El grup parlamentari de Sumar ha presentat una proposició no de llei al congrés dels diputats per “transformar” la seu de la Prefectura Superior de la Policia Nacional de Via Laietana en un “espai de memòria i documentació contra la tortura i la representació franquista”. El partit liderat per Yolanda Díaz a Madrid recorda que la prefectura “té un significat especial” en haver estat “el principal escenari de persecució política” durant la dictadura de Primo de Rivera i el franqusime. “Són nombroses les associacions memorialistes i de drets humans que exigeixen la reubicació de les dependències policies i la transformació” de Via Laietana, incideix el text de la proposició, a la qual ha tingut accés el TOT Barcelona.
L’escrit, que signen els diputats dels Comuns Gerardo Pisarello i Aina Vidal, recorda que hi ha cert consens a l’Ajuntament de Barcelona, amb votacions en aquest sentit al plenari, i també esmenta votacions del Parlament de Catalunya. D’altra banda, Sumar recorda que la comissió d’Interior del Congrés ja va demanar la “conversió” de la prefectura l’any 2017. Sis anys més tard, les corts comptes amb un instrument aleshores inexistent, la llei de memòria democràtica, sobre la qual Sumar diu que “suposa un indubtable avenç en el procés de recuperació de la memòria i la recuperació de les víctimes del totalitarisme franquista”, tot i admetre, alhora, que “la societat sovint observa amb resignació com el desplegament i aplicació és més lent del que seria desitjable”.
Recuperació de textos
La proposició també demana la “recuperació, tracte i exposició de la documentació relativa als expedients policials, repressió política i tortura duta en aquest enclavament”. En aquest sentit, el text recorda que moltes denúncies no han trobat en el sistema judicial espanyol la “resposta desitjada”, i insisteix que, els darrers anys, hi ha historiadors que han assenyalat que la prefectura de Via Laietana “allotja documentació important” que “donaria llum a les pràctiques denunciades”.
La transformació de Via Laietana en un espai de memòria és una llarga reivindicació dels col·lectius antifranquistes i de les famílies de víctimes que van ser-hi torturades. L’abril passat, el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, va anunciar, després de reunir-se amb l’alcalde Jaume Collboni, que l’espai es convertiria en un centre de memòria. Encara que, per ara, cap govern ha parlat de retirar la policia de Via Laietana.
Una decisió que convenç a mitges els afectats, que volen una intervenció integral que dignifiqui al complet les víctimes. El portaveu de la plataforma ‘Comissió de la Dignitat‘, Pep Cruanyes, ha recordat en diferents ocasions al TOT Barcelona que la conversió total de la prefectura és una qüestió de “voluntat política” i ha recordat que amb la llei de memòria van canviar centres detenció de Sant Sebastià o Pamplona, però que, en canvi, no es va tocar Via Laietana.
