Barcelona ha recuperat aquesta setmana una de les seves platges després de prop de mig any inoperativa. El pas dels temporals Ciaran i Domingos durant el passat mes de novembre van deixar greument malmesa la platja de la Nova Mar Bella, obligant a dur a terme una sèrie de treballs per poder reobrir-la al públic amb garanties de cara a la temporada estival. Aquesta actuació no només va consistir en la reconstrucció del mur del passeig marítim esfondrat, sinó també, entre altres, en l’aportació de 23.000 metres cúbics de sorra provinents del municipi maresmenc del Masnou.
Segons la informació facilitada per l’Ajuntament de Barcelona, els treballs han tingut un cost total d’1,7 milions d’euros, que han anat a càrrec de les arques municipals. Aquesta despesa extraordinària ha servit per pal·liar una part dels prop de 30.000 metres cúbics de sorra que es calcula que perd la costa barcelonina cada any. Després de l’actuació a la Nova Marbella, la directora de les platges de Barcelona, Patrícia Giménez, reconeixia aquesta setmana que moviments com aquests permeten solucionar temporalment aquesta la pèrdua de sorra, però afegia que és “urgent” fer una gran aportació per part del govern espanyol, com ja es va fer el 2010. “Fa molts anys que fem reunions amb el ministeri i la Generalitat i fa molts anys que demanem aquesta aportació”, insistia.
Els punts més vulnerables de la costa
Giménez no només va precisar que enguany s’extraurien de la bocana del Port Olímpic uns 17.000 metres cúbics de sorra per portar-los a les platges de la Barceloneta, Sant Sebastià, el Somorrostro i una petita part a la Nova Icària, sinó que també va detallar quins són els punts més crítics del front litoral barceloní, on la ciutat es podria quedar sense platges si no es fa una actuació estructural urgent com la que demana el consistori. En concret, els espais més vulnerables de la costa de la capital catalana són precisament la Nova Mar Bella, així com la duna de la platja de la Mar Bella i una altra zona a la platja de Llevant.
