Aquest dijous a la tarda, la seu del districte de Citutat Vella s’ha convertit en un escenari de tensió per l’enfrontament de manifestants i agents de policia arran de la protesta contra el desallotjament de La Tancada, que s’ha produït aquest mateix matí. En total, la Guàrdia Urbana ha identificat 37 persones, de les quals dues han acabat detingudes, durant la tarda de manifestacions. La concentració ha estat convocada pel Sindicat d’Habitatge del Raval i els col·lectius Organització Juvenil Socialista i l’Antiga Massana, que han denunciat que el desnonament “no és un fet aïllat, sinó una de les polítiques del PSC”. Les entitats han acusat el govern socialista de “muntar un check-point racista” a La Tancada.
Els centenars de concentrats s’han trobat a dos quarts de set de la tarda a les portes de la seu del districte, on s’han pogut sentir, segons l’ACN, diversos càntics en contra del PSC i el govern de Jaume Collboni, especialment contra el tinent d’alcalde de Prevenció i Seguretat, Albert Batlle, al qual han acusat “d’augmentar els desnonaments” a la ciutat. Tot i els ànims encesos, la protesta s’ha produït sense aldarulls, excepte un moment de tensió en què la part de darrere del grup de protestants ha començat a empènyer la part del davant i els agents han repel·lit l’avanç a cops de porra. Els protestants, que també han denunciat que les polítiques “classistes i racistes” de la formació socialista, han decidit convertir la concentració en una manifestació, i han començat a caminar per traslladar la concentració davant l’Ajuntament de Barcelona, a la plaça de Sant Jaume.
Manifestants ocupen l’Oficina d’Atenció al Ciutadà
Durant el desplaçament fins a Sant Jaume, desenes de manifestants han accedit a l’interior de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) de la plaça Sant Miquel mentre cridaven contra Collboni i el govern socialista. El desencadenant de la jornada de protestes ha estat el desallotjament de La Tancada, un dels punts més emblemàtics del Raval i seu de l’antiga escola d’art Massana, que va ser ocupat el 2018 i on vivien més de 30 persones immigrades. Les entitats convocants han assegurat que les persones que ocupaven l’edifici no tenien, ni tenen, una alternativa habitacional i han negat que el consistori els oferís cap opció. “Al contrari, s’ha demanat l’assistència a serveis socials en repetides ocasions, des de diversos col·lectius i sempre s’hi han negat, adduint al fet que no tenien papers”, han lamentat.
