Torre Baró s’ha convertit en els darrers mesos en un punt de pelegrinatge. Moltes persones han decidit acostar-se per primer cop a aquest barri de la perifèria barcelonina després de l’èxit fulgurant de la pel·lícula ‘El 47‘, dirigida per Marcel Barrena i que retrata la lluita per la dignitat d’aquesta zona a través de la figura de Manuel Vital, l’activista veïnal i conductor de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) que va segrestar el bus de la línia 47. L’afluència de visitants a aquest antic nucli de barraques no és en cap cas desbordant, sinó que es tracta més aviat d’un degoteig constant, fet que ja suposava un canvi per als veïns d’aquesta part de la ciutat oblidada històricament, que fins ara estaven poc acostumats a aquest tipus d’incursions foranes.
Recórrer els seus carrers empinats és adonar-se de primera mà de les penúries que devien passar els seus habitants per moure’s d’aquí cap allà abans de l’arribada del bus, però també de la tranquil·litat i aquesta aparença de poble que encara avui dia conserva el barri i que poc té a veure amb el tràfec de la gran ciutat. Qui sap si el bar Descanso, l’últim que quedava a la zona, hauria viscut una segona joventut de no haver tancat poc abans de l’estrena de la pel·lícula. Si es continua el carrer principal fins a la part més alta de Torre Baró s’arriba a un espai amb una panoràmica magnífica d’aquest indret. En aquest mateix punt, però, hi ha un element que crida l’atenció de qualsevol de les persones nouvingudes que arriba al paratge.
Al costat d’una casa i aparcat com si fos la moto que té al costat, hi ha un vaixell de dimensions considerables. L’embarcació és de color blau marí i està col·locada sobre un remolc, com si estigués esperant el retorn de la temporada estival per poder tornar al seu hàbitat aquàtic. Tot fa pensar que el vaixell és propietat d’un dels veïns del barri, que l’ha deixat en aquest punt lligat amb unes cordes i una espècie de cadenat tant al remolc com a una estructura de ferro ancorada a terra. La imatge no té pèrdua i sorprèn la presència d’una embarcació d’aquestes característiques en una zona muntanyosa relativament apartada del mar -de fet, no és perceptible des d’aquest punt ni a l’horitzó- i d’accés no especialment fàcil.
L’helicòpter del Tibidabo
Aquesta no és l’única troballa excepcional que es pot fer si passeges pels diferents barris de muntanya de la capital catalana. Els vianants, ciclistes o inclús els conductors que hagin passat en els darrers anys per la carretera de Vista Rica, la flanqueja la part inferior del parc d’atraccions del Tibidabo, hauran pogut comprovar com unes hèlixs sobresurten d’una finca particular. Només cal aturar-se i treure el cap per adonar-se que es tracta d’un helicòpter de color blau marí col·locat sobre una plataforma lleugerament elevada que sembla haver d’enlairar-se en qualsevol moment. Com en el cas del vaixell, es tracta de dos transports privats que els seus amos mantenen en un espai obert i visible des de la via pública, fet que desperta múltiples teories sobre la seva procedència, els seus amos i la finalitat de tenir-lo exposat d’aquesta manera a les inclemències meteorològiques.
