Una desena d’entitats han tornat a demanar al govern espanyol que reconsideri la seva aposta per compaginar el caràcter memorial de Via Laietana amb els seus usos policials. Les víctimes del franquisme fa dues dècades que reclamen que la comissaria sigui un espai de reparació real del dany a les víctimes, un pas que es queda a mitges amb la proposta presentada per la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica. En el document d’al·legacions a la proposta, presentat públicament aquest dijous, els col·lectius recorden que Via Laietana és una excepció entre els diferents espais de tortures feixistes a escala mundial –la majoria d’ells ressignificats– i que el mateix Estat ha permès la transferència del Palacio de la Cumbre al govern basc i la Fuente de San Fernando al navarrès.
El mateix document fixa casos força paradigmàtics de la història recent que han seguit el camí oposat al de Via Laietana. El text esmenta directament cinc casos, la majoria d’ells a Europa. Cita els “antics camps de concentració europeus” i posa la lupa en tres espais d’Alemanya, Lisboa i Hongria. El Museu de la Stasi, a Berlín, està situat a l’antiga seu central del Ministeri per a la Seguretat de l’Estat i va reconvertir-se després de la caiguda del Mur de Berlín per la pressió popular, que va ocupar l’espai. A Budapest hi ha el Museu del Terror, que va acollir la policia nazi i comunista. I a Lisboa s’ha ressignificat l’antiga seu del PIDE, la policia secreta de la dictadura portuguesa.
Les entitats també citen dos exemples més d’Amèrica. A Buenos Aires (Argentina), es va reconvertir l’Escola de Mecànica de l’Armada, els centres clandestins de detenció, tortura i extermini més grans que hi va haver a l’Argentina durant l’última dictadura cívico-militar. També a Sud-amèrica, la Villa Grimaldi, a Santiago de Xile, un dels espais de tortures més grans de la dictadura de Pinochet, es va reconvertir en un museu.
La plataforma Via Laietana, 43. Fem justícia i reparació recorda, en el document d’al·legacions, que “cap d’aquests centres manté actualment usos policials o administratius aliens a la memòria, ja que la seva ressignificació completa contribueix a l’acte més clar de ruptura amb l’aparell repressiu del passat”. En aquest sentit, els activistes han carregat aquest matí contra la “hipocresia” del PSOE per defensar una llei de memòria que no permet avançar en la reconversió absoluta de Via Laietana.
Crítiques a Illa i Collboni per ser “còmplices” de la decisió de la Moncloa
Els col·lectius han assenyalat directament el president de la Generalitat, Salvador Illa, i l’alcalde Jaume Collboni com a “còmplices” de la negativa del ministre Fernando Grande-Marlaska, el principal opositor a treure les forces policials de Via Laietana. En aquest sentit, recorden que el 2011 va entrar en actiu la nova seu de la Policia Nacional a Barcelona, un espai de 30.000 metres quadrats ubicat a la Verneda. “No hi ha cap impediment funcional ni operatiu per procedir a la desafectació total dels usos policials a Via Laietana”, conclouen els col·lectius.
