Barcelona té previst aplicar una rentada de cara general a la seva ordenança de civisme, que fa gairebé dues dècades que regeix les normes de convivència de la ciutat. En campanya electoral, l’ara alcalde Jaume Collboni, aleshores candidat socialista, va prometre “revisar i endurir” l’ordenança els primers cent dies de mandat. Si bé va una mica tard, el consens sobre una revisió de la norma és unànime a Sant Jaume i els primers passos per canviar-la ja s’han fet. L’Ajuntament ha recollit mig miler de propostes ciutadanes mitjançant un procés participatiu, que la Sindicatura de Greuges, per cert, considera insuficient, i ultima un redactat que en les pròximes setmanes hauria d’arribar a mans de la resta de grups municipals. Aquest dijous mateix, en roda de premsa, el síndic David Bondia els ha demanat compromís amb la revisió i “no començar, com sempre, pels desacords”.
L’ordenança de convivència –així s’anomena oficialment– va néixer el 2005 amb el tripartit dividit. El PSC i ERC van votar-hi a favor, juntament amb CiU i en desacord amb ICV, que se’n va desmarcar. Des d’aleshores, la norma no ha canviat gaire, més enllà de dues modificacions aïllades –i no per això poc polèmiques– per endurir l’ofensiva contra la prostitució i el nudisme. Però Barcelona sí que ha canviat. Sense anar més lluny, el 2006, l’any en què l’ordenança entra en vigor, Barcelona va registrar 10,3 milions d’estades turístiques. El 2023 es va tancar amb 18,6, pràcticament el doble. I si el 2006 només hi havia un mes, l’agost, en què se superava, per un marge molt estret, el milió de pernoctacions, el 2023 hi ha hagut dos –juliol i agost– en què se n’han superat els dos milions. I amb l’oci nocturn passa una situació similar; el 2005 la ciutadania optava per les discoteques com a referència nocturna d’oci, però la pandèmia i una ‘elitització’ de l’oci nocturn han fet créixer les botellades.
Els turistes, immunes a les sancions
Aquestes dues qüestions, el turisme i l’oci nocturn, han irromput a Barcelona i s’espera que apareguin en l’articulat de la pròxima ordenança de civisme. La sindicatura avisa que l’ordenança actual no recull “en concret” com s’han d’aplicar les sancions a turistes i, en aquest sentit, detalla que moltes multes es perden pel camí quan els visitants són d’un altre país. Cal repensar el model i cal fer-ho enmig d’un debat turístic intens a la ciutat. Per això Bondia insisteix que ser efectius davant l’incivisme dels turistes no és “turismofòbia” sinó “residentofilia”, terme que ha utilitzat per defensar una “cura especial pels residents de la ciutat”. “S’ha de buscar la manera perquè el turista pugui pagar les sancions quan està aquí o trobar un mecanisme efectiu de fer-ne seguiment”, ha remarcat, posant d’exemple el model de Platja d’Aro, que efectua el cobrament in situ, quan es comet la infracció.
Les declaracions del síndic s’emmarquen en la presentació de l’estudi Espai públic i dret a la ciutat: anàlisi de l’Ordenança de Convivència de Barcelona, elaborat per la mateixa sindicatura. “Els informes que tenim fins ara diuen que hi ha poques multes als turistes. Si no són d’altres punts de l’Estat, que sí que pot haver-hi una interconnexió entre administracions, és difícil que les sancions arribin a pagar-se. En l’ordenança actual no existeix cap mecanisme i els turistes en queden molt indemnes“, explica al TOT Barcelona l’antropòleg Jose Mansilla, director de l’estudi encarregat pel síndic.
Ara bé, la sindicatura deixa en mans dels polítics la decisió de quines eines concretes s’han d’aplicar, però proposa, en aquest mateix estudi, “establir mesures eficaces per dissuadir o modificar conductes de persones visitants de la ciutat, entenent que es tracta de persones que no tenen el sentiment de pertinença a la ciutat”. Bondia insisteix que hi ha opcions, com ara elaborar un “decàleg de bon comportament” o fomentar un tipus de visitant que no sigui d'”oci desbocat”. La directora adjunta de la sindicatura, Eva García Chus, també ha fet esment del Pla Endreça com “una eina que no s’ha desplegat” per “aturar conductes turístiques no desitjades”. En partiular, Chus proposa “augmentar el nombre d’agents cívics” i fins i tot més presència policial “com a efecte dissuasiu”.
L’altre aspecte pràcticament anecdòtic el 2006 i que darrerament ha guanyat força en el debat públic és l’oci nocturn. Coses de la vida, just el dia que la sindicatura proposa “reforçar la mediació comunitària” com a alternativa a les sancions en zones d’oci, l’Ajuntament ha presentat Carmen Zapata com a nova alcaldessa de nit, un càrrec pioner a Barcelona que pretén gestionar els conflictes que es generen de matinada. L’informe del síndic aposta per focalitzar la gestió d’aquests conflictes en la “pedagogia”. Jose Mansilla considera que cal una tasca “més social que policial” i recorda que la mateixa ordenança recull que la primera gestió “no sempre ha de ser la multa”. “La Guàrdia Urbana ha de poder exercir la seva autoritat sense la força, sinó amb més mà esquerra. Es pot apostar abans per un servei de mediació, previ al pas de posar una multa”, comenta l’antropòleg. Mansilla, que també demana incentivar alternatives assequibles d’oci, manté que la fórmula aplicada al Triangle Golfo funciona; “Són educadors socials que estan al carrer i parlen amb la gent que fa soroll. Hi ha dinàmiques socials que a vegades les fem perquè estem mig obligats socialment i la via punitiva no sempre és efectiva“.
Deixar fora els col·lectius vulnerabilitzats
Més enllà del turisme i l’oci nocturn, la revisió de l’ordenança també pot servir per esmenar algunes de les derivades que ha generat. Els darrers anys, l’acord per frenar la pressió sobre els col·lectius vulnerabilitzats s’ha estès a l’Ajuntament. Si més no, amb les persones sense llar, no tant amb el col·lectiu manter. L’informe del sindicat alerta que, malgrat que les denúncies vinculades a l’ordenança han disminuït “notòriament” els darrers anys, les sancions vinculades al comerç ambulant i al consum de begudes alcohòliques “encara són les més importants quant al seu nombre absolut i la seva consideració relativa”. “Totes dues –insisteix l’estudi– es troben estretament relacionades amb col·lectius vulnerabilitzats i amb els turistes. Així, els principals emissors de les denúncies coincideixen amb els de menor renda de la ciutat, que se situen en el centre simbòlic i turístic de Barcelona”.
“A un sensesostre d’Horta se li van imposar 42 sancions. No té sentit que hagis d’arribar a aquest punt per oferir mesures alternatives”, ha apuntat en roda de premsa Bondia, que defensa una priorització d’aquestes propostes alternatives. Des de la sindicatura també recorden que la policia pot sancionar qui faci les seves necessitats al carrer i que les persones sense llar viuen al carrer. “És important desvincular les sancions a aquest tipus de conductes, i sobretot assegurar-se que hi ha suficients lavabos públics”, afegeix Chus. Sobre aquest aspecte, Mansilla recorda que la síndica de greuges de 2005 ja va avisar “que l’ordenança criminalitzava alguns col·lectius”.
Negociacions en marxa
Segons l’executiu, en aquests moments, les situacions que generen més molèsties són les pintades, el consum d’alcohol a la via pública, fer necessitats fisiològiques al carrer, les infraccions viàries de vehicles de mobilitat personal i motocicletes, i les activitats molestes sense llicència. Com gestionar tot plegat és el que ara entrarà a debat. I en l’horitzó, només s’albira dos camins a priori antagònics. ERC i Comuns aposten per una via menys punitiva; Junts fa temps que demana un enduriment, malgrat que també deixa fora de l’equació alguns col·lectius vulnerables; i PP i Vox es presenten al debat com els garants de la mà dura. Enmig està l’executiu, socialista, que està redactant una proposta sense gaires escarafalls públics i amb el Pla Endreça com a teloner. Un Pla Endreça que també apareix en l’informe del síndic i sobre el qual es remarca que “abunda en l’excerebració d’algunes pràctiques no del tot adequades” i que fa preveure un posicionament “amb més mà dura i intensificació de les sancions”. Les cartes són sobre la taula i aviat començaran les negociacions.
