La teulada d’amiant de l’antiga fàbrica dels ascensors Cardellach té els dies comptats. Tres mesos després que el TOT Barcelona informés dels tràmits en marxa per a la substitució d’aquesta coberta ubicada al barri de Sant Antoni, l’inici dels treballs és ara imminent. L’actuació es farà per fases, donat que es tracta d’una superfície d’uralita de gairebé 2.000 metres quadrats que ocupa bona part l’interior d’illa delimitat entre els carrers de Casanova, Villarroel i Sepúlveda i la Gran Via de les Corts Catalanes. Els operaris arrencaran per la part del sostre més pròxim a la Gran Via i la intenció és que durant les tasques es mantingui l’activitat del garatge que des de fa dues dècades ocupa les instal·lacions.
L’arrencada de les obres manté expectant el veïnat de Sant Antoni, que encara té força present el cas polèmic de l’antic cinema Urgell. Va ser fa gairebé sis anys, quan es van detectar diversos incidents i anomalies en la retirada de la teulada de fibrociment del vell recinte, provocant una forta mobilització ciutadana per garantir que els treballs es feien en les condicions de seguretat adequades no només per als operaris, sinó pels inquilins dels edificis adjacents. Amb la polseguera aixecada recentment per la reforma de l’antiga redacció d’El Periódico, que precisament s’ha vist esquitxada per la mala praxi flagrant dels treballadors amb el sostre d’amiant, diverses entitats de la zona s’han començat a moure per no deixar passar cap possible deficiència amb la substitució de la coberta i evitar que es puguin repetir situacions com les viscudes amb el cinema l’any 2019.
“L’amiant s’ha de retirar, però s’ha de fer bé. No es pot protegir només els treballadors. També s’ha de pensar en la gent dels voltants perquè no passi com amb l’Urgell”, assenyala Pep Sala, de l’Associació de Veïns de Sant Antoni. Aquest arquitecte de professió considera que encara hi ha una manca d’informació important al voltant dels perills que suposen les males praxis entorn de la uralita i apunta directament a l’administració, que hauria d’avançar en la conscienciació de la ciutadania, així com garantir el compliment de les condicions de seguretat. “Nosaltres estarem allà i sí que fem una crida a estar alerta i vigilar aquestes pràctiques, però aquesta no ha de ser la nostra funció. Ha de ser l’empresa l’encarregada de fer-ho correctament i els inspectors els que detectin si no es fa”, remarca.
En la mateixa línia es pronuncia Xavius Caballé, de Fem Sant Antoni. “Sabem que la legislació és molt laxa en aquest sentit. Per això, estarem alerta i farem seguiment del cas”, afirma. Caballé també creu que hi ha una “desinformació evident” pel que fa als riscos que implica la dispersió de les fibres i lamenta que l’administració no sigui sempre sensible a casos com aquest de l’antiga fàbrica d’ascensors, en el qual es veuen afectats els inquilins de la trentena de finques que donen a l’interior d’illa. “Dissortadament, no és així moltes vegades. Això fa que hàgim d’estar mobilitzats per evitar que l’amiant es tregui de qualsevol manera abans que arribi la Llei“, insisteix.
El llegat després de gairebé un segle d’activitat
Cal recordar que ascensors Cardellach va ser una companyia pionera en la instal·lació d’aquests aparells a la capital catalana que es va fundar el 1905 pels germans Enric i Francesc Cardellach. El negoci era tot un èxit i la seva base d’operacions estava ubicada al carrer de Casanova, entre els números 23 i 29. Malgrat que l’empresa com a tal va acabar desapareixent abans de la dècada dels noranta, el seu llegat ha perdurat fins als nostres dies en forma d’aquesta gran teulada d’amiant, la mateixa que almenys des del 1956 feia de coberta per a la fàbrica d’ascensors.
L’espai que fins a finals del segle XX va ocupar la companyia fa aproximadament dues dècades que és propietat de Garages, Representaciones, Accesorios y Talleres, S.A (GRATSA), una empresa que es remunta al 1945 dedicada a la gestió d’aparcaments d’accés públic en diferents punts de la ciutat. Els actuals responsables són els que van decidir fa uns mesos iniciar els tràmits per substituir el sostre de fibrociment d’aquest pàrquing, que presenta nombrosos desperfectes i ja té més de setanta anys, de manera que ha esgotat amb escreix la seva vida útil.
