El circuit d’atenció a les violències sexuals a Barcelona està arribant al seu límit de capacitat. Així ho alerta la Sindicatura de Greuges de Barcelona, que en el seu darrer informe monogràfic presentat aquest dimarts assegura que l’augment de les denúncies i revelacions de casos està saturant els serveis en aquest àmbit que es presten a la ciutat. L’estudi Els serveis d’atenció a les violències sexuals a la ciutat de Barcelona considera que on hi ha un “gran marge de millora” és en l’abordatge dels episodis de violència no recent, que són els majoritaris i no tenen un curs específic dins de la xarxa. Per revertir aquesta situació, l’ens proposa establir un recurs de referència per tractar aquests caos que permeti derivar-los després a les diferents entitats i serveis.
“Avaluar l’atenció a aquest tipus de violència és difícil perquè una cosa és l’assistència sanitària i una altra la social i les de les entitats. L’acompanyament va molt més enllà i també veiem que, com més passa el temps, més revictimització”, ha subratllat el síndic David Bondia, que precisa que la majoria de les persones ateses pels serveis no han viscut la violència sexual de forma recent, sinó que ha transcorregut prop de tres anys des de l’incident. Una de les dades més preocupants que assenyala l’informe és que el temps que passa des de la primera aproximació al servei fins al primer tractament o assistència és de tres mesos i mig de mitjana. “Això és molt superior a l’ideal. Considerem que és excessiu i caldria analitzar els motius pels quals és així”, ha remarcat Bondia.
Eternització de la urgència i més recursos
L’anàlisi de la sindicatura també ha constatat “mancances importants” en els serveis residencials de la xarxa amb estades massa llargues en recursos d’urgència, on gairebé es multiplica per cinc el temps màxim recomanat. “No pot ser que aquests serveis s’allarguin en el temps perquè no en tenim d’altres disponibles”, ha reblat el síndic. A aquesta disfunció s’hi afegeix una manca de coordinació entre els diferents graus d’atenció -sanitària, social i entitats- que provoca una revictimització de les persones afectades i una manca de seguiment de les derivacions que es fan a altres serveis. Tot plegat es tradueix en una altra dada força preocupant: un terç dels ciutadans atesos per violències sexuals s’acaba desvinculant de la xarxa. Això s’explica per diversos factors, com la manca de necessitats bàsiques cobertes, que fan que no sigui prioritari continuar amb el tractament; la manca de capacitat de fer front a les conseqüències d’aquesta atenció; la presència del centre molt lluny del domicili o la falta de vincle amb els professionals.
En el cas dels treballadors d’aquests serveis, l’ens demana millorar la dotació i recursos destinats, assegurant una estabilitat laboral que acabi amb la rotació excessiva actual. De mitjana, la permanència en una mateixa feina o lloc de treball és de sis mesos o un any, fet que té conseqüències tant en els empleats com en les víctimes. “Moltes vegades acaben desenvolupant tasques que no els hi pertoquen. Hem augmentat les persones ateses sense un augment dels recursos i el personal, que s’acaba cremant […] Tampoc hi ha espais d’autocura on poder manifestar situacions que generen un impacte emocional tan important i poder-les corregir”, ha insistit Bondia.
Entre les recomanacions que la sindicatura trasllada a l’Ajuntament de Barcelona destaquen la clarificació del circuit d’atenció i la definició del que entenem com a violència sexual, anant més enllà del que diu el codi penal; unificar els criteris de recollida de dades per saber els motius de desvinculació i poder fer un seguiment de les derivacions; reforçar la formació dels equips professionals i assegurar l’assoliment d’uns coneixements especialitzats i estudiar la creació de categories professionals específiques per atendre a víctimes de violències sexuals.
