Les pistoles elèctriques arribaran a Barcelona amb la mateixa polèmica que les ha envoltat en altres municipis. La Guàrdia Urbana celebra l’arribada d’una arma que considera “intermèdia” entre l’extensible i la pistola de foc, però les entitats socials avisen que el reglament actual “podria vulnerar drets humans”. L’Ajuntament, que a hores d’ara estudia les al·legacions que han entrat, espera poder aprovar la regulació en el plenari de juny. Serà l’últim tràmit –el govern té els suports necessaris– abans que Barcelona doti amb Taser la seva policia i confirmi, així, la tendència a l’alça dels últims anys. L’últim informe de policies locals de la Generalitat constata que el nombre de cossos municipals amb Taser ha crescut prop d’un 40% en quatre anys a Catalunya: el 2023 eren 58, ara en són 79 i l’any que ve, quan s’hi sumi la Urbana de Barcelona, la més gran del país, en seran 80.
La norma saltarà al ple amb dues visions oposades. La Urbana recorda que “fa temps” que demanen aquesta eina per “defensar-se”. El referent sindical de la UGT, José Casas, visualitza les Taser com un recurs “per evitar el cos a cos”. “En intervencions agitades, si no tens aquesta eina has de fer un enfrontament cos a cos, amb el risc que suposa per als companys”, comenta en conversa amb aquest diari. És el mateix argument que esgrimeix l’Ajuntament en les primeres pàgines de l’avantprojecte de legalització de les Taser. El consistori constata que “la Guàrdia Urbana considera els DCE [les sigles de ‘dispositiu conductor d’energia’] un instrument adient per a ser incorporada com a eina de treball” i que “el buit notori” que hi ha entre l’ús de la defensa i l’ús de l’arma de foc el pot cobrir la pistola elèctrica, “més contundent que la defensa i menys lesiva que l’arma de foc”.
Les entitats pro drets humans, en canvi, hi veuen un error de concepte. “Es considera la pistola elèctrica de segon nivell, però és una arma potencialment mortal”, exposen Irídia i Amnistia Internacional. Entenen que hi hagi una necessitat operativa que cal resoldre, però qüestionen que la Taser en sigui la solució. En aquest sentit, lamenten que es menystingui el potencial de les pistoles elèctriques malgrat els avisos d’organismes internacionals i el nombre de morts que ha causat les Taser en altres territoris. La dècada passada, Amnistia va documentar més de mig miler de morts als Estats Units a conseqüència de l’ús d’una Taser. I a Catalunya, el novembre de 2021, un noi va morir a Santa Coloma després de rebre sis trets.
Les entitats són conscients que hi ha voluntat política suficient a Barcelona per impulsar-les i que la normativa tirarà endavant, però insisteixen que el redactat actual del reglament “contradiu el dret internacional”. De fet, una vintena d’associacions van presentar al·legacions a la norma la setmana passada. Des d’Irídia, Irene Urango qüestiona que l’Ajuntament “no ha presentat informes independents que avalen l’ús d’aquesta arma”. L’activista lamenta al Tot Barcelona que tot plegat es basi exclusivament en una petició policial i que el reglament s’emmiralli en la instrucció dels Mossos, “que contravé molts dictàmens internacionals”. La directora de relacions institucionals d’Amnistia, Júlia Pérez, també qüestiona la referència dels Mossos i subratlla que han traslladat inútilment la preocupació al consistori, primer amb una reunió tècnica i més tard amb una de més política. L’Ajuntament justifica el seu reglament d’acord amb els estudis que va fer en el seu dia el Parlament de Catalunya. En aquest sentit, Pérez assumeix que les incongruències en aquest tipus de regalaments “són habituals”, però lamenta igualment el poc esma de l’Ajuntament a esmenar-ho. “Nosaltres avisem des del 2018 que la instrucció dels Mossos no compleix amb els estàndards internacionals”, remarca.
Menors d’edat i persones amb problemes de salut mental
Hi ha un aspecte que preocupa especialment: el possible ús de l’arma sobre els menors d’edat i sobre persones amb crisis de salut mental. El reglament, tal com està redactat ara, en prohibeix l’ús sobre menors de 14 anys “sempre que els funcionaris policials puguin percebre aquesta condició”. Una qüestió que no només contradiu dos dictàmens de l’ONU -del 2016 i del 2019- sinó també un de la Sindicatura de Greuges de Catalunya. En el seu segon informe, l’organisme internacional estableix que els reglaments “haurien d’establir presumpcions clares contra l’ús de pistoles elèctriques contra col·lectius vulnerables, com infants o joves”. I la sindicatura demanava modificar els protocols existents per prohibir-ne, directament, l’ús de la Taser “en casos amb menors de divuit anys”.
“Parlem que un noi de 14 anys va a 2n d’ESO”, recorda Urango. La portaveu d’Irídia també qüestiona l’aclariment final que fa l’article, que es podria interpretar com una inhabilitació de la restricció sempre que l’edat no sigui clarament identificable. “Els agents tindran prou formació per distingir si una persona té 12, 13 o 14 anys?”, pregunta en veu alta. L’activista demana canviar aquesta visió: “Cal un canvi de paradigma en l’ús de l’ama perquè no es faci servir quan hi hagi dubtes de l’edat. Amb el redactat actual, és al revés”. En José Casas, referent sindical de la Urbana, admet que “no és desitjable utilitzar-la mai contra menors d’edat”, però matisa: “Si el company o companya disposa d’informació o té la certesa que el noi té 14 anys, s’haurà de fer el que calgui per evitar utilitzar-la, però si no hi ha més remi, s’ha d’utilitzar”.
L’altre aspecte que genera dubtes és l’absència explícita a les persones amb diversitat funcional, crisis de salut mental o que vagin begudes. Els fulls d’al·legacions presentades argumenten que el 2016 la Sindicatura va demanar vetar-ne l’ús en casos que la persona “no pugui entendre les ordres dels agents pel seu estat d’alineació”. El cas de l’Antonio de Santa Coloma és força explicatiu. Patia un brot psicòtic i la mare va trucar al 112. Els metges van quedar-se sense pujar al pis i va ser la policia qui va actuar. Els agents van disparar sis cops i l’últim no es va gravar, comenta l’advocada de la família, Mireia Salazar, que n’explica els detalls al TOT.
L’audiència nacional ha reobert el cas després que el jutjat de Badalona l’arxivés “de forma precipitada”, remarca l’advocada. “L’audiència va emetre una interlocutòria molt contundent en què diu que l’auditoria dels Mossos és molt deficitària i que calia analitzar la proporcionalitat dels trets”, resumeix. L’advocada ressalta que el metge forense que va encarregar-se de l’autòpsia, en la seva declaració, va assegurar que l’ús de la Taser pot ser nociu en una persona amb problemes de salut mental. “Maluradament, aquest cas ho té tot. Hem d’evitar que aquestes situacions es reprodueixin i amb el marc normatiu que s’està elaborant a Barcelona anem pel camí del pedregar”. Que se sàpiga, l’Antonio és l’única mort provocada per una Taser a Catalunya.
Conceptes massa genèrics
Més en detall, hi ha dos conceptes de la reglamentació que tampoc acaben de convèncer: el de “seguretat ciutadana” i el de “risc a la integritat física”. Totes dues entitats critiquen que són conceptes massa genèrics que deixen “a la discrecionalitat de l’agent” l’ús o no de l’arma. “Què és la seguretat ciutadana? Protegir mobiliari urbà és seguretat ciutadana?”, es pregunta Pérez. “Són conceptes extremadament amplis i mal definits. Les directrius de l’ONU indiquen que l’ús d’una Taser ha de ser estrictament controlat i limitat a situacions que hi hagi una amenaça imminent de mort o situacions potencialment mortals”, argumenta.
En aquest sentit, els dictàmens internacionals reforcen les seves peticions. El Comitè contra la Tortura de l’ONU, en un informe de 2013 sobre l’ús de pistoles al Regne Unit, va recomanar “garantir que les armes de descàrrega elèctrica s’utilitzin exclusivament en situacions extremes i limitades -quan hi hagi una amenaça real i immediata per a la vida o risc de lesions greus- com a substitutiu d’armes letals”. I el Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa va establir el 2019 que l’ús de Taser “hauria de limitar-se a situacions en què existeixi una amenaça real i imminent per a la vida o un risc de lesió greu”. I puntualitza: “És inadmissible recórrer a aquestes armes amb l’única finalitat de garantir el compliment d’una ordre”.
Des de les entitats s’acullen a aquest darrer punt per demanar que el reglament de l’Ajuntament deixi clar que la pistola només es podrà fer servir “en cas que es posi en risc la vida” i que elimini el seu article quart, que permet l’ús de la pistola “quan hi hagi danys que puguin comportar un risc greu als béns jurídics protegits en la norma”. Per als sindicats policials el text és correcte i puntualitzen que les Taser només s’activaran “en situacions d’agressivitat evident”. Així s’expressa Casas, que hi treu ferro. “Em costa imaginar que algú faci un grafiti i vagi un company a disparar-li amb la Taser. No té sentit, abans d’això hi ha altres passos a fer”. Per ara, la idea és que les Taser les duguin els comandaments dels antiavalots municipals.
