El director del Servei de Cirurgia Cardíaca de Sant Pau, el doctor Antonino Ginel, era només un estudiant quan va veure el primer trasplantament de cor fet a l’estat espanyol. Era la nit del 8 al 9 de maig del 1984 i el trasplantament el va fer l’equip de cardiocirurgia de l’Hospital de Sant Pau, comandat pel doctor Caralps. Va ser llavors quan va tenir clar que volia dedicar-se al mateix que havia presenciat aquella nit. Des de llavors, l’hospital de Sant Pau ha fet molts trasplantaments com el que en la dècada dels vuitanta va salvar-li la vida a un home de 29 anys que no tenia més esperança que aquella complicada cirurgia. Abans d’aquella nit, mai s’havia fet un trasplantament amb èxit a Catalunya o a l’estat espanyol, ja que l’únic cas que va prosperar a Madrid va acabar morint hores després.
Ginel defineix el primer trasplantament com una “gesta” en una entrevista a l’ACN, ja que només havien passat dos anys des que s’havia descobert un tractament efectiu per evitar el rebuig de l’òrgan. El doctor celebra que es conjuguessin dos motius perquè el trasplantament es fes a Sant Pau: l’oportunitat clínica i les persones que van ser capaces de motivar els professionals de l’hospital perquè creiessin en la viabilitat del projecte.
650 trasplantaments exitosos i una porta al futur
Des de 1984 Sant Pau ha contribuït a salvar la vida de 650 persones amb insuficiència cardíaca, cardiopaties congènites o infarts mitjançant trasplantaments de cor. De fet, l’hospital va practicar l’any passat 10 de les 56 cirurgies d’aquest tipus que es van fer a Catalunya, i la unitat integrada de cardiopaties congènites de l’adolescent i adult és referent a Catalunya i a l’Estat.
En aquests 40 anys han canviat moltes coses en la medicina, com ara els tractaments immunosupressors, l’abordatge dels pacients amb insuficiència cardíaca i també les alternatives al trasplantament. Ginel destaca que el principal repte per als cardiòlegs i cardiocirurgians és ara trobar més opcions per a les persones que necessiten un cor. Una de les vies possibles, explica, és la millora dels sistemes d’assistència cardíaca artificial i els xenotrasplantaments, és a dir, utilitzar el cor d’altres mamífers.
“Qualsevol mamífer té les mateixes veneres i artèries que els humans i l’anatomia del cor és semblant, però genèticament hi ha diferències, i per això el rebuig és molt alt. Modificar genèticament el cor d’un mamífer és la frontera científica en què es treballa ara”, explica el doctor, conscient que hi ha molt debat ètic i social al respecte.
