El Bar La Plata és un supervivent. Aquest negoci obert l’any 1945 de la mà d’en Josep Marjanet i la Joaquima Planas és dels pocs comerços de tota la vida que encara mantenen la persiana aixecada en la terra cremada d’establiments en què s’ha convertit el barri Gòtic a causa de la gentrificació. El passat 31 d’octubre, la segona generació de la família al capdavant del local ubicat als baixos del número 28 del carrer de la Mercè va celebrar els seus 80 anys d’història convidant l’endemà a gairebé dues hores de barra lliure de beguda i peixet fregit, un dels plats estrella de la casa.
El negoci manté aquesta recepta marinera com el gran reclam d’una carta que només compta amb tres plats més: l’amanida de tomàquet, ceba i olives; les barquetes d’anxova i el pinxo de botifarra. La resta són begudes, principalment un imperdible vermut de la casa –“sense gel ni taronja ni olives, per no alterar-ne el gust únic”- i el vi que serveixen “de la bota al porró”. Tampoc serveixen cafès. Es mantenen fidels a un abc culinari que els ha permès sobreviure durant més de vuit dècades.
Ruta per una trentena de bars
Fa uns dies, l’establiment va compartir a través de les xarxes socials un record preciós que feia referència a tots aquells negocis històrics del barri que al llarg dels anys havien desaparegut o canviat de mans fins a perdre la seva essència original. Ho va fer rememorant la ronda de tasques que es va popularitzar a la dècada dels seixanta al voltant dels carrers de la Mercè, Colom, Regomir i Ample. “Hi havia una trentena de bars que componien la senda dels elefants, per les trompes que hi havia. Consistia a prendre una tapa i un got de vi en cada bar”, relatava el local supervivent.
En 1960 se había popularizado hacer la ronda de tascas en la calle Mercè y sus aledañas: Ample, Colom, Regomir… Había una treintena de bares que componían la senda de los elefantes, por la de trompas que había. Consistía en tomar una tapa y un vaso de vino en cada bar (1/8) pic.twitter.com/8zw6eL08c8
— barlaplata (@barlaplata) November 30, 2025
El recorregut per aquest passat del Gòtic l’arrencaven com no podia ser d’altra manera amb el peixet fregit de La Plata. Aleshores, només hi havia un altre bar al carrer de la Mercè, Las Campanas, que era conegut per les xistorres i el lloro que hi havia a la porta. D’aquí passaven a La Reixa, famós per les seves picants llesques de pa amb xoriço i bitxo, i a La Socarrena, on el gran protagonista era el formatge cabrales. La ruta seguia amb l’albarinyo acompanyat de pop a la gallega del Celta, el pernil canari amb vi blanc de La Jarra i la visita a La Siesta i als seus vespres musicals amb piano.
Per a la cloenda de la ronda, es podia escollir entre el brou gallec de la Grelo o la llet de pantera que servien a La Barretina de Xeixa o El Corral. Tot plegat, només un petit tastet d’un llistat interminable de negocis com el Boga Boga, Bidasoa, Las Guapas, Los Tamara, O’Piñeiro, Lereira, Vendimia, La Rueda, Vasconia, Casa Bautista, La Choza, El Tonel, El Rancho, La Cabaña del Tío Gori, El Molinero, La Flor del Norte, El Agüelo, Los Picos de Europa, El Tropezón, el Salam o el Salamero.
Des de La Plata acomiaden aquest recorregut pel passat del barri amb un missatge commovedor, però que enalteix la resistència d’aquests negocis de tota la vida: “Com cantaven els Celtas Cortos, al barri Gòtic «ya no queda casi nadie de los de antes y los que hay han cambiado». Però La Plata segueix igual, amb les mateixes quatre tapes i esperit que llavors: un brindis pels bars autèntics!”.
