El rastre de la Guerra Civil encara és molt present a la Barcelona actual. Vestigis força coneguts com les restes de metralla de la plaça de Sant Felip Neri o la xarxa de refugis antiaeris que vertebren bona part del subsol de la capital catalana són seqüeles d’un conflicte que va suposar un punt i a part en la vida de moltes famílies de la capital catalana.
En el cas del barri del Poble-sec, un dels moments més recordats per l’impacte que va suposar a l’època i les conseqüències devastadores que va tenir a la zona va ser el 16 de març del 1937, quan la ciutat va patir el primer bombardeig aeri de la guerra, deixant sis morts i una quarantena de ferits. L’aviació italiana enviada per Benito Mussolini va arrasar diversos punts de la capital catalana entre els quals aquest barri barceloní, on hi havia moltes fàbriques, fet que el convertia en un objectiu militar estratègic per a les tropes feixistes.
Un indret aturat en el temps
Més enllà de les imatges aèries, una de les instantànies més recordades del bombardeig al Poble-sec mostra dues supervivents a la porta d’una casa amb tot de runa als seus peus. La captura corprenedora és obra del fotògraf Antoni Campañà i ha estat recentment recuperada per a l’ocasió per l’usuari Catalunya Color, un perfil que es dedica a posar color a fotografies antigues en blanc i negre de tot el territori català. En concret, la imatge mostra dues de les inquilines del número 74 del carrer de la Creu dels Molers que es miren el panorama després de la caiguda de les bombes, que van destruir la finca que fins aleshores s’ubicava en el número 70, tal com precisa el guia turístic especialitzat en la Guerra Civil, Nick Lloyd.
— Nick Lloyd (@Civil_War_Spain) June 14, 2024
Es dona la circumstància que aquest mateix indret retratat ara fa gairebé nou dècades encara està dempeus en l’actualitat. De fet, la fisonomia exterior de l’edifici i la seva característica façana estan pràcticament igual que l’any 1937. La porta fusta i vidre s’ha canviat per una metàl·lica amb persiana, però la disposició de la finestra que queda a un dels laterals i el relleu que la ressegueix no s’ha modificat des d’aleshores, quedant ben bé com un dels pocs testimonis supervivents d’aquell primer bombardeig que va patir la ciutat.
