-Impressiona, eh?
-Aquesta desolació al voltant em fa una mica d’angúnia. Mira, es veu la platja des d’aquí! [diu mentre assenyala la platja del Litoral, visible des de la passarel·la col·locada a uns tres pisos d’alçada i que dona accés a la nau de turbines per un dels laterals].
-Em sembla que no s’hi pot anar perquè està contaminada.
-Va, entrem.
[…]
-Ostres, no ho acabo d’entendre. És buit per dins.
Aquest és un fragment de la conversa entre dues dones jubilades que fa unes setmanes van visitar per primer cop les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs. Com també han fet desenes de milers de persones des del passat 8 de setembre i fins aquest darrer cap de setmana, la celebració de la biennal artística Manifesta 15 ha estat una oportunitat fins ara inèdita per endinsar-se en les entranyes de l’antiga central tèrmica, que des del seu tancament l’any 2011 havia estat blindada amb pany i forrellat. Només uns pocs privilegiats com Antoni Pons havien pogut en l’última dècada recórrer el seu esquelet de formigó i admirar de ben a prop la magnificència d’una construcció que ha quedat ancorada al litoral del Besòs com un fòssil immens. “L’èxit de visites ha anat més enllà del mateix Manifesta o del formigó. Aquest és un monument que crida l’atenció i que fins ara havia estat vetat. Està clar que no és comparable a la Sagrada Família, però és una mica com la nostra Sagrada Família obrera“, assenyala.
Pons -que havia pogut visitar la nau de turbines en diverses ocasions en qualitat d’antic president de l’Associació de Veïns de Sant Joan Baptista, un dels nuclis de població més pròxims a les Tres Xemeneies- considera que la biennal ha demostrat que hi havia un interès latent per l’antiga central més enllà de les fronteres de Sant Adrià i que també ha servit com a petit tastet del potencial d’un espai que si no hi ha canvis en el full de ruta marcat pel Pla Director Urbanístic (PDU) vigent des del març de 2023 ha d’acollir en un futur un gran hub audiovisual. Si aquest recinte industrial ha estat el gran reclam del Manifesta, que comptava amb un total de 16 seus repartides per l’àrea metropolitana, la instal·lació més visitada de les 21 que es podien veure a les Tres Xemeneies ha estat l’espai Memòria del Fum. En aquesta sala ubicada als budells de la nau de turbines es repassava a través d’un muntatge de fotografies, textos i peces audiovisuals la trajectòria de la tèrmica, la seva relació amb l’entorn i les lluites veïnals i obreres vinculades, tant les passades com les actuals.
Malgrat l’èxit evident de públic, les entitats locals que han participat en la confecció d’aquesta exposició no han acabat del tot satisfetes amb el resultat. “No se’ns va deixar fer tot el que volíem. Han passat de puntetes per tota l’explotació econòmica i urbanística“, lamenta Pons, fent referència a la construcció de gairebé 1.800 pisos amb equipaments i allotjaments turístics que acompanya la transformació d’aquests terrenys. En la mateixa línia es pronuncia Roger Hoyos, alma mater de la Plataforma per la conservació de les Tres Xemeneies i portaveu de l’Entesa per a un gran parc litoral al Besòs, que agrupa una quarantena d’entitats veïnals i ecologistes de la zona. “Hem vist que hi ha un interès molt gran per conèixer la central i el seu entorn històric i social. Això a la mostra està ben tractat, però es podria haver fet millor. No s’ha entrat a fons amb el tema urbanístic i hem hagut de ser nosaltres els encarregats de fer-ho a través de dossiers i visites guiades”, apunta. Precisament, coincidint amb el darrer dia de la biennal, l’Entesa va protagonitzar diumenge una acció desplegant pancartes en contra d’un PDU que titllen d’especulatiu i refermant la seva aposta per la renaturalització d’aquest franja del litoral metropolità.
Una catàstrofe que ha despertat consciències
La clausura reivindicativa del Manifesta ha estat només el colofó a uns tres mesos d’exposició que han sacsejat les peces del taulell. Si l’admissió a tràmit ara fa just un any del recurs contenciós administratiu contra el PDU ja suposava un canvi d’escenari per a les administracions implicades, donat que encetava una via judicial per decidir si es declara nul o no el planejament, la coincidència en el temps de la reobertura de la central amb els devastadors efectes de la DANA al País Valencià han provocat una sort de tempesta perfecta que les ha posat a l’ull de l’huracà. Només amb les pluges de principis del mes d’octubre, bona part de l’esplanada que va des de la nau de turbines fins a la tanca que dona al mar va quedar convertida en un fangar i plena de grans bassals, inutilitzant part de les instal·lacions de la biennal i confirmant de retruc allò que fa temps que denuncien les entitats contràries al pla: que s’està volent edificar en uns terrenys potencialment inundables.
“Aquesta darrera DANA ha ajudat a prendre consciència del perill i la comunitat científica cada cop s’està pronunciant més contundentment en contra de la construcció en zones inundables”, afirma Hoyos, que veu un despropòsit que es vulgui ubicar un nou barri amb prop de 5.000 persones als marges de la desembocadura del riu Besòs. Sobre les mesures recentment anunciades pel Govern de revisió de les activitats permeses en zones inundables, el portaveu de l’Entesa es tem que acabi tot en paper mullat, com ja va passar l’any 2021 després dels aiguats del Montsià amb unes declaracions de l’aleshores vicepresident Jordi Puigneró, assegurant que es revisarien els criteris d’urbanització en lleres i cursos fluvials. “Quan passen desgràcies com aquestes tot són bones intencions, però sembla que el desenvolupament urbanístic sigui impermeable a tot això”, lamenta.
Prova d’això és que, només una setmana després del temporal al País Valencià, el Consorci del Besòs treia a licitació la redacció del projecte d’urbanització d’aquest àmbit, que inclou la planificació dels vials, els serveis i els passos inferiors, entre altres. “És incomprensible que diguin que revisaran els plans i que mentrestant es tirin endavant licitacions com aquesta”, rebla Hoyos, que recorda la contradicció que suposa el fet que el mateix PDU no segueixi les directrius que marquen a instàncies europees administracions com precisament la Generalitat, sobretot pel que fa a la liberalització de la costa davant la situació d’emergència climàtica. “Sembla que vulguin afanyar-se ara que han crescut les veus crítiques”, diu al seu torn Pons.
El mentrestant, el llegat del Manifesta?
Amb l’adeu de la biennal artística, l’antiga tèrmica entra terreny desconegut. L’espai de la nau de turbines -que va ser objecte d’una primera actuació de condicionament per poder acollir la cita- queda per ara en desús a l’espera de les obres definitives de rehabilitació i adequació per instal·lar-hi el nou hub audiovisual, uns treballs que haurien d’arrencar a finals del 2026 i que tindran un cost de prop de 43,8 milions d’euros. Sense les intervencions artístiques, aquest recinte d’acústica privilegiada queda com una gran capsa de formigó buida per dins, amb esquerdes i humitats palpables i coronada per una malla verda per evitar despreniments que flanqueja una espècie de grua penjada del sostre, on dos ganxos rovellats resisteixen -juntament amb uns cartells indicant les mesures de seguretat obligatòries per als operaris- com a darrer vestigi de les funcions passades de l’edifici.
La possibilitat que aquest estat letàrgic s’allargui durant gairebé dos anys és precisament el que volen evitar les entitats agrupades en l’Entesa, que proposen aprofitar l’embranzida del Manifesta per convertir aquesta part de les Tres Xemeneies en una seu cultural. Aquesta proposta té un doble objectiu: evitar que el recinte romangui tancat ara que per fi ha pogut tornar a obrir les portes i mantenir l’estela artística a través d’uns usos culturals de la mà, per exemple, del MACBA, fent de l’espai una mena de “MACBEsòs” que sigui compatible amb l’ampliació i millora de la mostra Memòria del fum. “Ens preocupa que torni a tancar-se, per això, qualsevol utilitat que se li doni és interessant. Nosaltres reivindiquem aquest mentrestant”, insisteix Pons.
En aquest lapse fins a finals del 2026 també s’hauria de decidir si no hi ha contratemps què passa amb el contenciós administratiu. Hoyos confia que, malgrat tractar-se d’un cas tan complex, la justícia es posicioni abans de l’inici dels treballs per evitar que una eventual anul·lació del PDU agafés els operaris amb mig barri en construcció. “Esperem que la sentència arribi molt abans de l’entrada de les màquines i que tot plegat es quedi només en un projecte. Crec que ens mereixen un litoral renaturalitzat després de portar més de 100 anys patint els efectes de la contaminació”, conclou.
