha més dades que expliquen l’evolució de la ciutat. Les papereres, per exemple, també han decrescut, i les terrasses, en canvi, han augmentat. De bancs, si fa no fa, n’hi ha els mateixos que el 1997. I la xarxa de clavegueram ha crescut, en dues dècades, uns 400 km.
Aprofitant la presentació d’una nova fase del Pla Endreça, l’Ajuntament de Barcelona ha publicat un inventari recent de l’espai públic de la ciutat. Remenant les dades, n’apareixen tres que han estat últimament a l’ordre del dia de Barcelona, bé per polèmiques o per celebrades. En primer lloc, la implementació de quilòmetres i quilòmetres de carril bici. Segons les darreres dades –octubre de 2023– la xarxa ciclista suma 257 km. Des de 2011, quan la xifra total encara era inferior als 100 km, la xarxa ha anat creixent cada any de forma progressiva. L’any 2018 se situa a les portes dels 200 km i el 2019 ja els supera.
L’altre element que ha canviat de forma significativa, sobretot després de la pandèmia, són les terrasses. Les dades més recents xifren el volum de terrasses en un total de 6.517. Per contextualitzar aquesta dada, mirem enrere: Barcelona començava el segle XXI amb 2.189 terrasses, és a dir, que en 23 anys el nombre de terrasses s’ha multiplicat per tres. Una altra dada que crida l’atenció, després de les polèmiques del mandat passat, són els 26.721 contenidors i les 25.232 papereres que hi ha a la ciutat. En els darrers vuit anys, Barcelona ha perdut unes 600 papereres (2,3%), fet que els grups municipals van criticar a l’executiu de Colau. D’altra banda, l’aposta pel ‘porta a porta’ a Sant Andreu i Sarrià va provocar un lleu descens –criticat per un segment de la població– de contenidors en aquestes zones.
Les xifres més desconegudes
L’inventari de Barcelona deixa una desena de xifres desconegudes per a la gran majoria de ciutadans. Per exemple, Barcelona ha guanyat en les darreres dues dècades prop de 400 km de clavegueram i uns cent bancs, arribant als 1.669 km i 28.130 unitats respectivament. Hi ha 1.733 fonts públiques i 325 d’ornamentals, i 116 espais per a gossos. Pel que fa al transport, la capital té 2.427 parades de bus, 519 estacions del Bicing, 94.323 aparcaments per a cotxes, 89.567 per a motos i 40.940 places per a bicis.
Algunes dades encara més curioses: 156.488 ml de baranes i passamans; 51 escales mecàniques i 96 ascensors, ubicats en zones amb força pendent; 97 dutxes a les platges; 221.127 m² de passos de zebra i 1.201.629 ml de línies de separació a l’asfalt.
El mobiliari no creix de manera proporcional al pressupost
En el document justificatiu del Pla Endreça, l’Ajuntament reconeix que l‘inventari d’elements a l’espai públic creix anualment, però que, en canvi, “els pressupostos de les partides de manteniment no recullen aquests increments i no permeten garantir un manteniment adequat”. El consistori cita l’exemple dels carrils bici, les zones 30 o els nous entorns escolars, que suposen un increment del 600% d’espais que cal repintar de manera regular. El nou govern socialista també estira les orelles als anteriors responsables municipals –tot i haver compartit govern amb els comuns– en matèria de Parcs i Jardins. Segons l’anàlisi que fan ara, “tampoc ha crescut de manera proporcionada els recursos de Parcs i Jardins, que ara ha de fer front a les 40 noves hectàrees de verd que ha guanyat la ciutat”.
