Un aparador per a la pobresa. Així descriu el president de l’Associació de Veïns de Ciutat Meridiana, Filiberto Bravo, el projecte d’art urbà que l’Ajuntament de Barcelona va treure a licitació fa unes setmanes. Concretament, consisteix a crear un “laboratori d’art urbà” al districte de Nou Barris que es materialitzarà en diferents intervencions artístiques, com murals, grafitis o il·lustracions. L’objectiu és “atraure turisme” i artistes d’arreu del món a aquest districte de la perifèria, i això és un dels fets que més molesta a Bravo. “Faran art urbà a barris del districte perquè la gent vegi la misèria que hi ha? Tenim experiències molt tristes i, a sobre, la zona no té gaire interès històric”, denúncia al TOT Barcelona Bravo, qui alhora insisteix que l’Ajuntament vol que els turistes puguin veure “la misèria de Barcelona” amb decoració.
Des del barri que serà l’epicentre d’aquest projecte, Torre Baró, comparteixen una opinió lleugerament més optimista. La presidenta de l’Associació de Veïns de Torre Baró, Valeria Ortiz, assenyala en declaracions a aquest diari que el veïnat veu amb bons ulls tot el que sumi en positiu al territori. “Per una part, ens agrada que atregui artistes i es mostri el que som dins de Barcelona”, afirma. Per l’altra, però, destaca que el vessant turístic els ha cridat l’atenció perquè consideren que pot generar alguns conflictes, i un d’ells té a veure amb l’economia. “Pot encarir la vida a Torre Baró, i més si tenim en compte que el comerç el tenim molt centralitzat a la part de baix, mentre a la de dalt no tenim res”, indica.
953.018,45 euros de pressupost
Un altre punt de desacord té a veure amb els 953.018,45 euros de pressupost del projecte, finançat amb els fons Next Generation. Per a Ortiz no és coherent que compti amb aquesta quantitat de diners quan a Torre Baró hi ha “molta necessitat” i requereix millores en molts àmbits, com el bus a demanda de la línia 180, que ha arribat a acumular retards de 90 minuts; les voreres que hi ha sense acabar o els talls de llum, tot i que fa més de tres anys es va canviar el transformador elèctric que li dona servei. “Aquí tenim altres prioritats”, subratlla.
Bravo també es mostra contrari al fet que aquests diners no s’inverteixin a solucionar necessitats veïnals, com és el cas de l’habitatge. Amb gairebé 1 milió d’euros, recalca, se’n podria garantir a moltes famílies. “S’estan rient de nosaltres? Fa molts anys que som un dels barris més pobres de Barcelona”, afirma sobre una realitat que es veu clarament reflectida en els desnonaments continuats que aquesta zona de Barcelona i que des de l’entitat veïnal intenten moltes vegades aturar. En aquest sentit, cal recordar el cas de la Doris, una veïna per la qual la Fiscalia demana un any i nou mesos de presó per agredir dos Mossos d’Esquadra durant el desnonament del seu fill, la seva nora i el seu net. Durant la celebració del primer judici, que va tenir lloc a principis d’abril, ella va negar els fets i, per part seva, veïns de Ciutat Meridiana, membres del Sindicat d’Habitatge de Nou Barris i d’Alerta Solidària van declarar que l’acusació era “desproporcionada” i que l’objectiu era “penalitzar el moviment en defensa del dret a l’habitatge”.
Més enllà de les necessitats sense cobrir d’aquesta zona de Barcelona, aquests dos veïns també critiquen que el projecte s’hagi tirat endavant sense l’opinió dels barris que, en principi, acolliran les creacions d’art urbà. Bravo, per part seva, recrimina al consistori no haver preguntat al veïnat si estava d’acord amb el projecte i si preferia que aquest pressupost es destinés a altres causes. “Quan els partits guanyen els nostres vots i arriben a l’Ajuntament, pensen que poden fer el que volen”, avisa. D’altra banda, Ortiz lamenta que hauria preferit assabentar-se pel mateix consistori en comptes de directament pels mitjans de comunicació. “No hi ha hagut feina prèvia amb els veïns”, afegeix.
Un canal hidràulic del segle X
La recuperació del Rec Comtal, un canal hidràulic originari del segle X que va abastir d’aigua Barcelona durant 1.000 anys, té alguns punts en comú amb el projecte d’art urbà. Tal com va informar l’Ajuntament el passat mes de gener, l’objectiu és construir una nova ruta verda al voltant d’aquesta infraestructura, que es trobarà entre els barris de Vallbona i Trinitat Vella (districtes de Nou Barris i Sant Andreu); amb la voluntat de fer-la servir per “descentralitzar” l’oferta turística de la ciutat. En aquest sentit, l’Ajuntament va recalcar que podria convertir-se en un atractiu turístic per a residents i visitants.
Algunes entitats veïnals no es van mostrar favorables a aquesta estratègia. Per exemple, des de l’Associació de Veïns de Can Sant Joan, de Montcada i Reixac, van dir el passat mes de febrer en declaracions al TOT que sempre havien plantejat el projecte des d’un vessant cultural i educatiu i no com un atractiu turístic. Tanmateix, van defensar que el veïnat volia que la gestió del projecte, tant pel que fa a la recuperació del canal com pel que fa a la seva turistificació, es fes de manera comunitària. És a dir, volien que fos el mateix poble qui ho gestionés i obtingués beneficis. “No volem trobar-nos amb agències turístiques de fora, ni grans empreses, i que, per tant, els beneficis marxin d’aquí”, van insistir.
