“Fa cinquanta anys que hi visc, des que vaig néixer, lluitant des del primer dia”. La Loli Romero, veïna de l’avinguda d’Escolapi Càncer de Torre Baró, va celebrar emocionada l’inici del soterrament del cablejat elèctric, una demanada històrica que començarà per dos carrers. El primer que es reformarà, gairebé un quilòmetre en forma de ziga-zaga que travessa el barri, és també el carrer de casa seva. Però la finca de la Loli pertany a una de les cinc casetes que, malgrat formar part tècnicament d’Escolapi Càncer, queden als llimbs, desviades en un semi cul-de-sac entre aquesta avinguda quilomètrica i unes escales que pugen a l’església. L’Ajuntament, que començarà amb una inversió de 4 milions, no l’ha inclòs en el projecte, segons el veïnat, però l’executiu argumenta que s’acabarà fent. Més endavant, segurament.
Els veïns d’aquestes cinc finques han après a conviure amb la foscor. Els robatoris de cable són una constant i l’Ajuntament va instaurar-hi una prova pilot amb fanals fotovoltaics. “Que no funcionen”, avisa la veïna. L’executiu els diu que és per l’arbrat, explica Romero, però ella té clar que és per la fisonomia del carrer, massa estret i sense espai per a la llum natural. Discrepàncies tècniques a banda, sis dels set fanals del carrer van a batzegades i el setè està desconnectat. La seva experiència demostra la importància del soterrament del cablejat. “Ens hem acostumat a passejar amb llanterna pel carrer o a donar la volta al barri per accedir a casa per altres zones que sí que tenen llum. I ens acostumem al cotxe, al final; si tens opcions d’agafar-lo acaba sent el millor, perquè pots aparcar a la porta”, detalla.
La presidenta de l’Associació de Veïns de Torre Baró, Valeria Ortiz, tampoc entén per què el tram de la Loli queda fora del primer projecte. Una qüestió tècnica que l’Ajuntament no ha concretat, tampoc a preguntes d’aquest diari. En tot cas, des de l’executiu insisteixen que el projecte global inclou el soterrament de tot el barri. Els primers 4 milions van a l’avinguda d’Escolapi Càncer i al carrer de Llerona, però Collboni ha anunciat 10 milions més per a futurs carrers i trams absents en aquesta primera fase. “Com tot a la vida, si comencem no pararem. Començar per les zones tècnicament més viables és la manera de garantir que això ja no s’aturi”, remarcava en roda de premsa. Fonts municipals consultades per aquest diari insisteixen que el soterrament no s’aturarà “fins a poder treure tots els pals”, però admeten que els següents projectes no s’executaran en aquest mandat. Ortiz, en una barreja de felicitat i precaució, sentencia: “Espero estar viva per veure-ho tot acabat”.
Acostumats a viure sense llum
El veïnat de Torre Baró, que els darrers dos anys ha estat a l’ombra de la famosa pel·lícula del 47, ha demostrat ser combatiu. Més enllà de nostàlgies històriques, en pocs mesos han tallat la Meridiana per demanar més metges i han aconseguit que torni l’autobús reglar de línia a la zona del barri. Tenen la sensació, com diu la Loli, que viuen en un barri “ple de pegats” i volen vigilar cada detall del soterrament. “Ara ens fan cas perquè ens hem tornat mediàtics”, diu la Loli. Però la incertesa tècnica que amaga una obra d’aquesta magnitud, que es finançarà amb diners del famós i polivalent Pla Endreça, no amaga la felicitat que es respira l’endemà de l’anunci a Torre Baró.
Entre la senyora Ana i en Jan hi ha cinc dècades de diferència. Tots dos s’han creuat al carrer de Sant Feliu de Codines, la reforma del qual –independent al soterrament– sembla més a prop amb el Pla de Barris. Ella regentava amb la seva família el bar Descanso, l’últim bar que va desaparèixer al barri. Ara ja no n’hi ha cap, tampoc cap comerç. Ell és més novell a la zona. Tots dos celebren una “molt bona notícia” per al barri. “Sobretot perquè mira com està de lleig tot”, ens diu l’Ana després de llançar la brossa sota un pal de llum. “Els cables penjant. Allà a baix també està així, creus?”, pregunta, més preocupada per l’estètica i els talls que pels robatoris. “Clar que n’hi ha, però com a tot arreu, imagino”. En Jan no sabia que l’alcalde els va visitar dijous, però celebra que ja no li caurà el llum. “Jo me n’assabento per la vitroceràmica, que li salta el protector de nens. Això indica que s’ha anat el llum de casa. Pot haver-hi tot un mes que no falla, però després pot anar-se’n tres cops en un dia”, explica el veí.
Dues zones, dos problemes diferents
Des de l’associació de veïns concreten que els problemes canvien segons la zona. Els de dalt, els més pròxims al castell, acostumen a tenir llum al carrer, però els marxa a casa sovint. La zona central, epicentre social del barri, acostuma a tenir llum a les cases, però els marxa del carrer quan plou. Només la zona sud, amb un urbanisme més modern, sembla que se salva lleugerament dels problemes. “A la zona nord tenen un problema de sobrecàrregues elèctriques; no sabem si hi ha algú enganxat, que no crec, o si el transformador –que es va posar fa cinc anys– és massa petit. El problema és que parlar amb la companyia és molt complicat, les companyies són Déu. Vam pressionar l’Ajuntament perquè es canviés el transformador i es va canviar, però si ara falla què fas”, pregunta Oritz amb un punt de resignació.
El segon problema són els robatoris, sobretot a la zona central del barri. N’hi ha de forma recurrent. Els veïns expliquen que hi ha cablejat que no ha durat ni una hora i que han enganxat més d’una vegada els infractors. Però quan els Mossos arriben a Torre Baró, els lladres ja han marxat. I el tercer problema és l’estètica, molt vinculada a una reforma urbanística molt necessària al barri. “Són carrers que no tenen gairebé vorera i, quan n’hi ha, trobes pals del llum enmig. I passa el mateix amb les places de pàrquing, n’hi ha poques i els pals ocupen algunes de les zones. Quan els puguem enretirar guanyarem espai”, comenta Ortiz.
Les obres a l’avinguda d’Escolapi Càncer i al carrer de Llerona es faran en vuit fases diferents i duraran aproximadament un any. Collboni els ha confirmat que en les pròximes setmanes es posaran en marxa els projectes d’obra de la resta de carrers, que arribaran ja passat les eleccions. “No crec que cap partit polític s’atreveixi a tocar el projecte”, apunta Ortiz, que abans de liderar l’associació de veïns, l’any 2016, va enviar al consistori la seva primera incidència per un tall de llum. Han passat dotze anys. “Més tots els que ja portàvem amb el problema a sobre”, conclou.
