El Pla Endreça, la primera gran mesura de l’executiu socialista de Jaume Collboni, continua aixecant veus a favor i contra a Barcelona. Des del consistori mantenen que el pla busca “millorar la seguretat i la neteja” a la ciutat, però de des de l’oposició més aviat el veuen com una “operació de màrqueting” del nou govern. A aquests retrets s’uneix ara la veu del Sindicato Mantero de Barcelona, que ha iniciat una campanya a les xarxes socials per denunciar que el Pla Endreça només serveix per “amagar sota la catifa les veritats que incomoden”.
El sindicat ha penjat un vídeo compartit amb les entitats End Fosil, el Sindicat de Llogateres i la Plataforma Juvenil en defensa de la Renda Bàsica Universal que serveix per assenyalar els principals problemes que, segons aquestes entitats, hi ha a la ciutat. Entre algunes de les dades exposades, els col·lectius apunten que la pobresa voreja el 25% de la població, que Barcelona acull sis turistes per habitant i que només el 30% de la població parla en català. El vídeo ironitza amb el lema “anem per feina” -que utilitza l’Ajuntament per difondre el Pla Endreça– i demana que es prioritzin mesures que fomentin el català “a l’escola, a la feina i a la ciutat” o que rebaixin la “massificació turística i la gentrificació”.
Els manters reivindiquen que també són “ciutadans”
En declaracions al TOT Barcelona, el Sindicato Mantero argumenta que la campanya s’ha gestat a partir del rebuig que els generen algunes accions que promou el nou govern. Asseguren que en anteriors mandats hi havia hagut una interacció “poc fluida, però mínima” amb l’Ajuntament, però que des que el dirigeix el PSC “no hi ha hagut cap interacció”. Els manters exposen que el consistori “no ha impulsat cap programa social” des que els socialistes van agafar el timó de Sant Jaume i acusen Collboni de voler “netejar” la ciutat. “Només ens queda el carrer i ens fan fora”, lamenten veus del sindicat, que reivindiquen al TOT que ells també són “ciutadans de Barcelona”.
Les queixes del Sindicato Mantero venen de l’estiu. En aquella ocasió, el col·lectiu ja va criticar que la Guàrdia Urbana augmentés l’assetjament a la venda ambulant a uns nivells que no es veien des d’abans de la pandèmia. Els manters parlen de “persecució” i “d’humiliació” i es pregunten per què l’executiu arriba a aquests extrems si es defineix com a “progressista”. L’Ajuntament va negar inicialment que hi hagués cap canvi respecte als manters, però ha acabat admetent –ho va fer Albert Batlle en una roda de premsa el setembre passat– que el nombre d’objectes “requisats” ha augmentat. Sigui com sigui, el tinent de seguretat ja ha deixat clara quina és la política d’intervenció de l’Ajuntament: “A Barcelona no volem aquesta activitat. Ningú es pot jubilar de venedor ambulant. És un comerç il·legal que afavoreix l’explotació de persones”, considera Batlle.
