L’any 1885 -quan Barcelona encara no havia annexionat els pobles del Pla-, la família Ramos obre la primera de les botigues que tindria a la Vila de Gràcia. Avui, només 11 anys separen aquesta botiga històrica de Gràcia de celebrar el seu 150è aniversari. I la Maria Eugènia Ramos és, de moment, l’última persona de la nissaga Ramos que manté la sabateria oberta, una sabateria que exemplifica la resistència d’una Vila que, com ja va fer el 1870 durant la revolta de les quintes, vol resistir contra el temporal. Calçats Ramos és un d’aquests símbols de Gràcia que aguanten l’envestida de la gentrificació, tal com va fer el campanar de Gràcia (La Marieta) amb els canons de l’exèrcit espanyol.
Calçats Ramos va néixer l’any 1885, amb l’avi de l’actual propietària com a cara visible de l’establiment. Maria Eugènia Ramos destaca que el seu avi es va especialitzar en sabates a mida, un fet que feia que vingués gent d’arreu dels pobles del Pla o de Barcelona a fer-se unes sabates a la Vila de Gràcia. Un passat que segueix present a la botiga, ja que hi ha el pou on s’abocaven les sabates que no servien; un pou que ara està tapiat per donar més espai al magatzem de la botiga i que l’hereva de calçats Ramos lamenta que “tinc quatre coses, però podria tenir-ne moltes més”. “Hi ha coses que ara et sap greu de no haver-les guardat. L’únic que tenim és la forma i els martells. I ja està”.
De fet, Calçats Ramos va arribar a Gràcia quan el Mercat de la Llibertat encara no s’havia construït. “Quan es va situar la botiga el mercat no hi era. Llavors, a la plaça venien les pageses”.
Una Gràcia que ha canviat
L’any 1897, 12 anys més tard de la fundació de Calçats Ramos, la Vila de Gràcia va perdre la seva independència juntament amb les Corts, Sant Martí, Sant Andreu, Sant Gervasi i Sants. Però no és l’únic canvi que ha experimentat Gràcia. Als voltants de Calçats Ramos i el mercat de la Llibertat s’han produït canvis en els comerços. Les oficines de La Caixa i de Caixa Catalunya han donat pas a un gimnàs i a un basar, mentre que els pollastres que venia en Joan Josep -a la cantonada amb el carrer de Sant Cristòfol-, la bacallaneria Batalla o la venda d’ous a l’engròs que es trobava al costat de Calçats Ramos han desaparegut. Un canvi en l’espai comercial de Gràcia, botigues de tota la vida que han desaparegut.
El comerç de barri ha canviat i la Maria Eugènia Ramos ho lamenta: “Jo crec que s’anirà perdent, desapareixerà al final. Molta gent està molt a gust aquí, venen, ens diuen “dona’m la targeta perquè jo tornaré”, i es troben a gust, però cada vegada compren més per internet…”. Ramos explica que a la seva botiga li van bé les coses, però “cada vegada per posar una botiga de barri és més complicat”, “mira si s’han tancat botigues, s’han tancat sabateries que no ho diries mai, aquest any s’han tancat la tira de cadenes de sabateries, però moltes, moltes, moltes. Llavors s’han quedat les petites i ja està”.
L’onada de tancaments a Gràcia, com el Goliard o la bacallaneria Ros són algunes de les darreres baixades de persiana que han assotat la Vila, i Ramos assenyala que “et fa molta pena, perquè dius que són llocs de tota la vida” i destaca que un negoci és un treball molt esclau, ja que hi ha impostos, una dependència, despeses, i “hi ha gent que no pot i la gent que ja té una certa edat, es jubila. I el que no, tanca”. “Són moltes hores i molta feina per guanyar-te un sou normal”, explica la Maria Eugènia.
Gràcia i Calçats Ramos, un gran binomi
“A Gràcia li costarà molt perdre l’essència. La gent encara està molt arrelada, no sé si és perquè hi ha els mercats, la gent del voltant és molt de poble, de Gràcia.” Ramos sí que lamenta que “ara no té res a veure amb la de fa uns anys, no és la Gràcia ni molt menys, però encara hi ha aquell fil que encara hi és. Hi ha senyores que venen expressament, venen expressament de fora, perquè diuen que m’hi trobo a gust, la gent és com d’un poble”.
Una Vila de Gràcia que és molt important per a la família Ramos. “Per a nosaltres Gràcia ho ha representat tot”, assenyala Maria Eugènia, que explica que “jo vaig néixer a dalt (al pis sobre la botiga), tota la vida he estat aquí, els meus amics estan aquí, és tot. Per mi Gràcia és tot. Vull dir, em treuen de Gràcia i jo em moro”.
La botiga de la plaça de la Llibertat no ha estat l’única que han tingut a Gràcia, al carrer Gran i a la Travessera de Gràcia també van obrir-hi botigues, tot i que no van patir la mateixa sort que la de la plaça de la Llibertat, una botiga que en gran part va gaudir de gran èxit en part per la ‘Senyora Teresa’, la mare de Maria Eugènia Ramos. “La meva mare va gaudir un munt, va venir de fora i va viure aquí tota la seva vida, amb 96 anys, que se’n va anar i va estar aquí, asseguda a la botiga”, explica la seva filla. “La meva mare els deia a les clientes, seurem, parlarem, no cal que compri. I això després ha estat com que la gent ho ha tornat perquè tothom ve, pregunta per ella, tothom s’hi troba a gust, gràcies a Déu tenim feina”.
El futur de Calçats Ramos
‘Només’ queden 11 anys perquè Calçats Ramos arribi al seu 150è aniversari. Un aniversari que podria viure’s gràcies a la quarta generació de la família Ramos. “Jo crec que durarà, perquè jo crec que el Joan Ramon o el Marc (els seus fills) se’n faran càrrec, més el Joan Ramon que el Marc” explica Maria Eugènia, una Maria Eugènia que assenyala que “mira que jo tinc anys, ja, que podria estar ben jubilada, però a mi m’agrada, em dona vida. Passes mal de cap, però també m’agrada, i poses en una balança una cosa i l’altra i penses: “no, és que a mi m’agrada””.
