La Universitat de Barcelona (UB) ha decidit suspendre de funcions el catedràtic emèrit Ramón Flecha per les denúncies d’assetjament sexual de diverses estudiants universitàries. El centre ha rebut almenys onze testimonis que relaten conductes “molt greus” de caràcter sexual, vexatòries i intimidatòries que, “si es confirmen, podrien ser delictives”. La UB ha obert una investigació interna després de conèixer per la premsa la denúncia de les presumptes víctimes, amb qui es va posar en contacte. L’11 de juliol van rebre la “denúncia formal” de les advocades que representen les estudiants, que apunten no només a Fletcha, sinó també a altres membres del grup d’investigació CREA.
A més de suspendre el catedràtic emèrit, la UB ha anunciat l’obertura d’un procés d’informació prèvia, una actuació prevista en els protocols del centre en casos d’assetjament sexual. Una comissió formada per tres especialistes amb “formació específica en violència de gènere i assetjament institucional”, que podran ser tant interns com externs, serà l’encarregada de la investigació donada la “complexitat” dels fets denunciats.
La UB ha assegurat que, pel seu càrrec de catedràtic emèrit, Flecha pot impartir un màxim de 60 hores anuals de docència presencial. La docència sempre és voluntària i ha de ser preferentment en postgraus. També pot dirigir tesis doctorals i treballs de final de grau i de màster, així com impartir seminaris i formació continuada i formar part de grups de recerca com el CREA. Amb tot, la institució no ha revelat quines d’aquestes tasques impartia actualment.
Efectes col·laterals de la denúncia per assetjament sexual
La setmana passada la Generalitat va decidir suspendre de manera cautelar el premi Trajectòria d’Excel·lència a la catedràtica de sociologia i directora del grup de recerca CREA, Marta Soler, per les polèmiques denúncies contra Flecha. El Departament de Recerca i Universitats va justificar la decisió per “responsabilitat” i “prudència institucional”, ja que considera que “no disposa de la informació necessària per valorar amb garanties la idoneïtat de la candidatura”. Malgrat que el catedràtic emèrit ha negat en tot moment les acusacions, el Govern considera que el cas posa en qüestió “a confiança en la solidesa de la proposta” validada per la UB.
