El celler Cal Pep va obrir les portes per primera vegada el 1937, en plena guerra civil, de la mà del seu primer propietari: en Pep. Al principi, quan venia gel picat i vi, estava lluny d’assemblar-se al que és ara. Amb el temps, però, va posar una cafetera i, a poc a poc, es va anar convertint en un bar. Va ser més tard quan en Pep va passar el negoci al seu fill, qui després el va traspassar a en Rafael Ortiz, el padrastre de la Griselda López. Van treballar plegats durant 12 anys, fins que fa dos es va convertir en l’actual responsable de Cal Pep, situada al número 141 del carrer de Verdi, al barri de la Vila de Gràcia. “En aquest espai es pot connectar amb el passat de Barcelona i oferir un tracte proper en una ciutat amb molts establiments impersonals. Per començar, aquí no tenim barra”, diu al TOT Barcelona López, asseguda en una de les taules del bar, decorat amb pòsters d’èpoques llunyanes del diari ‘Sport’, de les Festes de Gràcia i pel·lícules antigues que teletransporten al passat. També n’hi ha altres de llocs com Menorca o Benidorm, antics escuts del F.C. Barcelona i de la ciutat de Barcelona o cendrers de diferents marques, com Tío Pepe.
Tancament ajornat
Tal com informen fonts municipals al TOT, el motiu pel qual aquest bar és notícia “és per un incompliment de l’ordenança de medi ambient per soroll”, la qual cosa va detectar l’Ajuntament després que una veïna es queixés per conviure amb soroll a les nits. Després d’un llarg procediment que va arrencar el maig del 2022, fa uns dies el consistori va acabar ordenant el tancament de l’establiment fins que no es fessin les reformes d’insonorització pertinents. Estava previst que es produís aquest dimarts 19 de desembre, però finalment, un ordre del jutjat va demanar aquest dilluns aturar-lo temporalment. “El jutge ha dit a l’Ajuntament que li falta informació per ordenar la clausura”, celebra López.
Tot i desconèixer quina serà la data del tancament, aquesta decisió judicial li ha donat una petita treva. Això ho aprofitarà per avançar amb els passos previs que ha de fer abans d’executar la reforma, com contractar una empresa que la faci o demanar finançament; i així, haver de tancar el mínim de temps possible. “Abans que el jutge denegués la clausura, vaig demanar un parell de mesos a l’Ajuntament per no haver de tancar abans de començar les obres. Sense el bar em quedo sense ingressos, però segons ells, havia tingut molt de temps”, recorda. D’altra banda, fonts municipals informen al TOT que López no va presentar el primer projecte acústic fins al juliol del 2023. “El projecte ha estat retornat en dues ocasions a l’agost i a l’octubre per corregir mancances. El darrer presentat compta amb un informe favorable”, reconeixen.
Per part seva, la responsable de Cal Pep es justifica al·legant que d’entrada va intentar “resistir” i elaborar amb l’ajuda d’un enginyer acústic un projecte que suposés malmetre el mínim aquest espai emblemàtic i insonoritzar només el sostre, en comptes del terra, les parets i també el sostre, com li demanaven. Assegura que en cas de fer-ho tot, es perdran elements patrimonials i es trencaran alguns pòsters antics o quadres penjats des de fa molts anys. Una part d’aquests, fins i tot, es confonen amb les mateixes parets del local. “La gent em diu que cal conservar tot això”, subratlla.
“Una casa gran”
Aquest procés no ha estat fàcil per a López. Assegura que fa dos anys va agafar el relleu al seu padrastre amb “molta alegria”, però que “aquest conflicte” ha fet que en els darrers mesos hagi patit atacs d’ansietat i perdut 11 quilos. “Fa unes setmanes vaig començar a cuidar-me més perquè m’ho va demanar la meva família, i ho faig per la meva filla”. Això, però, no l’impedeix valorar les coses bones d’aquest negoci després de 14 anys treballant aquí, com els seus clients. La majoria són del barri i de diferents edats, des de l’avi que es pren un cafè al jove que veu una cervesa a la nit. Al mateix temps, admet, cada cop ve més gent de fora de la Vila de Gràcia i algun tour turístic. “La gent ve perquè se sent com a casa. Hi ha persones que venen a dinar tots els dies i amb les quals puc seure a dinar”, indica mentre els pocs clients que queden mitja hora abans de tancar el bar acaben de dinar. “Aquest bar és una casa gran, una família gran”, afegeix.
En aquests dies d’incertesa, també l’ajuda a recordar els bons moments que ha passat entre aquestes parets, com els que va viure durant el seu embaràs, que el va passar gairebé tot treballant aquí; o les estones amb la seva filla, qui ha crescut a al celler Això no és tot. També somriu en recordar les persones que s’han enamorat a Cal Pep i continuen venint juntes, els estudiants de disseny que venen a dibuixar l’espai i, amb una estima molt especial, el senyor Pons, un veí del barri que va morir. “Quan venien turistes els hi vantava i els ensenyava a beure amb porró”, assenyala amb l’esperança de continuar escrivint més moments com aquests durant molts anys.
1 
