Les obres a la plaça dels Països Catalans, que han començat aquesta setmana, han expulsat momentàniament els skaters que habitualment patinaven davant l’estació. El projecte futur contempla la creació d’un nou parc skate, però els patinadors no tenen espai mentre duren les obres. L’Ajuntament els va prometre, a finals de l’any passat, trobar un espai alternatiu en el termini de tres mesos. L’agrupació Sants4ever, que agrupa la majoria de patinadors de Sants, recorda que el termini està a punt de complir-se i que encara esperen una solució. Des de l’entitat apunten que tenen programada una reunió amb l’arquitecta en cap de l’Ajuntament, Maria Buhigas, el 19 de febrer. La trobada hauria de servir per desencallar la situació.
Els patinadors han proposat mitja dotzena d’alternatives, entre les quals hi ha la fosa del parc Joan Miró, abandonada fa una dècada, l’espai industrial de Sants o pàrquings abandonats de Montjuïc. Els entorns de Can Batalló, on hi ha projectat un parc, també podria ser una opció. En conversa amb aquest diari, Marc Lozano destaca “l’alt nivell associatiu” que hi ha al voltant d’aquest recinte de la Bordeta, un aspecte clau per als patinadors, molt arrelats al districte. A més, el patinador argumenta que “tindria sentit” desplaçar-s’hi perquè “el futur skate parc podria fer-se partint de l’autoconstrucció que haurem fet nosaltres”.
Els patinadors de Sants són agents clau en l’associacionisme del barri. A diferència del skaters de la plaça del MACBA, on hi ha molt visitant estranger que hi acudeix per les crides internacionals, els de Sants estan més arrelats al seu entorn, amb el qual col·laboren per millorar-lo. L’associació Sants4Ever participa de la festa major i ha preparat tallers i activitats per als infants de les escoles més properes. I els grups polítics del consell plenari de Sants-Montjuïc aproven -ho han fet en diferents votacions– per unanimitat buscar-los una alternativa.
Transformació de la plaça
Les obres integren pràcticament tota la plaça que hi ha davant l’estació, fins ara una icona de les ‘places dures’ que van instaurar-se a Barcelona els anys 80. Aquest model cedeix el protagonisme al ciment i, per tant, és més barat de mantenir. En articles anteriors, experts en geografia i urbanisme expliquen que aquest fet era clau als vuitanta, un moment en què la ciutat sortia del sotrac de la dictadura. Quaranta anys després, la idea ara és pacificar els pocs carrils que hi ha per a vehicles i trobar la manera de climatitzar-la, amb vegetació en aquells racons on el sòl permet instal·lar-ne. Adif va aprovar a finals d’any els tres primers projectes d’obres per valor de 153,3 milions d’euros, i s’espera que la inversió total s’enfili als 410 milions.
