És un dels secrets més ben guardats del passeig de Gràcia. Només s’hi pot accedir a través dels ascensors del colossal edifici ubicat en el número 16 d’aquesta artèria barcelonina, on una clau especial desbloqueja l’accés al tretzè pis de l’immoble. Darrere una porta aparentment infranquejable, s’amaguen els darrers vestigis d’un dels espais més exclusius de la ciutat. Quatre dècades després del seu tancament, la memòria popular encara recorda la Terraza Martini, un indret únic de vistes privilegiades transformat en cocteleria que va ser punt de trobada de l’alta societat barcelonina durant bona part de la segona meitat del segle XX.
Aquestes instal·lacions van estar en funcionament entre els seixanta i els vuitanta i van ser l’escenari d’innumerables presentacions, rodes de premsa i actes de tota mena. El seu caràcter privat i la seva ubicació privilegiada a les alçades d’aquest particular quadrat d’or de la capital catalana convertien l’espai en un reclam per a moltes de les grans personalitats de l’època, que no dubtaven a deixar-se fotografiar en algun dels nombrosos esdeveniments que s’hi celebraven. Per aquest icònic establiment hi van passar personatges del calibre de l’actor i director John Wayne, les actrius Gina Lollobrigida i Sara Montiel, el ciclista Jacques Anquetil, el cineasta Vittorio de Sica, el cantant Miguel Bosé o actors polítics de primer nivell com els aleshores delegat nacional d’Esports espanyol i alcalde de la ciutat, Juan Antonio Samaranch i Josep Maria de Porcioles, entre molts altres.
Les vetllades a la Terraza Martini eren pràcticament llegendàries i despertaven un gran interès a la societat barcelonina, que mirava a peu de carrer aquell espai ubicat al cel de la capital catalana albirant-lo com un indret inassolible, només a l’abast de molt pocs. Inclús a les redaccions de diferents mitjans de comunicació es veia la convocatòria per a una roda de premsa o presentació a les instal·lacions com una oportunitat única de poder accedir a un món que els era completament aliè i fer-se amb l’star-system i les elits de l’època. Les hemeroteques de revistes i diaris són plenes de referències a l’indret i d’anècdotes que el tenen com a escenari de fons. L’idil·li d’aquesta cocteleria, però, va acabar a principis dels vuitanta, quan l’espai va tancar portes i -juntament amb tot l’edifici- va anar canviant de propietaris fins a formar part de l’imperi d’actius del fundador de Zara, Amancio Ortega, que de la mà d’una immobiliària el va reformar per convertir-lo en un pis de luxe, una remodelació que va anar a càrrec del reputat arquitecte parisenc Jean Nouvel.
Un edifici trencador amb mirador exclusiu
La història de l’establiment es remunta a la dècada dels cinquanta, quan Banco Rural y Mediterráneo va comprar l’edifici que aleshores s’erigia a la confluència entre la Gran Via de les Corts Catalanes i el passeig de Gràcia. L’immoble en qüestió tenia uns quatre pisos d’alçada i era conegut amb el sobrenom de Casa Enric Losada, en honor al promotor que la va fer construir al voltant del 1870 i que hi va ubicar durant molts anys la seva residència. L’entitat bancària va decidir enderrocar la finca i va projectar la construcció d’un edifici monumental en el solar resultant que trenqués motlles en una zona de la ciutat encara caracteritzada per un perfil força clàssic.
El projecte va anar càrrec de l’arquitecte Agustí Borrell, autor d’altres construccions il·lustres de la capital catalana com la seu de l’actual Col·legi d’Advocats de Barcelona o de l’Hotel Manila. Borrell va plantejar un imponent immoble de pòsit sobri i estil racionalista amb un cos central i dos de laterals farcits completament de grans finestres. Al bell mig de l’edifici, hi va proposar erigir un gran espai flanquejat per columnes i finestrals immensos que s’alçaria per sobre de la resta de la finca coronant-la com si fos una torre. La intenció original dels promotors ja era que en aquesta mena de golfes majestuoses s’hi realitzessin esdeveniments de tota mena destinats a l’alta societat barcelonina.
La construcció de l’impressionant edifici va arrencar l’any 1953 i no es va culminar fins al 1960. Només un any després, obria al tretzè pis de l’immoble la Terraza Martini, batejada amb el nom de la companyia torinesa que finalment s’havia imposat en la cursa per fer-se amb l’espai a través d’un contracte de lloguer que li permetia gestionar les instal·lacions i llogar-les a altres empreses o promotors. Això explica per què s’hi van poder celebrar esdeveniments i actes de tota mena no estrictament relacionats amb l’emblemàtica marca italiana de vermut.
Testimoni d’una vetllada a la Terraza Martini
Jesús Fraiz és una de les persones que va poder acudir a una de les múltiples presentacions que es van celebrar en aquest exclusiu espai de la capital catalana durant les seves dues dècades de funcionament. Aquest historiador aficionat de 81 anys ho va fer al voltant del 1970 en qualitat de director general de vendes de l’empresa Muebles La Fábrica. El motiu de la vetllada era la presentació d’un nou matalàs de la companyia Pikolín.
“Aleshores no hi havia anuncis com els d’ara i era habitual que les companyies en convidessin cada cop que presentaven un nou producte. En aquella ocasió, ens van convidar a un còctel. Ho recordo com un gran espai amb diverses taules semblant al de la discoteca Planeta 2001 -un establiment nocturn històric de la ciutat ubicat al número 406 del carrer del Consell de Cent que va tancar l’any 1991-. Tenia un gran aparador per als còctels i al capdavant hi estava Manuel Villalante, un dels millors bàrmans del moment”, explica Fraiz en una conversa amb el TOT Barcelona. L’historiador també recorda que no els van permetre sortir a la terrassa de les instal·lacions: “Estava tancada amb pany i forrellat. Havien tingut problemes amb algunes persones que s’havien intentat llençar daltabaix i volien evitar complicacions”, assegura.
Malgrat comptar amb uns horaris força restringits, ja que només obria a l’hora de l’aperitiu i durant la tarda fins al moment de sopar, la Terraza Martini es va convertir en un punt de referència tant per als grans esdeveniments de la ciutat -s’hi va celebrar l’entrega d’un Premi Planeta- com per a les grans personalitats de l’època. “Els visitants il·lustres de la ciutat es deixaven veure per llocs com el Tibidabo, el Ritz o aquesta terrassa. De fet, moltes de les celebrities que s’allotjaven a l’Hotel Avenida Palace s’acostaven al vespre per fer una copa a l’espai”, apunta l’historiador i periodista Rafa Burgos, autor del llibre Els amos del passeig de Gràcia.
L’odissea que va condemnar l’espai
Després del seu tancament l’any 1980, l’espai es va anar deteriorant mentre tot l’edifici arrencava la seva particular odissea de canvi de mans. El Banc Exterior d’Espanya, el BBVA o el fons d’inversió alemany Deka van ser alguns dels seus propietaris fins a l’arribada de Pontegadea, la societat que aglutina els actius immobiliaris d’Amancio Ortega. El fundador de Zara -que té als principals baixos de l’immoble una de les botigues de la marca de roba més grans de la ciutat- va reformar les instal·lacions per convertir-les en un tríplex de luxe de 806 metres quadrats que van vendre per una quantitat superior als deu milions d’euros l’any 2010.
A partir d’aquí, el rastre de l’antiga Terraza Martini es difumina i no hi ha més referències de compravendes fins a finals del 2022. És en aquest moment quan la família andorrana Cerqueda, accionistes principals de l’entitat bancària Andbank i propietaris fins aleshores del pis de luxe, decideix vendre’l a un magnat de Kuwait. Segons la informació avançada per Crónica Global i confirmada per aquest mitjà, l’operació es va tancar per un preu superior als deu milions d’euros, que va ser la xifra que va haver de pagar el president del conglomerat Alghanim Industries, Kutayba Alghanim, per fer-se amb aquest cobdiciat tríplex del passeig de Gràcia.
Segons ha pogut saber el TOT Barcelona, des de l’adquisició del domicili per part del magnat kuwaitià, el seu nou amo pràcticament no hi ha acudit ni s’ha deixat veure per l’edifici, sinó que el pis només s’ha utilitzat de manera puntual per a la celebració de festes molt exclusives. Pel que fa a l’interior del tríplex, les mateixes fonts consultades per aquest mitjà apunten que ja no queda res del mobiliari interior de l’antiga Terraza Martini ni de la seva estructura i que bona part dels 185 metres quadrats de superfície exterior s’han convertit en una laberíntica piscina amb una dutxa exterior.
