“No ens oblidem de la Trinitat Vella, que té una situació semblant a la nostra”, apunta l’activista veïnal del Besòs Teresa Pardo, després de conèixer l’acord entre els Comuns i el PSC -en el marc de l’acord per votar a favor dels comptes de Salvador Illa- per crear una empresa pública que executi la regeneració del Besòs i el Maresme. “Com nosaltres, no necessiten titulars”. La impressió entre els afectats és que la reforma dels habitatges més precaris costa de tirar endavant, i encara més a la Trinitat Vella, on encara no s’ha executat cap obra del pla pilot de Barcelona en Comú sota el mandat d’Ada Colau. Dues finques van caure per voluntat pròpia i la resta van a pas de formiga.
L’últim revés l’han viscut tres comunitats de veïns del carrer de Foradada –números 87, 98 i 102– i els de Via Barcino 21. La licitació d’aquestes obres, que oscil·laven entre els 312.000 i els 582.000 euros segons l’edifici, han quedat inicialment desertes. L’Ajuntament matisa que s’han trobat constructores interessades en dues d’aquestes finques i s’ha optat per anul·lar el procés i “negociar” amb elles la licitació. En els altres dos casos, en canvi, “se segueix treballant per resoldre la situació”. “Resten importància al que passa aquí, perquè hi ha molts menys pisos defectuosos que al Besòs”, lamenta en Roberto Rodríguez, activista de la Trinitat. “Però aquest fet es dona perquè han fet un mapatge més limitat, si ampliéssim la mirada a tot el barri, estaríem en una situació similar al Besòs”, defensa en conversa amb aquest diari.
La Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona quantifica en 8.000 els habitatges amb problemes estructurals “greus” a Barcelona: uns 5.000 al Besòs, dels quals 2.800 amb risc greu; 2.500 a la Pau; i 432 a Trinitat Vella. “Però és molt probable que el problema sigui molt més extens”, avisava el president de l’entitat, Miquel Borràs, en la roda de premsa de novembre passat. Les queixes dels afectats es dirigeixen especialment a l’Institut Municipal d’Urbanisme, l’encarregat de gestionar la regeneració. Les finques pilot avancen lentament –només hi ha una d’una quinzena acabada– i els veïns temen que els nous tempos els obliga a deixar passar algunes subvencions europees. La resta d’edificis, que no entren en el pla pilot, s’han d’agafar a un model d’autogestió que ha fracassat: cap reforma sencera executada en una dècada.
“Si firmes un projecte de reforma, tens poc marge per aconseguir els diners que necessites. I ja has donat l’alerta; com a comunitat de veïns tens l’obligació de tenir al dia l’edifici, si no et poden multar. Però si no tens recursos per reformar-lo el problema es retroalimenta”, explica Rodríguez. A la Trinitat, tal com passa al Besòs, els edificis –alguns públics– es van construir als anys 60 i 70 amb materials deficients, com el ciment aluminós, que degrada la infraestructura. Són comunitats de veïns amb rendes baixes i altres casuístiques socials, com pensionistes amb guanys precaris o pisos ocupats, que compliquen encara més la gestió. “Que ara diguin que es crearà un pla perquè la gestió l’assumeixin ells [l’administració] està molt bé, però la Trinitat se’n queda fora”, assegura Rodríguez.
Creació d’una empresa pública
Els plans municipals per a reformar les àrees més degradades han generat confusió. L’executiu de Jaume Collboni va pactar amb Barcelona en Comú l’impuls de la regeneració en el marc de les ordenances fiscals, fixant la mirada especialment en l’àrea del Besòs. Més tard, les converses van saltar a l’altra banda de Sant Jaume. Els Comuns han inclòs, en el pacte de pressupostos de Salvador Illa, la creació d’una empresa mixta –una mena de consorci com pot ser-hi BIMSA o qualsevol altra empresa pública, amb representació de la Generalitat, l’Ajuntament i de l’oposició– i la reserva de 40 milions per a subvencions.
En aquest darrer cas, el text de l’acord sí que nomena explícitament la Trinitat: “Garantir l’execució dels projectes de regeneració urbana, en les mateixes condicions que el Pla pilot dels entorns residencials de regeneració programada de 2020 als barris del Besòs i el Maresme, la Trinitat Vella i la Pau, mitjançant una societat participada per la Generalitat de Catalunya, amb aportació de 40 milions de gestió íntegrament pública, amb crèdits públics a interès zero i bonificació del 100% dels impostos als beneficiaris vulnerables, fins a arribar als 6.000 habitatges afectats”, apunta el pacte, consultat per aquest diari.
Els Comuns descriuen l’acord com un “toc d’atenció” a Collboni. Veus pròximes al grup parlamentari, presents en les negociacions, desmarquen l’empresa mixta –que atribueixen a una voluntat exclusiva del PSC– dels 40 milions pactats també per a la regeneració. “Si a l’Institut Municipal d’Urbanisme li faltaven diners, aquí té 40 milions”, expliquen els de Jéssica Albiach. Malgrat l’acord, a peu de carrer la satisfacció es barreja amb una sensació de “desconfiança”. “Tant a la comissió com en altres bandes, els governs parlen del Besòs només”, insisteix Rodríguez. “Sembla una bona notícia, però l’opacitat que hi ha hagut fins ara deixa qüestions en l’aire”, afegeix Pardo des del Besòs.
D’altra banda, la primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, ha apuntat en comissió que l’empresa pública que s’haurà d’encarregar de la regeneració –dotada d’uns 400 milions– es “portarà a aprovació” a finals d’any. “Ens havien dit que estaria operativa aquest any; si és així com diu, els tempos s’allarguen”, argumenta Pardo. Fonts municipals consultades pel Tot Barcelona es remeten a la intervenció de la tinenta, sense concretar un calendari exacte, i al Protocol d’actuació per a la tramitació de les propostes de creació, adhesió, dissolució i modificació d’estatuts de consorcis, fundacions i associacions. Aquest protocol requereix la presentació d’un informe justificatiu de la nova empresa, un pla de viabilitat econòmica a quatre anys vista i la redacció d’uns estatuts. Si bé aquest procés pot arribar a perllongar-se un any, el document no esmenta terminis concrets.
En aquest punt, els veïns del Besòs prefereixen esperar a veure “com es concreta el model” per a valorar amb exactitud l’empresa mixta. A la Trinitat, demanen ser-hi, sense matisos ni prioritzacions d’altres barris. “Som un barri amb rendes humils i cases en molt mal estat. Estem envoltats de carreteres i muntanyes, per tant, no tenim superfície per expandir-nos: estem abocats a la regeneració”, insisteix Rodríguez, que reunirà els veïns pròximament per explicar les novetats i té previst engegar noves convocatòries per pressionar l’Ajuntament. “Fa sis mesos que no tenim cap comunicació formal”, retreu altra vegada, desconfiat dels anuncis polítics de les darreres setmanes.
